BON NADAL

                                   
                                     TU ETS UNA ÀNIMA, COM JO,

                           NO RECORDES EL PASSAT,

                         PERÒ JA HAVIES ESTAT AQUÍ,

                                PUNT  DE  LLUM,

                            GUSPIRA D'ETERNITAT....


                        QUÈ DONES  I  QUÈ  RECULLS,

                           OH  ÀNIMA  DESPRESA?

                           AMOR, PAU, FELICITAT,

                          VERITAT,  PODER,  I EL BE

                            DE TOTES LES VIRTUTS!

         

EMPLENAR ELS BUITS



Moltes vegades les conductes humanes "no es poden entendre" si hom no fa l'exercici de posar-se en el lloc de l'altre.         La llàstima és que, a part de no fer-se això,            la major part de les vegades, s'opta,  generalment, per emetre "judicis" de valors o d'intencions, que no acostumen a ajustar-se a la realitat, car es fan des de la perspectiva "equívoca" d'un mateix,   que no és,   tanmateix, la motivació efectiva de l'altre, el que indefectiblement aboca a l'error.  Per respecte a l'altre, no s'hauria de jutjar, doncs això comporta el risc de generar una "opinió massa lleugera" ben allunyada de la "realitat" interpretada per aquesta persona. 

Pot ser que, amb una actitud o conducta determinada, jo estigui "intentant" d'emplenar "un buit emocional, o d'altre índole" i és el que em condiciona a ser com sóc.   I això ho ignora qui hem fa un "judici precipitat" (si no és que em coneix molt i molt be per fer-lo "amb propietat"), doncs "no és posa en la meva pell" i, a més, pensa que te raó.

 

                                                                                  



 

D'altre banda, els "buits" d'aquest tipus, psicològics, etc., no deixen de ser un esclavatge al qual estaré sotmès, fins que no els "empleni" d' acceptació,  gratitut, humilitat, perdó, o altres virtuts, i els abandoni i m'abandonin, "sense recances ni angoixes", i no em condicionin més el present, el dia a dia esperançat que em desitjo.

Altrament, el "buit" esdevé una presó en la que "sóc presoner i carceller alhora",   és a dir que, tal com m'empresono, em puc alliberar perquè jo mateix tinc la clau...  "Clau" però, que no puc fer servir si no en sóc conscient.

 

                                                                             

 

uUuUna Vía d'equilibri i sortida és la Meditació Raja-Ioga.  A través de la concentració i la introspecció, és com, amb paciència i pràctica, puc arribar, des del món de la matèria fins a l' ànima que sóc, deixant per una estona el meu cos físic o "avatar" en situació tranquil·la i relaxada -no adormida-, que no "molesti" a l'hora de "fer-me sensible" com punt de llum, amb la ment, l'intel·lecte i els "sanskars" o "motxilla"  on guardo tantes coses que em son sobreres: els buits, potser traumes emocionals (que no he de guardar), qüestions que em condicionen el present, provinents inclús de passats ancestrals...

Des de l'ànima, el Foc d'aquest Ioga amb l'Ànima Suprema, pot cremar tots aquest buits i reduir-los a cendra,  i recuperar, a poc a poc, la senda legítima de la Pau i Felicitat innata...*