Es tant senzill com avorrit embolicar-se en la "dualitat"! Sobretot quan el món en que em moc, "és el món dual". Es a dir, el món dels oposats, de les divisions, de les diferències, confrontacions i competències, dels pols eternament enfrontats. És el món on vivim i és un món encaixonat. Una forma de viure que, sovint ha volgut esborrar de la memòria humana, altres possibilitats (que la consciència no ignora), a través dels costums, l'arrelament o la tradició.
Quan hom no es planteja ni la possibilitat que les coses puguin ser d'una altre manera. òbviament, tampoc es planteja que la "dualitat" pugui ser, -sigui-, un món limitant o limitador. És el que hi ha (parodiant la frase popular), és el que sempre s'ha fet i conegut, etc., si més no, és un món de "conformismes" i de "conformitats".
Seria interessant sortir d'aquest món de les "dues possibilitats" i provar d'escatir el que volia dir en Nietzsche quan va titular la seva famosa obra "Més Enllà del Be i del Mal".
Perquè, hi ha alguna cosa més enllà del Be i del Mal? Hi ha algú que visqui en aquesta premissa i la practiqui harmoniosament? És a dir, sense la dicotomia condicionant de "Be-Mal", "Blanc-Negre", "guanyar-perdre", etc.? Viure més enllà de la "cotilla dual", és viure un concepte de "llibertat" més perfecte i original, de respecte mutu i sempre amplificat entre les persones. És també una manera de créixer anímicament i espiritual, per quan es fa un reconeixement més profund i conscient de la condició d'ànima encarnada que tinc ara i aquí, com tants humans coetanis en anàloga situació. És també una forma d'exercir aquesta majoria d'edat que, a l'ésser humà en general "li costa" d'assolir per arribar a les noves freqüències expansives, que la pròpia ànima demanda per créixer.
Quan medito, puc estar fora del "món dual", com també fora de la "matrix hologràfica" d'aquest món: decorativa, il·lusòria, enganyosa, dramàtica i culpabilitzadora. Traspassades les cortines d'imatges del "joc", ja no hi ha més filtres: L'Univers net i real, es presenta com és...
La meditació és doncs, una eina valuosíssima que, convenientment practicada, pot portar a l'estudiant curós, més enllà d'aquest món material, a observar...
Des de la "meditació" puc observar el "món dual" des d'una nova perspectiva: des de fora de l'escenari, i des d'aquí, també puc experimentar el temps universal, sense la divisió en tres fases amb que el coneixem aquí, és a dir, en una sola, permanent i eterna seqüència...
Dins la "matriu hologràfica", tot és virtual, malgrat la vivesa dels colors, les formes, els sons, malgrat l'aparent nitidesa de "realitat" que hi ha per tot el que anima les limitades possibilitats dels cinc sentits del cos humà que si no vibra des de la consciència de l'ànima, no surt mai d'aquesta il·lusió irreal, i pot arribar a creure que així ha de ser, però sent que l'amor incondicional i la llibertat son infinits, transmeten als humans un missatge inconfusible per no defallir mai. No és la "creença" sinó la "sapiència" la que sempre permet avançar en tots sentits i nivells, per tal de superar tota il·lusió, engany i ignorància.
També ara, en temps d'una "pandèmia" i de canvis profunds pel Planeta i la humanitat, l'ésser humà, ho mira tot des d'una consciència més "desperta", no pas des de l'angle dels que es mouen i promouen beneficis a costa del sufriment humà i de la ignorància.
