Hi ha un gran interès i expectació per ser presents, ara i aquí, en el final del Cicle en el que estem situats. Em vull referir a la màxima població humana que hi ha en aquests moments sobre el planeta (7.800 milions d'éssers), observant i vivint els moments transcendents actuals, que desembocaran en noves i/o més avançades humanitats i el gran paradigma corresponent. Molta d'aquesta poblacio, entenguem "ànimes o esperits" encarnats, hi son per voluntat pròpia i per "decisions preses" en el període que se'n ha vingut a dir "entre vides", i perquè "sabien de bona tinta" que s'està acabant un període, prou llarg i convuls en 3D, i que una part important d'aquesta humanitat, ja està a punt, pel salt quàntic a la nova dimensió cinquena, en aquest mateix planeta, o el que és el mateix, el pas següent, de 3ª a 5ª dimensió, d'aquest retorn, conscient i gradual, a la FONT originària. Cal dir que el planeta Terra, està immers, també, en la seva pròpia transformació geològica, geopàtica i anímica, molt vinculada al proper canvi de densitat.
També hi ha ànimes que en el seu moment (entre vides) van triar, en lliure albir, "no ser-hi" en els moments d'aquests grans canvis, que ja estan iniciats. Son moltes les ànimes que han desencarnat (entenguis finar o deixar el cos) des del 2012 (inclús abans) i, sobretot, en els darrers 2 o 3 anys. Es clar que hi pot haver excepcions, però em refereixo a aquests temes "en general". Cadascú pot tenir les seves "raons" en "lliure albir", ben particulars, i de les que ningú n'ha de fer res. El cas és que "normalment", els humans en una bona majoría no recordem (o si, en ocasions) aquests "acords" realitzats (entre vides) i, si no és que els anhels particulars de cada un, no ens han fet espavilar pel que fa als processos "post- mortem" i molts altres aspectes de l' espiritualitat, no només no recordem sinó que ni ens ho podem imaginar, immersos en les cabòries i en la quotidianitat. Semblaria "ciència-ficció". Però no ho és. Moltes vegades la vida, en els seus diferents escenaris, ens dona "pistes" davant certes repeticions de circumstàncies, que arriben a fer-se'ns típiques, "curioses", i sorprenent-nos ens fem interrogants... Com és que sempre passa el mateix? Com sempre apareix aquella persona? Què se'm pretén de dir quan sempre em trobo en el mateix "atzucac"? I això és, precisament, el que ha de generar la meva reflexio. Que tant pot tenir a veure amb problemes de la meva personalitat (ego), com que se'm "avisa" o s'em "recorda", "aquella decisió que vaig prendre" o aquell "pacte anímic que vaig fer" -amb el meu guia- o amb altres ànimes, com jo mateix.
Però ho hem d'anhelar amb força, i amb pràctiques com la "meditació" podem assolir aquesta "complementació" que, justament és l'encaix de l'essència que som, amb el vehicle físic, per viure una vida harmònica i feliç -per dures que arribin a ser les circumstàncies externes del nostre voltant-. Si la "fusió" és bona entre "essència i vehicle físic" assolirem una consciència lúcida mai ombrejada per l'ego, i que donarà accés a un progrés intern que mai haguéssim imaginat.
LA FLOR DE LA VIDA
