L'ENFOCAMENT JOIÓS DE LA VIDA
Els éssers humans tendeixen a tornar els seus actes en rutinaris i maquinals, cosa que els desllueix, els buida d'un contingut real i els converteix en inefectius, perquè no porten, diguem-ne, el "vist i plau" de la consciència. Els actes que esdevenen rutinaris, acaben sent actes inconscients, encara que els fem cada dia, durant anys, això no els millora sinó que els deteriora, els empobreix, els desvirtua, si és que tenien virtut al principi. Sol ser això al qual no li donem importància, fins realment, quan acaba tenint-la de forma alarmant, quan es constata que aquella rutina i res, és el mateix.
Tanta importància com això te, fer les coses de manera conscient. Quan tot es fa des d'una consciència plena, és a dir, conscientment, fins la cosa més diàriament repetitiva, perd aquesta condició i esdevé com si cada dia fos el primer dia que, objectivament l'és.
LA TARDOR A MÉS DE COLORS TAMBÉ ÉS MADURESA
I tot depèn de l'estat de consciència amb el que cada dia em llevo i amb el que enfoco la vida, car això ho condiciona tot. No es tracta només d'entendre com i de quina manera he de ser. Això no ho és tot.
Es tracta d'embeure, tot jo, aquesta consciència de l'ara i aquí, de l'ànima que sóc, i així, anar comprenent, de forma íntegra, l'essència d'aquesta consciència, amb la que hauria de viure-ho tot.
Com a ànima, sóc una entitat espiritual pacífica i virtuosa, que he viscut molt més del que recordo, sobretot, des del cos físic o vehicle, per poder interactuar en un món de matèria densa, com ho és la Terra. No m'és imprescindible, ara i aquí, la memòria exhaustiva de vides passades, per be que se que les he viscudes.
Ara, m'importa més ser conscient de l'ànima que sóc, en aquest present apassionant de ser viscut, i enfocar la vida des d'aquesta perspectiva, malgrat les pulsions excessives d'un cos físic que necessita ser controlat i utilitzat amb correcció per mi mateix: l'ànima...
CONSCIENT DE MOMENT EN MOMENT...
Quan perdo aquesta perspectiva, no actuo com l'ànima que sóc sinó com un cos físic biològic, ignorant, limitat, i molt lluny de la missió real que, junt amb el cos, i com a ànima he de realitzar en aquesta etapa existencial.
Aquesta és la importància de ser conscient o no. Conscient de moment en moment, d'instant en instant, cada dia, i tots els dies de la meva vida.
Si actuo amb inconsciència, no cal que em lamenti de res: la incongruència i el fracàs seran el resultat. L'únic resultat a que em veuré abocat.
Mai no es pot "abaixar la guàrdia": si la meva vida és per complet una rutina maquinal, nogensmenys, voldrà dir que estic "adormit de consciència", que vaig molt inconscient per la vida... I això és com una ratlla roja que no hauria de travessar...
La Consciència amb la que em llevo cada dia...
