diumenge, 22 de maig del 2016

IOGA AMB LA MES PODEROSA FONT D'ENERGIA


Esta força arrelat el convenciment que el ioga i la meditació son, bàsicament, instruments per eliminar l'estrès i per relaxar-se.  No diré que no sigui "parcialment" així.  Però aquests son tant sols els  "primers estadis" per medi dels quals hom s'endinsa en la meditació.  La meditació implica una perfecta concentració.   Un estadi que només s'aconsegueix amb molta disciplina, pràctica i determinació.   És corrent que hom s'alci d'una "meditació" simplement relaxat, quasi somnolent, i es doni per "satisfet", per la seva bona sensació corporal.  I pensi que ha "meditat".  I tanmateix no ha passat dels "primers estadis". 
Una característica de la meditació raja ioga és que la pràctica es fa "amb els ulls oberts", cosa que afavoreix la "concentració" i evita que hom "quedi adormit".  Si la son em venç potser tindré alguna experiència onírica, però no estic meditant, com és el meu propòsit.

                                                                       
  
És interessant descobrir que "qui medita" no és el meu cos físic sinó l'ànima que sóc.  L'ànima medita i "ordena" al cos físic que s'esperi tranquil i sense molèsties.  Després que el cos "ja no necessita res", continua la introspecció fins a la consciència de l'ànima que sóc.   Tot seguit la ment es va calmant, la producció de pensaments baixa i es torna sensiblement "selectiva", l'intel·lecte ho controla i preferentment, tant sols algun "pensament elevat" resta a disposició de l'ànima. 
Un d'aquests pensaments "selectes" pot ser summament important i interessant per l'ànima :  és amb el que s'enfoca la meditació.   Així la concentració és potent, gairebé absoluta: son impossibles les distraccions de qualsevol índole.  La meditació progressa i segueix aprofundint-se:   la pròpia claredat de l'ànima pot infondre una comprensió abans inexistent. 
El silenci intern ja ho embolcalla tot i l'ànima és procliu, en aquest estat, a viure i fruir, momentàniament, la seva pròpia incorporeïtat,  visitar l'àmbit nirvànic  d'on prové originàriament, el món del silenci o llar on habita la Suprema Energia, l'Ànima Suprema, a qui anomenem més familiarment Pare, Mare, Mestre,  Baba, Déu, Al·là, etc.

                                                                                    

                                 l'Anima Suprema, Pare, Mare, Mestre, Amic,  Baba, Déu, Al·là...
      
És doncs amb la Suprema Energia amb qui hom pot aconseguir ioga veritable, una connexió que és la més gran nutrició de l'ànima que cada un és.  De fet, l'autèntic sentit de la meditació raja ioga, és aconseguir aquest ioga amb el Pare:  mantenir-lo  i  fer-lo estable en el dia a dia.   Això és el que confereix l'estat de consciència d'ànima en detriment de la "consciència de cos o física" que tanta degeneració i obscurantisme porta a la Humanitat.   Aquest ioga tant especial també ens porta a un estat conegut com "record o recordança del Pare", és un ioga capaç de dissoldre o desintegrar les càrregues kàrmiques (sanskars negatius) d'aquesta i d'altres etapes existencials del passat.
És també aquest ioga el que fa que les qualitats intrínseques o innates de l'ànima: pau, amor, felicitat, poder i veritat,  emergeixin i aflorin en la vida quotidiana, juntament amb totes les meravelloses virtuts que se'n deriven, la qual cosa confereix i emplena d'equilibri la interacció humana en tots els nivells.  
Tot això emana per naturalesa pròpia del ioga amb la més poderosa Font d'Energia, sobretot quan aquest ioga és concentrat, gràcies a centrar-se en un "pensament elevat" especialment important per l'ànima, que treballa per la seva pròpia purificació.   A través  d'aquest pensament meditat, pot obtenir comprensió i respostes a íntimes qüestions del seu propi desenvolupament espiritual.