Començar a caminar en plena natura, passejant per entre un bellíssim paisatge, i sobretot, de manera "conscient" i en "silenci", una quinzena d'ànimes, és una experiència meditativa digna de ser viscuda. De manera "conscient" vol dir, amb una determinació i autocontrol: només parlar si és veritablement necessari, no de forma "radiofònica" i per no dir res...
Un passeig així vol dir també "deixar fluir cossos i ànimes" en la seva pròpia vibració, i deixar-nos embeure per l'extraordinària vibració pròpia de l'entorn, en aquest cas per l'aire puríssim -saturat de prana immaculat- el tel·lurisme potent de les altes roques i cavitats i l'energia espiritual que emplena tots els racons d'aquest terme. Tot això be que ens ho confereix la Mola solemne i sagrada de MONTSERRAT, misteriosa, vistosa i canviant, inspiradora dels esperits més sensibles i inquiets.
Vol dir emplenar-nos de GAIA, la Mare Terra i tota la Vida que transmet amb única i superior harmonia.
El circuit pel que estavem transitant, terme de Marganell i a la llindar del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, s'emplenava per instants com tot l'entorn de la serralada, de la força i vibració d'aquest enclavament meravellós i d'especial acupuntura planetària, que tenim la joia de gaudir en aquesta contrada de la Catalunya Central.
Des del Silenci -extern i intern- i només amb una lleu brisa que ens acaronava, suau i fresca, tot i per tot, era com bolcar un profund agraïment a aquesta verdíssima epidermis terrestre que ens acull i aixopluga: pinedes, rouredes i alzinars frondosos, romanins de contínues florides, regalant-nos el seu aroma beneït... Mentre caminavem lentament pel corriol a costat del gran camp rostollat i per sota d'un cel blau per es retallaven esbeltes les "Muntanyes Blaves del Septentrió", és a dir, la serra montserratina sencera.
Caminar, passejar en Silenci, convida a estimar tot el paisatge que ens acull, però també -i molt important-, a viure la "introspecció", per ser i sentir-me vivament l'ànima que sóc, i enfocar-ho tot des d'aquesta perspectiva, des d'aquesta consciència de l'ànima. És quan d'una manera més completa i plena puc practicar l'acceptació de veure i sentir els altres, com veritables germans d'un mateix origen.
Un passeig conscient i en Silenci, tanmateix, és una meditació en moviment, és com obrir un "gran angular" còsmic i cognitiu, per quant cada ànima participant pot tenir les més profundes experiències internes, en el transcurs d'aquest "prescindir del temps" on aquest fluir -que ja hem esmentat vegades, és viscut per l'ànima com una donació-acceptació total, i no desconeguda per ella, car rememora el seu estat original del Nirvana, de la Llar de provinença i de pertanyença. Allà és com un cel lluminós estrellat, una joia continua, infinita de quietut, silenci i serenor...
GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES! NAMASTÈ OM SHANTI AUM
