Quan en la ment s'hi fa lloc, i els pocs pensaments que s'hi generen, son de signe positiu, benefactor, hom entra en una línia d'equilibri extraordinària, transformadora, capaç de fer emergir en el dia a dia, les virtuts originals, intrínseques de l'ànima que sóc, i la conducta, el comportament, el propi caràcter és noten i el canvi es mostra a la vista degut a la nova vibració i lluminositat en l'entorn on s'interactua. L'intel·lecte, que és qui analitza i discerneix tot pensament, abans que esdevingui paraula i més tard acció, també en resulta centrat, a partir d'una ment neta i clarificada, i la seva tasca esdevé profunda i brillant, tal i com te de ser. Aquesta situació d'equilibri entre la ment i l'intel·lecte, permet també d'anar buidant tot el pitjor que hom pugui arrossegar (els vells "sanskars") en la motxilla de la personalitat, on hi fan niu tota mena de records, hàbits d'etapes anteriors, de vides passades, defectes, traumes i vicis, que ara, per medi de la meditació raja ioga, puc eliminar, car l'Energia Suprema amb la que puc connectar crema, absorbeix totes aquestes energies inútils i sobreres, per deixar-me lleuger i suau, àgil, per gaudir d'aquesta "neteja a fons"...
Però, com es pot "fer lloc" en la ment, la "fàbrica" de tots els pensaments? Com fer-ho per frenar aquest trànsit de vegades desbocat, incontrolable i que dona tant mal viure, quan hom voldria projectar una vida tanmateix diferent..?
Primer, descobreixo aquesta "inestabilitat" o trànsit excessiu de pensaments de tot tipus... Quan descobreixo que estic elaborant "pensaments innecessaris" (la major part dels que es relacionen amb el passat -on ja res es pot modificar-, o fins i tot en el futur que, tot i les expectatives, desconec...), o el que encara és pitjor, pensaments negatius (quan s'envien pensaments ofensius o odiosos a persones -que sempre tenen "efecte retorn" per qui els emet-), he de procurar urgentment deixar de generar-los i emetre'ls. He de "sanar les ferides" que en mi generen aquesta "reacció". He d'aprendre de saber tolerar les paraules i accions dels altres que m' "ofenen", per tal de reflexionar en comptes de "reaccionar d'igual manera". He d'aprendre a ser "introvertit en un segon" davant de qualsevol incidència susceptible de provocar en mi la més mínima guspira de violència. Sempre la solució discernida, reflexionada, pacífica: desarma la irracionalitat inútil i reactiva de qualsevol actitud violenta, primària i venjativa.
En el moment precís en que em poso a "controlar conscientment" els pensaments que genera la meva pròpia ment, "començo a fer neteja", o el que és el mateix, començo a crear espai i deixo de donar cabuda en el preciós recinte de la meva ment a tot el que sigui "pensament-rebuig" que, definitivament son tots els pensaments que és poden considerar inútils (car res no ens aporten i fan una despesa energètica innecessària), i per suposat, els pensaments directament i inconfusiblement negatius (com s'ha dit els pitjors de tots). Cal esdevenir un àrbitre de la pròpia ment. Aleshores en tots els espai buits de la ment s'hi genera una calma, una tranquil·litat molt especial, i els pensaments als que si que dono cabuda i estança son els benèfics, els que sempre aporten solucions pacífiques, amoroses, acolorides sempre amb els colors vius i meravellosos de les virtuts i qualitats pròpies de l'ànima que sóc.
És evident que la pràctica de la "meditació raja ioga" és imprescindible per "fer lloc" en la ment, en definitiva per deixar de generar i emetre pensaments de foscor i desequilibri, causants de dolor, angoixa i pesar. A través de la meditació "raja ioga" hom relaxa totalment el cos físic o vehicle de l'ànima que és, i es va introduint en aquesta, la calma, la serenor, la dolcesa, l'amor, en tots els racons de la ment preciosa; això mateix ja és també un bàlsam per l'intel·lecte, que s'equilibra i suavitza, perquè tot el "treball" que li ve d'una ment "neta i endreçada", se li transforma en la joia dels pensaments correctes, profitosos, positius, d'ajuda i solidaritat. Perquè gràcies a això, molts dels vells "sanskars" (hàbits i tendències, com dèiem al principi d'aquesta reflexió) sobrers i inútils, allotjats en la "personalitat", podran ser diluïts en "ioga potent", fins buidar la "motxilla" de totes les noses possibles. No oblidem que tant la ment, com l'intel·lecte i els "sanskars" son part de l'ànima.
Quan acaba un "cicle", com son els temps actuals, és molt convenient que jo, l'ànima, em despulli de totes les capes pesades, dels desequilibris sorgits amb altres ànimes germanes, de les restes d'experiències "negatives", culpabilitats, rancúnies, malignitats, etc. Exercir la humilitat, el perdó, la compassió, ajudar als altres a aconseguir el coneixement, l'equilibri i el millor comprendre i enfocar la vida des de la més òptima de les perspectives.
Amb la "ment endreçada" estaré més capacitat per entendre i comprendre el moment que estic vivint, assumir determinades responsabilitats (que no puc assumir des de la inconsciència), sobretot aprendre de tantes i tantes experiències, personals i dels altres, des de la perspectiva conscient del iogui*
