El món s'enterboleix per múltiples raons i interessos, tot allò que reprentaven diverses "zones de confort" deixen de ser-ho, per moments, sembla que alguns esdeveniments, i aquells que els empenyen vulguin conduir al gros de la societat a un caos angoixós, inquietant i laberintic. Com sempre, segueixen "jugant" amb les emocions i els sentiments de les persones, sobretot, les més vulnerables. I per moments anem a un atzucac, que en molts aspectes, recorda obres literàries de renom com "1984" de George Orwell, que fins no fa tant, ens semblaven "coses del passat" que mai havien de tornar, o simplement una "ciència ficció" que "no podia anar amb nosaltres". Vivint els moments que es viuen, res sembla impossible i moltes coses es tornen "probables". I la frase és: "res serà com abans". Però la pregunta que tothom s'ha de fer, potser es: cal? Cal que tot sigui "com abans"? O potser és ara el "moment de les decisions?" El moment de dir: "Ja n'hi ha prou d'aquest joc!", surto de l'enganyós miratge!, d'aquesta "matriu" tronada, d'aquest decorat il·lusori! Abandono, lliurement i amb determinació a tots els que m'hi volen mantenir! Ja he fet prou forta la sàvia Paciència! M'alço de l'amnèsia forçada per recordar, de totes, totes, "qui era, qui sóc, d'on vinc i a on vaig". El moment que es viu és bo per dir: Prou! Ho heu pensat això?
Es clar que la presa de decisions -tot un dret: es vulgui o no-, sempre va a cavall de cada individu, de cada persona, de cada consciència més o menys desperta, de cada ànima espiritual: en darrera instància cadascú ha de decidir amb llibertat, intrínsecament des del més profund, o senzillament des de la pròpia comprensió que hom hagi assolit. Ningú pot fer això per ningú...L'ésser humà anímicament i espiritual te una ressonància que li és pròpia i és innata, és una eina valuosíssima que es complementa amb el propi discerniment, alhora de decidir o triar un camí, una opció, una circumstància molt vital.. Vibrar en ressonància és consciència plena i sentir-se complert, quelcom que hom porta a dins, però que s'ha oblidat amb l'amnèsia dels renaixements, i que s'ha de recuperar amb la reflexió i la meditació: just en aquests moments...
Calmar-nos i ajudar a calmar, treure la por i ajudar a treure-la, apoderar-me (augment de la fortalesa espiritual), i ajudar als altres a apoderar-se, mirar amb confiança allò que les circumstàncies em presenten, encarar les proves amb coratge: sóc un ésser de Pau, i som tants...!L'únic que val és el que ressona en el meu interior espiritual. El que no passa per aquest "filtre" particularíssim, està subjecte a altres necessitats, a altres pressupòsits no transcendents (per be que a la persona poden resultar-li importants). No obstant això, l'ésser humà sempre és lliure de decidir en la part interna i externa. Finalment ell sap on se situa, on troba el coratge i la fortalesa, i la inspiració per encarar temps i moments tant especials com els que han arribat i estem vivint avui...Disposar d'un estat de consciència despert i viu, és fonamental en aquests moments per visualitzar la realitat que arriba, i determinar l'actitud i el comportament individual i col·lectiu.El "Joc de 3D" arriba al final, les "novetats", després del "reset": on únicament cadascú és responsable de si mateix...
ARBRES DEL MEU CAMÍ
