Maia s'expandeix en el món dual, on vivim, "presos" en les xarxes materials de la il·lusió, on s'hi encabeixen tots els anomenats "vicis" que, encapçalats per l'ego, fan l'home més i més aferrat a la dimensió material, alhora que l'allunyen de la seva identitat espiritual anímica i vertadera.
Les religions del món ho han explicat a través de les seves cultures respectives, en forma de normes i doctrines que no sempre han gaudit d'un clar enteniment o una correcta interpretació, que posés les eines precises, a mans dels seus creients i seguidors, i així podessin aquests esmenar-se en conductes i actituds conduents a refer-se com a ànimes, a recuperar les memòries perdudes i despertar la consciència adormida. Però la major part de confessions multitudinàries, per bones que fossin les intencions inicials (sobretot dels seus mestres-fundadors) "només" o gairebé, han sabut preservar una "devoció" massa sovint, de caire tant mendicant i estèril, com incapaç de reprendre i il·luminar la "consciència d'ànima" tant extraviada per la "consciència física o de cos".
Maia doncs, ha fet estralls en el passat i també en el present com "aliada" de l'ego plural i psicològic, instaurat exclusivament en aquest món tridimensional de la matèria densa.
Hom pot dir que, si l'ésser humà és "adormit de consciència", Maia "no s'ha d'esforçar gaire" perquè l'adormit així seguirà, així restarà si no és que fa algun "esforç addicional" per despertar. Si una persona fa aquest "esforç addicional" per despertar-se consciencialment i anímica, Maia l'"atacarà".
Què vol dir que "Maia l'atacarà"? Vol dir que posarà "durament" a prova la voluntat i la determinació del candidat a ser conscient. Aquest és el treball de fermesa que "toca" realitzar amb Maia quan aquesta s' "esforça" perquè hom "no canviï", quan hi ha voluntat i determinació per canviar hàbits, tendències i formes d'actuar davant les diverses circumstàncies que fins ara s`han atret en l'entorn vital.
Quan Maia doncs, acusa més la seva presència per enlluernar, per fer-nos recordar aquells costums embrutidors que "enganxen tant" -i hom se'n dona compte-, no és pas qüestió de desanimar-se, al contrari, és el senyal que hom s'està laborant, que s'està alerta en la pròpia ment, sobre aquells pensaments que vull admetre i mantenir, i aquells que ja no admeto pel perjudici que em representen. I quan jo decideixo quins pensaments admeto i quins no, Maia es te de retirar, puig que l'ànima que sóc, amb el meu intel·lecte: ja no li deixa "raó" de ser.
No vol dir això que Maia "no torni": ella sempre està a l'aguait de les meves febleses, cosa que vol dir que en aquest camí espiritual mai no puc baixar la guàrdia.
Qualsevol "ego"(cobejança, luxúria, ira, orgull, enveja, peresa, gola...) ofereix disfressa a Maia, perquè se'ns presenti radiant cercant una justificació per les nostres actituds més diverses i impensades. Cercant-ne la nostre acceptació.
Maia és, més enllà d'un pur concepte psicològic, com un entrenador ben real, que ens repta davant les fites més transcendents de la transformació espiritual, i fins i tot, hom pot considerar "positiva" la seva presència i actuació davant nostre, tot i no poder-nos-en "fiar" puig que la seva intenció darrera sempre és fer-nos "creure" que no ens podem alliberar dels llaços opressors de la matèria.
Així doncs, si us entrebanqueu amb Maia, vol dir que us està posant a prova i el més interessant seria sortir-ne victoriosos. Alerta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada