Des de l'espiritualitat, sempre he après a encarar de forma "positiva" els moments difícils de la vida, no deixant-me portar per l'angoixa, el temor, el dubte, procurant extreure'n "lliçons de vida", imaginant que se'm està "posant a prova", per aprendre i per saber-me'n sortir de les complicacions, i tenir sempre en l'enteniment que, "com més se'ns estreny, més se'ns ensenya", més coneixement es posa a la meva disposició.
Aquesta és una manera de veure i viure, doncs, amb més optimisme, posem per cas, tot el que estem vivint des del més de març d'aquest any del 2020 que, com ja vaig dir en dos escrits anteriors a aquest, és un pròleg de molts canvis i transformacions a nivell global i planetari, i també, sobretot, humà, de represa i despertar de consciència, conduent a assolir aquesta "majoria d'edat" després de tants i tants segles d'esclavatges, sotmetiments, confusions i batibulls, el "nou progrés de consciència, portaria l'ésser humà al veritable discerniment, a una plenitud de consciència, per arribar a exercir el "dret fonamental i universal a decidir" des d'aspectes individuals i col·lectius, a com formar part activa de "humanitats espirituals, ètiques, prominents i avançades de l'Omnivers...
niu: instantània amablement cedida per Adrià Téllez
Enguany hem estat confinats (per dir-ho així) als domicilis, amb actitud obedient i per "evitar contagis", i per tant, combatre la "pandèmia", sigui com sigui, d'això n'hi ha prou enteniment.
Els confinaments amb engany o sense, sempre han estat presents en aquesta soferta humanitat i planeta. El "confinament o quarentena més fort, i que més ha durat, probablement sigui el que també ara, està a punt d'acabar, i no em refereixo al de la "pandèmia", sinó al que pateix o ha patit fins ara mateix la Terra i que ha mantingut el món en la confusió i en la ignorància, un bon gruix de milers d'anys. Aquest confinament planetari (del que el gros de la humanitat n'ignora la causa) ara, també es pot esvair i hom pot recobrar l'esperança, d'un dia poder saber -amb ple dret- l'autèntica història del Sistema Solar i la Via Làctia, la Galàxia, i el perquè s'ha mantingut el món tant de temps així . Bones raons n'hi deu haver, ei dic jo..!
Sovint, en tot plegat, hi ha més "reacció" que "reflexió" en totes les coses que passen i, abans d'albirar els "efectes o conseqüències bones i dolentes, o de qualsevol altre índole" que tindran per les persones, per tots nosaltres o per un mateix, invariablement, cerquem els culpables -que hi son- (tot i que una minsa part de culpa la portem tots a la butxaca). El cert, però, és que això tampoc "es reconeix gaire" i, no saber-ho, no ajuda a portar millor les coses després de les circumstàncies especials que s'han girat aquests tres mesos inoblidables.
Quan en una meditació hom se submergeix en l'ànima, i s'esvaeix per moments el món extern o "camp de l'acció", succeeix que tots som la mateixa energia de la font universal en diverses gradacions de consciència, bandes de freqüència que informen des de molt endins, com una intuició viva que ressona, no desconeguda, ancestral, cel·lular, que res te a veure amb els cinc sentits del cos físic de carboni: així de meravellosa és aquesta sintonia interna que tothom pot practicar...
Des de la consciència de l'ànima, hi ha la consciència de cada ésser en si mateix. Només així se del cert quina "entitat lluminosa" és l'ésser humà, sobretot en origen, quan encara no està imbuida del món il·lusori-material, del qual però, si ho vol, en podrà reeixir.
Quan la consciència es regenera, moltes facultats adormides tornen, i també la memòria va sorgint de les boires en que ha estat relegada. Es viuen temps crus i alhora de "despertar de la consciència", tenir això sempre present, és un al·licient d'esperança que m'ajuda a travessar molts d'aquests dies que han estat "diferents", a mirar els ulls de les persones, a donar confiança, serenor i pau.
