Practicar l' "estat de consciència d'ànima" no és "qualsevol cosa"; és justament tornar a l'origen del que som i a l'experiència del jo oblidat, el jo vertader i únic que correspon a l'ànima essencial que som, molt més enllà, òbviament, dels "jos" limitats i corporals. L'únic "jo immortal" que som, el que vertaderament mai no ens ha deixat, ni tant sols quan l'hem oblidat, perdent la percepció de la seva existència, juntament amb la de la pròpia ànima.
Practicar l' "estat de consciència d'ànima" és doncs, experimentar-ho tot, absolutament tot, des de la pura perspectiva de l'ànima i recuperant, i actualitzant tot allò que l'ànima és per damunt del "vehicle físic o cos" que tot i sent un "ordenador biològic molt especial" ha arribat a suplantar (amb errors incalculables, això si!), les perfectes i legítimes "funcions de l'ànima", recordem-ho: "l'única identitat que som". Doncs el cos és el vehicle al seu servei en aquest àmbit físic tridimensional.
Actualment l'expressió màxima d'això la tenim i palpem en l'estat actual de la Humanitat, sobretot accentuant aquest final de cicle on ens debatem. I és ara també, quan la Humanitat (les més de 7.500 milions d'ànimes en el món!) es troba en el punt més àlgic de degeneració moral i de tot tipus, quan arriba, precisament, l'oportunitat de superar aquesta situació extrema i dolorosa, gràcies a l'Energia del Més Alt, de la Font o Ànima Suprema, que des de temps indefinit, s'està concretant en el Planeta, en una franja de temps que s'ha vingut a anomenar "Edat de la Confluència de més auspici" i on hi tenen cabuda totes aquelles ànimes que sentin a dins seu la inequívoca "inquietud espiritual" per fer ras i net en els seus vells hàbits (o sanskars, en l'expressió hindi), per transformar l'ego i despertar consciència, per connectar amb l'Energia Suprema a través del Raja Ioga i el "Pensament Positiu".
Per això és tant important i transcendent "experimentar i viure profundament la consciència d'ànima" des d'on tota perspectiva de vida, canvia per harmonitzar-se i reconduir-se a l'estat original.
L' "estat de consciència d'ànima" va associat a un altre "estat de consciència" bàsic i fonamental: " l'estat del record del Pare", gairebé es polt dir que no s'assoleix completament el primer, si no ens fem pràctics en el segon. Aquest "estat del record del Pare, no és sinó "pur ioga amb el Pare", no es tracta pas d'una "recordança elemental" sinó d'un "estat interior" en el que val molt la pena estabilitzar-se, puig que és "Connexió amb la Font Màxima" i, alhora, un dels estats "potents" que ens permet assolir la "consciència d'ànima".
Resumint (que prou costa) qui assoleix la "consciència d'ànima" és perquè està en el "record del Pare".
D'aquesta manera totes les virtuts i poders de l'ànima afloren en qualsevol circumstància que s'estigui enfrontant i que, sens cap mena de dubte, s'arrodonirà amb encert, correcció i èxit. Quan hom actua des d'aquesta perspectiva, no hi caben ni els "sanskars" negatius, ni l'ego, ni els orgulls, ni les enveges ni les gelosies, ni els enganys, etc., perquè l'energia pura de l'ànima, potenciada per La Font, ho impedeix de totes, totes.
És quan l'ànima que som pot mostrar com és realment: amorosa, pacífica, feliç, sincera, poderosa en tots els seus vessants.
La ment mostra, també com és des de la calma: positiva, harmònica, equilibrada, disciplinada...
I el cos físic en reste influenciat positivament per tot aquest be: lliure de malalties, te vitalitat, equilibri...
Les relacions amb els demés deixen de ser potencialment "conflictives" passant a ser: d'harmonia, respecte, sinceritat...
Aquesta situació, de manera global, aporta a la societat: ordre, cooperació, justícia, tolerància...
I això crea un entorn: de netedat, harmonia, equilibri...
La pràctica de l'acceptació, el respecte, la pau, la serenor, etc., aleshores produeix una empatia automàtica amb les demés persones: és el reflex de les virtuts de l'ànima, que tots tenim en el més profund, i això s'accentua si l'estat de consciència és estable i permanent: presidint tots els nostres pensaments, paraules i accions..*
És quan l'ànima que som pot mostrar com és realment: amorosa, pacífica, feliç, sincera, poderosa en tots els seus vessants.
La ment mostra, també com és des de la calma: positiva, harmònica, equilibrada, disciplinada...
I el cos físic en reste influenciat positivament per tot aquest be: lliure de malalties, te vitalitat, equilibri...
Les relacions amb els demés deixen de ser potencialment "conflictives" passant a ser: d'harmonia, respecte, sinceritat...
Aquesta situació, de manera global, aporta a la societat: ordre, cooperació, justícia, tolerància...
I això crea un entorn: de netedat, harmonia, equilibri...
La pràctica de l'acceptació, el respecte, la pau, la serenor, etc., aleshores produeix una empatia automàtica amb les demés persones: és el reflex de les virtuts de l'ànima, que tots tenim en el més profund, i això s'accentua si l'estat de consciència és estable i permanent: presidint tots els nostres pensaments, paraules i accions..*
