Una persona "conscient" o "desperta de consciència", roman naturalment estable, en un "estat interior" que te a veure amb la "introversió", en tant que està interioritzada en l'ànima pròpia. Aquesta és la que governa el seu cos físic davant totes les circumstàncies i/o incidències de tot tipus que es presentin. Això és el que les condicionarà favorablement. El que realment incidirà en "no cometre errors" i en prendre les decisions més justes i adequades en cada moment de la vida. D'aquesta manera és com l'ànima transmet, a través del cos físic que li és vehicle, totes les seves qualitats innates, totes les seves virtuts. Així l'ànima s'expressa a si mateixa, amb les seves facultats subtils, tals com el poder de pensar (la ment: pensaments, desitjos, sentiments), l'intel·lecte (poder de voluntat: discernir, jutjar) i els "sanskars" (tendències de la personalitat, hàbits).
Si una persona "no és desperta de consciència", no és "conscient", no pot fer servir amb harmonia i eficàcia aquesta organització tant meravellosa de l'ànima a través del cos, i el resultat és el caos: l'exemple global de la societat en que vivim actualment, on el malestar, la preocupació, el pesar, la infelicitat, la manca mútua de respecte, la manca de pau, etc., han esdevingut característiques comunes que hom pot trobar arreu.
I aquests son els inconfusibles signes, que mostren el desconeixement general de les facultats internes de l'ànima (allò que som), i de com aquestes actuen i s'expressen , en si mateixes, a través dels vehicles o cossos físics amb que les ànimes ens dotem en aquest àmbit físic. Desconèixer tots aquests mecanismes emplena el món de dubtes i confusió, incertesa i sofriment.
.jpg)
Ser "conscient" és haver recuperat la "consciència d'ànima", la consciència permanent que "som ànimes": l'ànima ho sent i ho fa tot, és la que decideix i és la que pateix. El cos és totalment subaltern de l'ànima, mai no la pot suplantar, i quan això, en aparença, passa, sens dubte és fruit de la confusió i l'oblit.
Totes les ànimes del món guarden en el seu intel·lecte la memòria del "Cicle" en que es troben: qui son, d'on venen i cap a on van. Aquest és un tresor inamovible que s'ha d'actualitzar: és a dir, cal fer un esforç de voluntat determinada i conscient per "reiniciar-lo" i posar-lo en vigor. La "consciència de cos" ha portat la confusió i l'oblit fins a extrems inimaginables, com la pèrdua de la vertadera identitat humana, a cavall d'una ignorància sobrevinguda que ho ha fet oblidar pràcticament tot sobre l'origen humà i Qui el mena.
Les creences, en general, han portat fanatismes i quan no, un mar de dubtes i especulacions sobre tot el transcendent, que és intrínsec de l'ànima i molt ben custodiat en la seva essència. Les religions, que en els seus origens eren pures i més sàvies, dirigides per les grans ànimes dels seus fundadors, van intentar reconduir la humanitat en cada moment, però en comptes d'ajustar-se al vertader coneixement de les ànimes, de la seva ubicació en cada "edat" del "Cicle", es van anar adaptant a la pròpia degeneració galopant dels temps, allunyant-se cada vegada més de la Font original, i quedant-ne una devoció fidel, que és el que les segueix sustentant, sense arribar però, a milions d'éssers humans que avui senten la inquietud i la certesa de l'espiritualitat, no en temples ni esglésies, sinó practicant íntimament la meditació a fi i efecte d'arribar al seu interior profund, la pròpia ànima que és cadascú, i amb aquesta consciència connectar amb la Divina Font, l'Ànima Suprema, l'Ú, Déu, etc. I alhora deixar fluir les virtuts i poders de l'ànima.
De fet, deixar fluir, practicar naturalment les virtuts i poders de l'ànima és un dels antídots màxims per superar aquells vells hàbits, per eliminar vicis que, tot i saber la seva inutilitat, i fins i tot l'angoixa que deixen, costen d'abandonar perquè van lligats a la "consciència de cos o física" des de fa molts segles, i estan ancorats al fons d'aquesta "motxilla", que l'ànima recupera en cada encarnació, en cada nou cos físic existencial, si recordem que som ànimes immortals i que l'únic que anem canviant, d'etapa en etapa, son els cossos físics de carn i ossos, que son peribles, s'esgoten i desapareixen, abans o després, i sovint segons el tracte que els hi hem donat.
L'altre "antídot" poderós per acabar amb alguns "hàbits verinosos" i arribar a dissoldre'ls, és amb l'estat de consciència que ens confereix la Meditació Raja Ioga, aconseguint Ioga poderós amb la Font Màxima d'Energia, digueu-li Ànima Suprema, Déu... L' "estat de consciència resultant -estar en el record del Pare-, estabilitza la "consciència d'ànima" de forma permanent, de manera que la "consciència de cos" queda reduïda a l'imprescindible que l'ànima pugui menester en aquest món físic, i no altres tipus d'alteracions, com en el passat. Però per aconseguir aquest "estat especial" cal una ferma determinació, constància, disciplina, sentir clarament com ressona per dins el que hom vol fer, i si objectivament és el moment, comprometre's amb si mateix, i avançar amb fermesa*
.jpg)
.
