La "Vida" és un disseny meravellós i únic, que esclata de La Font i és al servei de totes les criatures vives, porcions de Mònada del mateix Nucli, ingent i corprenedor del Gran Dissenyador i Creador, d'aquest Univers, que labora junt amb els seus equips avançats...
La "Vida" és indestructible, perquè emana d'una llavor vital, eterna i primordial, que la preserva, en les estades a la matèria més densa, on la "dualitat" i les "polaritats", la podrien afectar, encara que tant sols en els "envasos biològics o vehicles físics" més que no pas en la llum còsmica i fotònica que anima les ànimes...
La "Vida" ho emplena tot: el visible i l'invisible: és part d'una gran vibració de fotons -ones partícula-, que emplenen cada fractal sublim, emanat del Gran Dissenyador: nogensmenys les "ànimes que som", tanmateix una gran cortina d'astres resplendents, interminables "sols amorosos", cristal·litzant per tot l'espai material des del món de l'anti-matèria, com una pluja màgica i animada, explorant i experimentant, aquest immens espai on vibren, cadascuna en la seva freqüència totes les densitats de l'Univers en dimensions plenes de distintes bandes freqüèncials, en les seves característiques i qualitats, amb les seves ànimes corresponents, amb llur coneixement i progrés, i la seva gran expansió...
La "Vida" és tot aquest clam que vibra de forma empàtica, en el cor i el plexe solar de cada ésser humà, compartint freqüència i espai, i la joia de ser transmissors de tota aquesta "saviesa original" encriptada en el més profund de l'ànima i també inscrita en cada cèl·lula, que guarda, gelosament, l'ADN, com a signatura espiritual molt elevada, també en l' "envàs biològic" de 3ª dimensió, un punt força dens en la matèria, on també preservar, l'origen subtil i lluminós de les ànimes, que fins ara han encarnat en aquesta Terra per mil·lennis...
La "Vida" és AMOR en tots els besants, fins i tot quan fosques entitats han intentat desvirtuar-la, volent-la reduir al no-res. La "Vida" és substància d'amor cristal·litzada que toca a totes les criatures sense excepció, tant si en son conscients com si no. L'adormiment com la inconsciència sempre és temporal, per tant, abans o després, se'n va. I més ara que s'ha desparassitat el Planeta, i s'han foragitat multitud d'entitats depredadores, que vivien a costa de l'energia humana. Aleshores, acabada la inconsciència, s'acaben moltes paradoxes i "sense sentits"...
L' ésser humà d'aquesta època, ja es pot fer "conscient" del moment que està vivint, i de fet, mai hi havia hagut un "Despertar de Consciència" tant gran com el que s'està produint avui, tot i els embats que està rebent la Humanitat: virus i pandèmia planificats, guerres, corrupció i tot el que marca tristament, una època que a desgrat d'alguns, està arribant al seu final...
La "Vida" no és -necessàriament- aquest "drama" del que alguns s'han entestat de no deixar sortir als éssers humans, -les ànimes- que, originàriament vàrem venir voluntàriament a conèixer i explorar, també experimentar, experienciar, i engrandir, si això fos possible, la Magna Obra de La Font...
La "Vida" forma també, sens dubte, éssers conscients, savis i lliures, i per tant, plenament capacitats per "decidir i crear els seus propis pensaments, paraules i accions, també freqüències dimensionals i linies de temps apropiades: i per tant el seu propi Desti"... Tanmateix una "creació pròpia i legítima" d'éssers humans amb "consciència plena".
