L' "ACCEPTACIÓ": UNA DE LES ACTITUDS CONSCIENTS QUE EMERGEIXEN

 

                          

L' "Acceptació" és una d'aquestes -actituds conscients- que emergeixen des de dins i que anem incorporant els éssers humans en la vida quotidiana,  i fent referència expressa als temps que corren, que sovint exigeixen més paciència i més comprensió,  tant pel be propi com per la interacció general amb els que ens envolten.   El fet de l' "acceptació" en qualsevol situació o circumstància que es presenti,  "no vol dir que hom hi estigui necessàriament d'acord", així en automàtic.    Però només el fet d' "acceptar" aquella realitat que la vida situa davant nostre,  dona un important "plus" de serenor alhora de prendre qualsevol decisió,  un punt d'equilibri que, altrament,  no estaria provablement a favor d'una solució o sortida plausible d'aquella circumstància.   Per això l' "Acceptació" sempre actua en el sentit conscient més positiu i harmonitzador: mai podria ser a l'inrevés.   A l'inrevés les coses empitjoren,  esdevenen un acte reflex "perquè no intervé la consciència".

                                                                                     

 A l' "Acceptació" n'hi ha que la prenen com una "rendició",  com una "manca de coratge",  com un "fer-se enrere",  quan és justament el contrari.   De savis és saber-se calmar un mateix i,  també saber calmar als altres, per exemple,  al que està desesperat,  i fer-ho amb la serenor i consciència de la pròpia tranquil·litat,  en un sentit resolutiu,  de que l'advers, sovint,  te una sortida positiva,  o la pot tenir,  si hom practica l'  "Acceptació" com a "Eina de Diàleg i de Pau",  quan hi ha polaritats enfrontades,  car de no actuar amb consciència,  els resultats poden ser catastròfics.   L' "Acceptació" conscient te aquesta vàlua,  i és de molta utilitat en multitud de casos que s'hi presten.

                                                      

En el "Despertar de Consciència"  l'  "Acceptació" emergeix com una actitud que reviu i es revitalitza des del fons mateix de l'Ànima,  juntament amb moltes altres que conformen el "nou" caràcter de l'ésser humà,  ascendint cap a la "consciència plena".   Aquesta és la clau del "tot està be"  (que molts no entenen des de la perspectiva de la societat alterada i pandèmica que informen els mass-media).  Aquest "tot està be" és també una manera d'aplicar l' "Acceptació" on -res no es rebutja del que la vida ens reporta a tots nivells,  com s'ha dit abans,  doncs en el -camp quàntic- tothom hi és i n'és part integrant.  I doncs aquesta, és també una manera de superar un món visceralment "dual" o a mans de les "polaritats",  i començar a avançar d'una manera més "neutra" i alhora més conscient,  que no vol pas dir "menys" reflexiva sinó com s'ha dit, més pacífica, dialogant i avançada.

                                                           

L'  "Acceptació" és el que fa "resilients" a tots els éssers humans que la practiquen,  car la "resiliència" és,  nogensmenys, la capacitat que tenen els éssers humans, per encarar amb èxit,  situacions adverses,  desfavorables,  per recuperar-se,  desenvolupar-se positivament i adaptar-se a situacions inesperades o circumstàncies complexes. 

L'  "Acceptació" és també un dels senyals inconfusibles de la "renovada humanitat que s'està gestant" per entre el batibull d'aquest cicle que està concloent per entre els estralls i els esforços dels quins encara "no en tenen prou" i es volen perpetuar al cost que sigui.  El cas és que els canvis i transformacions humans i planetaris "estan en marxa"  i gràcies a l'Univers,  no tenen aturador...

