dimecres, 29 de gener del 2020

QUI DECIDEIX EN LA TEVA VIDA?


Es evident que l'expansió de la consciència implica, també, la subtilització del cos dens o material, per afavorir aquesta meravellosa simbiosi entre l'ànima i el seu vehicle biològic preciós.  Unió "refinada", no pas "mecànica" sinó enterament conscient,  que hom pot "laborar" aplicant la voluntat i la determinació conscients, amb persistència i saviesa espiritual.   La meditació raja ioga incorporada progressivament en la vida quotidiana, n'és una de les eines bàsiques, que transforma la freqüència de vibració, redueix la influència de l'ego material a la mínima expressió imprescindible, eleva els pensaments, els sentiments, i va transformant la configuració de l'ésser humà, en l'ésser amorós que originàriament és, i eminentment pacífic i serè, amb el flux i reflux de les virtuts innates i les qualitats intrínseques,  les quals revitalitza absolutament.  Son l'eix de les meves relacions amb els altres, i una brúixola permanent.

                                                                             

Des d'aquesta perspectiva, recupero la meva consciència d'ànima i el record de la Font que, amb els seus raigs puríssims em regenera, em neteja profundament, m'estimula en la meva experiència, i em fa contribuir a un entorn equilibrat i creatiu, a l'hora de relacionar-me i interactuar.  
No és el mateix viure la realitat diversa, prescindint o ignorant aquesta transcendència innata pròpia de l'ésser humà, perquè en aquest cas, tots els pensaments, paraules i accions que es generen, son tamisats per l' "ego personal o material". I el punt de comprensió és radicalment diferent, a quan qui dirigeix la meva vida és la consciència és a dir jo, l'ésser conscient.   Per tant el "baròmetre" no pot ser més clar, i és a l'abast de tothom. 
L'esperit o ànima, és a dir, jo mateix, sóc qui viu la vida amb totes les vicissituds, amb tots els seus riscos i les seves conseqüències, amb tot allò que jo decidiré per mi mateix. I és com ha de ser.

                                                                                     
                            

Si és l' "ego material"(que si més no, hi és per altres menesters) el qui pren totes les decisions, el que fa i desfà, voldrà dir que NO sóc jo el "protagonista" de la meva vida, sinó aquest "ego material".
Amb això, "corro el risc" de portar l'ànima que sóc -es a dir, a mi mateix- a l'obnubilació, és a dir, a l'anul·lació i a la incapacitat (força freqüent als nostres dies) per decidir conscientment en la meva vida.
Es pot dir que quan hom transforma la seva "freqüència de vibració" desdensificant-la o subtilitzant-la, a part dels molts avantatges que assoleix, com a ànima encarnada en cos físic, i l'augment de claredat de consciència que assoleix, està a punt, per ingressar també, a altres àmbits dimensionals més subtils, més enllà d'aquest món tridimensional en el que ens trobem.  Assoleix una nova percepció més completa de la realitat, més enllà de la il·lusió del temps i l'espai lineal encapsulats en tercera dimensió.