DUES FASES D'UN MATEIX CICLE

Una ànima encarnada en un cos físic, és un ésser humà ple de perfeccions, i sobretot, equipat per emprendre una etapa de vida en aquest món físic de tres dimensions.

L'ànima, com a pilot absolut, responsable d'aquest cos físic, utilitza les habilitats de pensar, comunicar, actuar i, a partir d'això, compartir, interelacionar-se amb tots els seus semblants, sempre a través d'aquest cos biològic, dissenyat expressament per aquesta missió.

El cos físic disposa d'un cervell o processador per tractar tots els pensaments creats per l'ànima, car l' 'anima o veritable "jo" és qui disposa de la Ment per crear-los, alhora que també disposa d'un intel·lecte, quina missió és Avaluar-los, Analitzar-los, aplicar-los els filtres de la Intuïció, la Voluntat, etc. 

S'aprofiten així objectivament, els pensaments útils i positius, i els "inútils o negatius", que la Ment hagi pogut crear, bo i explorats per les "facultats de l'intel·lecte", ja no arribaran al camp de la comunicació, i menys encara al de l' "acció".

                                                                                 

Mireu doncs, el grau de perfecció, no ja només de l'ànima sinó també del cos físic tot i havent-hi grans diferències entre l'un i l'altre.   

Diferències importants, com que, mentre l'ànima és immortal, el cos físic és caduc i perible.   El "cos físic material" està destinat a desaparèixer -per aquest motiu cada etapa existencial de l'ànima, requereix d'un nou cos físic amb tots els seus atributs-.  Mentre que l'ànima immortal,sempre roman immutable i això fa que "no es perdi la seva valuosa informació: tot el que ha embegut i après en les seves successives encarnacions.

Quan el cos físic es va deteriorant, degut a la pròpia vellesa o pas del temps, a malalties, etc., equival a saber que pot estar més o menys pròxim el final de la present etapa de vida.

Qui te el coneixement d'aquesta "realitat objectiva", i sap els processos en que es va sotmetent l'ànima, d'etapa en etapa, sap el que això significa, "no li ve de nou" i sap també, que l'ànima sempre s'allibera, i que "deixar un cos",  només pot ser "dolorós" en cas d'ignorància, puig que sempre significa "llibertat o alliberament" per l'ànima, entre etapes de vida o mentre espera l'oportunitat d'entrar a una nova "matriu" per iniciar un "nou recorregut".

Com més s'entén i comprèn la vida, més deixen d'existir els temor i dubtes a l'entorn del fet de "desencarnar", "deixar el cos" o al que comunament hom en diu "morir".   

Perquè finalment s'arriba a la comprensió, "que el fet de deixar el cos, és un fet tant natural com el de néixer".

Aixi "morir i néixer, neixer i morir: son dues fases d'un mateix cicle, al qual les ànimes estem abocades, en tant que vinguem a experimentar i a créixer en aquest món físic de 3 dimensions.

Aquesta senzilla síntesi de les "dues fases d'un mateix cicle" mostra que la por a la mort és merament cultural i atàvica, i que només s'hi pot fer front amb el coneixement de la seva realitat.

De fet, el que ha emplenat de "mite i confusió" tot el referent a aquest tema, és el fet que les ànimes, -a través del cos físic-, "oblidessin" el seu origen i destí confonent l'existència humana -la vida-, exclusivament amb el "cos físic perible i les seves circumstàncies caduques".

                                                                                       

NO ABANDONEM LA PAU, NO ABANDONEM EL SILENCI...

                            no abandonem la Pau, no abandonem el Silenci...

Amb aquestes paraules acaba cada sessió de la "Marató de Silenci Compartit", que es porta a terme cada dimecres, a la manresana Plaça Porxada, per contribuir en la millora de les vibracions ambientals a la Capital d'El Bages, perquè les interrelacions ciutadanes, siguin més fraternes i pacífiques i hi hagi un millor enteniment global.  El passat dia 30 de Juny, els habituals de la "Marató" la vam fer extensible en plena natura al llindar del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, en un dia assolellat i agradable, que va acompanyar tota la jornada al grup allí reunit.