                                                     

                       

   

TRIBUT ESPIRITUAL I HUMÀ

                                    

Hola amics, germans, germanes, benvinguts, ben trobats, avui no us faig la reflexió des del Refugi de Marganell, sinó des de casa, a Manresa, en ple confinament, després d'haver estat ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Déu, a Manresa, 18 dies per "covid-19", dels qual 7 els he passat a l'Uci.  Des de Planta on primerament em trobava, no hem podien donar tot l'oxigen requerit pels meus pulmons malalts, per tant em van portar a l'Uci.  Allà si que em van estabilitzar,  i va ser des d'on vaig començar a remetre la pneumònia greu, i amb bacteri inclòs, que estava patint en els meus pulmons.  Passats aquests dies, ja vaig poder retornar a Planta, i de mica en mica, anar recuperant ventilació i autonomia en les vies respiratòries, fins que em van permetre tornar a casa amb un confinament però millorat.   He estat molt ben cuidat, per uns equips humans meravellosos,  alguns,  veritables àngels al meu voltant.

L'Àngels,  la meva companya de tota la vida, mentre jo estava ingressat, estava a casa confinada, passant també el "covid-19".  Només els que ho hem passat podem saber la sensació de msolitud i desamparament que sobrevé en aquestes circumstàncies.   Ella va estar tres setmanes confinada,  mentre jo vivia la meva experiència més extrema a l'Hospital.   Feliçment, ella ho va passar bastant lleu, i aviat em va poder fer curtes visites. Però fins arribar a aquí, el patiment mutu va ser quantiós.  Tot això, ara ha esdevingut un Amor espiritual encara més gran entre nosaltres.

Però el que voldria aquí destacar,  és bàsicament tota l'ajuda en forma de vibracions, llum i força que he rebut, i hem rebut d'un ampli entorn espiritual i humà,  que ha volgut incidir positivament en el procés que estava patint.   Vull destacar a Brahma Kumaris i tot el seu entorn en connexió amb Baba,  que a través de les seves meditacions i silenci,  m'han omplert i ens han omplert d'aquestes vibracions d'Amor i Pau, capaces de guarir tota malura, i emplenar de Vida totes les cèl·lules del cos que podessin estar malaltes. Gràcies a tots per aquest esforç meravellós.   Aquest ha sigut l'esperò potentíssim que, juntament amb l'esforç de  metges i sanitaris,  ha reconduit la meva infecció,  fent-la mimvar de manera impensada,  i ajudant-me a superar aquest fort tràngul.   A més de l'entorn esmentat vull agrair infinitament al Grup Zen de Manresa-Sta. Clara,  que també ha meditat enviant tota la força i llum necessària al meu voltant durant aquests dies d'ingrés hospitalari.   A tota una sèrie de persones de la nostre estima i coneixença que, amb els seus bons desitjos i meditacions,  han contribuit a ampliar aquests gran atmosfera guaridora,  que no tinc paraules per agrair.   Sense oblidar la meva familia, fills i nets, que sabem com ens estimen i el que han fet per nosaltres.   I també germans i éssers molt propers.

Com he dit vegades,  jo no he negat mai l'existència d'aquesta malaltia vírica "covid-19", també dit "Sar-cov2",  se que existeix, -i ara em consta més que mai- perquè l'he patit en mi mateix.    Jo he estat crític davant la possibilitat que aquest virus hagi sigut manipulat amb "nano-tecnologia" i/o amb "intel·ligència artificial", i en definitiva, que aquesta "pandèmia" hagi sigut orquestrada des de fa dècades, per l'elit mundial, amb fins inconfessables: això és el que jo he criticat.   Evidentment això no m'ha fet immune al contagi,  però si que ha pautat una certa norma de vida des de primers del 2020, quan esclata tot això que ha remogut tant les vides de tots, com els comportaments, i costums, els modus de viure i relacionar-se de les persones a tots nivells.    Aquesta certa norma ha fet que la vida social que hem portat tant l'Àngels com jo,  hagi sigut,  si o si,  sempre familiar i l'aire lliure.

Però finalment i com qui no vol la cosa, aquest passat Octubre pel Pilar,  vam assistir il·lusionats a un aniversari, als afores de Navarcles, en un Mas,  va ser molt mal organitzat per la massificació que hi havia dins el local:  allí vam contraure el "covid-19".  Penso jo, be que l'havia d'agafar per tenir l'experiència...

                    

                            PER LA FINESTRA DE LA MEVA HABITACIÓ DE PLANTA PODIA

                            VEURE, AL FONS ELS MAJESTUÓS MASSIS MONTSERRATI I

                                             SOMIAVA VEURE'L MES DE PROP.