MEMÒRIA SUBLIM DE L'ESPERIT

 

                           

Hi ha coses que l'esperit sap i que no necessiten reafirmar-se amb cap "lògica" mundana, senzillament, formen part del bagatge experimentat i savi que aquest, guarda al seu propi si.   És molta d'aquella informació que, normalment, "hom ja sap", tot i el gruix de la capa de l'ego, que sovint fa fluctuar, i fa preguntar-se: "com és que em ressoni aquesta informació?, com és que em quadri?"   No es fa la pregunta l'esperit sinó l'ego personal...

Aquells que estan més "entrenats" saben de la "certesa, d'allò que els ressona", sens més, és quelcom natural, per be que, socialment no s'ajuda a que els éssers humans aprenguin a distingir, i es puguin  "fer pràctics" a través de l'educació.

Ni es planteja l'acoblament de l'esperit i el cos físic (recordem: aquest limitat pels cinc sentits), inclús seria millor dir, sense dir cap disbarat, que "no es vol" que el cos físic s'assimili a les qualitats positives de l'esperit, per això no hi ha, en una majoria de casos, una connexió fluida, entre l'esperit que, en realitat és qui identifica a l'individu, i això que se'n diu "l'ego de la personalitat" però, que sense el qual, d'altra banda, l'esperit no podria interactuar en aquest món físic.

                                                      

L'ego de la personalitat s'ha materialitzat tant, que "no pot connectar amb l'esperit" tal com hauria de ser, per tant, aquesta és la "distorsió" (programació) implantada al mateix "centre de gravetat" de l'ésser humà, i susceptible de "crear conflicte permanent, divisió i dubte".  El dubte, en aquest cas, l'origina la ignorància o la inconsciència que no poden ser "base objectiva de res".

Naturalment, un ego educat als postulats de l'esperit estaria totalment al servei d'aquest, tanmateix, allò que hauria de ser... Tindria una psicologia calmada, a partir d'una ment serena, sempre estimulada per l'esperit.   I és que l'ego és l'instrument a través del qual l'esperit es resolt dins d'aquest món tridimensional i físic. 

El processador, que és el cervell d'aquest meravellós vehicle biològic, que és el cos humà, estaria sempre projectat i inspirat per l'esperit mateix,  no pas per elements externs portadors de confusió o divisió...

                                                         

Per això els que tenen la informació i volen activar aquesta necessària complementació, recorren a la "meditació", per fer un ego més calmat, assossegat i pacífic, capaç de contenir parts de la saviesa i coneixement de l'esperit, ser-ne transmissors, i anar abandonant les baixes i fosques energies de la por, el dubte, com a resultant de la ignorància;   l'orgull, l'enveja, la luxúria, fruits de la inconsciència i el desconeixement de la "configuració humana i l'esperit", que és la part individuada i alhora provinent de La Font.

Com s'ha dit tantes vegades, el cos físic "no és allò que hom és" sinó un "vehicle complementari" per moure's l'esperit en aquest hàbitat.  "Allò que hom és" pertany als mons subtils:   "que l'escassa educació de l'ego personal o físic,  no posi entrebancs a aquesta memòria sublim de l'esperit,  i que el cos físic, a través del seu processador cerebral,  també arribi a fer-se-la seva ...  Tot això està en la "meditació conscient" de cadascú; en l'apertura mental, la comprensió i la voluntat..*