Tot radica en l' "estat de consciència" en que visc que és també el que flueix en la meva vida. Però, què és un "estat de consciència"? I què és el que fa que tingui un "estat" o un "altre"?, Què és el que fa que em "costi" més o menys de controlar aquest "estat", que sempre, comporta més consciència, i per tant, em fa més conscient? Puc controlar jo, el "meu estat de consciència" plenament?
La resposta és: Sí, el puc controlar, però es tracta d'un "auto-control", és un "estar alerta", tant per assolir-lo com per conservar-lo i anar-lo mantenint; és una pràctica contínua de concentració, de mantenir-me "alineat amb l'ànima que sóc", a través de la "meditació diària": no deixar que s'interposi cap dels cinc sentits del vehicle corporal, a l'extrem que em distreguin.
En la meva ment hi ha d'haver pocs pensaments, però "bons", és a dir, que siguin propicis i m'ajudin en el meu propòsit conscient i en la meva determinació de "no perdre aquest estat de consciència" en cap dels escenaris de la vida per on m'he de moure. I això ho he d'aconseguir amb naturalitat "sense forçar res". De fet, te de ser el meu "estat original" recuperat i permanent, per on flueixin les belles "qualitats intrínseques" de felicitat, veritat, amor, poder i pau, així com l'oceà pacífic de les virtuts de l'ànima, que com tresor inapreciable i innat, te en el si més recòndit...
Aquest "estat meravellós de consciència" també porta, de manera ineluctable, al que se'n ha vingut a dir: "estar en el record del Pare". Viure en el "record de la Divinitat, el record de Baba, Al·là, Déu, El Tot, l'Incorporal, o el més bell nom que se li vulgui donar...
Això no és, merament, "fer un esforç mental" en el sentit literal de "recordar" o "pensar en Déu" i ja està! No. Això que en diem "el record del Pare" des de la "Meditació Raja Ioga" no és "recordar al peu de lletra" alguna cosa i esperant, potser, un "resultat a canvi". Res d'això...
Aquest "record" és senzillament l' "estat meditatiu constant" que emana de la pròpia "meditació profunda". Es això el que prepara al iogui d'una manera tant especial com imprescindible, per créixer i avançar al llarg del camí espiritual.
L' "estat de consciència" i el "record del Pare" emanen de la meditació continuada i practicada durant anys de "treballs conscients" i persistència. Cadascú mesura els seus ritmes amb la "voluntat conscient" i a ningú s'exclou d'allò que a tots crida amb més o menys intensitat...
Ara, sabrem, un cop més, perquè el "Record del Pare", és tant potent i "capaç" de cremar i eliminar, falles i errades que s'arrosseguen d'etapes anteriors de vida -antics sanskars negatius- de l'ahir...
