L'Amor és la força més gran de tot l'univers. L'Amor com més elevat més diví. Com més amor poso en tot, més consciència, més lucidesa, més vivesa, més dolcesa, més estimació; i més objectivitat, perquè l'amor, si veritablement "ho és", dissipa totes les boires mentals i fa que la "casa dels pensaments" esdevingui allò que pel seu natural te de ser: un pou de saviesa i d'inspiració.
L'amor més viu, ressona al cor i vibra en el plexe solar, somogut per la glàndula pineal (el tercer ull potencial de l'ésser humà), és l'Amor-Energia de la Font, que em preserva, si en sóc conscient, dels miratges enganyosos, amb que la matèria densa, malda per frenar-me en el Camí del Coneixement. Com més "consciència" més "amor", com menys "consciència" menys "amor".
Si dic "amor" a un tèrbol "aliatge", una confusió flagrant entre "donació"(generositat) i "egoisme" (sols penso en mi), és l' "amor" de molts humans, tamisat per l'ego (la falsa personalitat del vehicle físic), tendent tant sols a la "pròpia satisfacció" sense importar massa la de l'altre, però sobretot, allunyant-me del propi interior profund.
L' "amor" -no es fa- doncs "ja està fet": tant sols l'he de trobar en mi mateix, i després saber-lo apreciar en els altres. Hi ha relacions humanes plaens, que no son, precisament d' "amor", però hi son qualificades depenent de cadascú. L'amor es te, i cada un el porta dins -atribut de l'ànima-, i en sóc "conscient" en la mesura que el se sentir, perquè aleshores el puc reflectir, el "se donar" i puc fer feliç als que m'envolten, naturalment, originalment.
Quan no sento que dins meu hi ha amor, "corro el risc" que baixes energies o capricis de l' "ego material", n'usurpin el seu lloc i em portin vers la infelicitat.
Tot plegat és un proces més -i prou cabdal!- que cadascú (si vol) ha de recórrer, més d'hora o més tard, depenent del moment vital i espiritual en que hom es trobi.
Amb els millors desitjos de PAU, AMOR,FELICITAT i
LLIBERTAT vers el 2020 que comencem a transitar..!