La trobada fou de "Meditació i Silenci" tal com havia estat anunciat.   Es va fer una passejada contemplativa-meditativa per un bell entorn de pinedes, alzinars, rouredes i camps segats, sempre presidits per la Muntanya Sagrada, i aquesta energia característica, prana miraculós,  que s'expandeix en tota aquesta zona tant sensible i especial, al voltant del Massís, i abastant les diverses comarques del seu entorn.  Ningú pot restar "indiferent" a l'estímul espiritual i de silenci que glateix per tot i que, justament, convida a practicar la "Meditació i el Silenci" en ple Solstici d'Estiu.  El passeig, doncs, fou encalmat, tranquil, embevent tota la bellesa que lluïa el paisatge i procurant banyar-nos en el "Silenci Conscient", el de fora, però sobretot el de dins.

 

                                                                              

 

Tornant del passeig hi hagué un breu refrigeri a base de fruita fresca que tonificà plenament i situà al participants en el punt d'inici de l'anunciada "Meditació" a sota de la pineda i esguardant la Muntanya.     La quieta i silenciosa meditació s'inicià amb l' "estat de consciència" que havia propiciat l'anterior passeig: Esquena dreta, damunt coixí o cadira, resìració ritmada, concentració en l'horitzó del paisatge, neutralitat del món de la matèria, vaporositat de l'ànima, deixar-ho fluir tot en llur pròpia saviesa, el temps, l'espai, passat, present i futur com la mateixa amalgama que és la Vida.

Passar a l'atmosfera la vibració de la Pau i el Silenci, que de per si, ja vibra en aquell indret, era com un "afegir-nos-hi", com formar-ne part conscientment i joiosa.   De primer, només la brisa fugissera entre les arbredes, algun ocell eixint del niu, un esquirol passejant i gaudint de la "vibració del silenci" i la quietud sense so que genera la natura, que és un "pòrtic" pel "Silenci de la Ment", on només s'hi generen, en aquest estat, pocs però bons pensaments de calma i de pau.

Després ja fou la pròpia "introversió" de cadascú, que d'una manera particular i íntima, allargà la meditació de cada membre del grup, des del seu pròpi univers interior, oferint aquella imatge estàtica però vibrant, de serenor i quietud, de cada ànima en el seu propi i essencial silenci.

 

                                      

                                                                   pausa per dinar...

Més tard, cap a les 2h de la tarda, un alegre i animat dinar, tornar a reunir al grup sota la pineda, en un compartir d'aliments i diàleg amb to ben sostingut i gens sorollós.     En havent dinat, hi hagué un intercanvi de coneixença mútua, i qui va voler, va explicar la forma amb que van arribar al "món de la meditació", a l'espiritualitat, etc.  Tothom estava content i satisfet de com s'havia anat desenvolupant la jornada, amb persones que no venien de les mateixes filosofies, però molt capaces d'entendres i interrelacionar-se en projectes com el de la "Marató de Silenci", o trobades com la d'aquest dia 30 de Juny, quen tots volen "repetir".

Si hom practica la "meditació" com quelcom integrat al viure diari, no manquen estímuls per practicar i experimentar a fons, car el ioga que, amb paciència, es va generant, és el `"màxim guia" de la plenitud i l'estabilitat interior.    La "meditació" a l'aire lliure, i en els entorns de Montserrat, pot arribar a ser pel practicant/e de gran bellesa, força i plenitud internes.

 

                                                                                          

                                                      fent els honors a la gran Alzina

 

Basicament, les persones provenien de dos grups o associacions: el Grup ZEN i l'Associació Brahma Kumaris de Manresa.

En nom de tots els assistents no tenim sinó que felicitar-nos per una jornada tant completa, profunda i alhora agradable:

                                               MOLTES GRÀCIES A TOTES I A TOTS !!