Què és "Despertar Consciència?" Suposa per mi algun repte? Segur que aquestes paraules et poden sonar familiars. Quina consciència caldria despertar? És la que tinc cada dia per tot el que penso, parlo, acciono, interacciono i decideixo? O n'hi ha una altre que desconec? Una altre que em guiaria sàviament? Una altre que és la meva veritable consciència espiritual i anímica? Son preguntes, aquestes, que tothom es pot fer i que poden xocar amb algun anhel interior soterrat, que anuncia, de molt endins, aquesta possible "transmissió", directament de l'ànima al vehicle físic, i que potser està blocada per l'energia matussera d'un ego, personal i múltiple, efímer, que en la seva ignorància, impedeix tot creixement i barra tot progrés interior.
De fet, decidir-me a "despertar..." implica tanmateix una "revolució interna" i diu molt de la persona que assumeix aquest compromís. Viure el moment present, d'instant en instant, serà molt convenient i necessari, per sortir i deixar anar, l'afecció al passat consumat, on res no s'hi pot fer ja, o per deixar el futur, ignorat i incert, per concentrar-me en un present nou, l'únic lloc on sempre puc incidir...
Despertar consciència se que porta també a viure crisis personals i emocionals de més alta o baixa intensitat, depenent de cada candidat, del propi univers personal, de cada món de relacions. Els canvis i transformacions que introduiré en la meva vida, seran prou rellevants per assolir la fita compromesa. Crisis emocionals, perquè la realitat externa serà una altre, com a reflex del canvi interior, per tant, es transformen esquemes mentals, costums inútils i/o negatius, hom treballa per minimitzar o reduir la influència dels més pesats i negatius egos.
L'afinament del cos físic pot durar molt i ser llarg -com tota una vida- però el temps no ha d'importar, (com s'ha dit) sinó cada pas assolit en favor de la consciència. La pròpia experiència portarà progressivament resultats positius i fins inesperats: la consciència física o de cos, s'esvairà en gran part per deixar pas a una coneguda, antiga i nova, "consciència d'ànima": El gran angular que ho ha de tamisar tot amb ètica suprema i una objectivitat, també superior.
Cada persona que s'implica en aquest treball interior, viurà la seva pròpia i valiosíssima experiència, obviament, depenent de molts aspectes, de la personalitat, de l'ego plural, en definitiva de l'afecció que el lligui a tots aquests aspectes il·lusoris, que alguns anomenen "Maia". El grau que m'involucri serà determinant, i el que marcarà els aspectes més o menys "durs", d'aquesta lluita, bàsicament psicològica. Sens dubte és una contesa amb les pròpies ombres.
El "nou estat de consciència" que es va generant a partir d'anar despertant progressivament consciència, ineludiblement m'acosta a la Font Universal de Vida, a l'Ànima Suprema, i va afavorint la meva "connexió conscient amb Ella. La meva permanència en aquest "alineament vibracional", sempre vindrà alimentada, per l' "estat de consciència" que es vagi generant a partir dels meus pensaments, paraules, accions i interaccions, amb el meu entorn, amb els altres i amb mi mateix.
No diré que sigui "senzill", però tampoc "impossible". El grau de dificultat "és patrimoni de cadascú" i, per tant, del propi estat general. És important fer les primeres passes amb decisió i veure que sóc en el "camí correcte", en la "bona direcció", i que el "temps" no importa, i que res m'impulsa més que el meu propi anhel interior de coneixement i vida.
Hom podrà escatir el "sentit de la vida": qui sóc jo? , d'on vinc? , a on vaig? , sóc aquí voluntàriament? Quina és la meva comesa?
Començo per saber que el meu estat més original és la Pau, la Felicitat, l'Amor, la Veritat, el Poder: així sóc estable i empàtic, i vull el mateix per tots els que m'envolten...
