El progrés cap a la "Consciència" no és uniforme ni es produeix alhora per tothom, per be que els moments cíclics i eminentment transformadors en els que estem posats, estiguin replets d'estímuls solars i còsmics junt amb circumstàncies que en son propicies. No obstant això, cada ésser humà amb "ànima encarnada", està immers en els seus propis inputs, interessos i objectius que, en uns casos vibraran a l'unison amb aquest Cosmos activíssim i altament frequencial, que impulsa i col·labora en els canvis dimensionals, planetaris i humans (salt quàntic que ja s'està produint), però que en altres casos, no serà aixi perquè alguns éssers humans, no donin per conclosa la seva estada experimental i exploratòria en aquest món de tres dimensions "euclidià" volent-hi romandre un temps més de forma voluntària.
Amb tot, el progrés humà, és el progrés de la "Consciència", al menys, per la -humanitat encarnada-, donat que és el que més condiciona alhora d'una integral comprensió de tots els processos vitals, tant individuals com col·lectius que l'esser humà animic està experimentant en aquesta densitat material. Sobretot per una recuperacio de la memòria còsmica inherent en l'entitat espiritual i transcendent, l'autèntica identitat de l' "ésser espiritual" encarnat en cada cos físic, a efectes d'interactuar en aquest pla de vida i dimensio. I també per accedir als seguents, doncs si el "progrés" es limités i s'acabés aquí (al món físic), només podria ser per "manca de consciència", car el progres espiritual i humà no te aturador...
El fet, doncs, que el "progrés de la Consciència" no sigui "uniforme", vol dir, nogensmenys, que tothom pot progressar al seu propi ritme. Uns aniran més accelerats que altres, però això no és cap cursa d'aptituds o de mèrits. En l'Univers i el Cosmos, "tot és progrés, no hi ha marxa enrere". En tot cas hom pot trobar "distraccions i/o entreteniments" que, amb el propi consentiment d'un mateix "alenteixin" el ritme del propi camí, però un mateix és l'únic que "valorarà" això, ningú cridarà l'atenció per això, que seria "coartar" la pròpia llibertat espiritual i humana, i seria una actitud violent i dictatorial.
L'esperit, tot i passar "traumes de la pròpia encarnació", te una avantatge: res no perd de la informació i dades que porta impreses i dipositades en el seu si, que dit sigui a la vegada, se li poden "enrarir" momentàniament o parcial, però mai les perdrà i acabarà recordant-les, donat que son un veritable "tresor" de la seva fractalitació.
Tots els "fractals de la FONT" porten bancs d'informació valuosíssima des del seu origen, però per accedir-hi des de l'encarnació física, cal un encaix "no-traumàtic i sense fissures entre l'esperit i el vehicle físic.
Es per això que val la pena tenir un "coneixament bàsic" del funcionament de l' "encarnació de les ànimes" amb els respectius "vehicles físics". Sovint els desequilibris venen portats per la molta desinformació i ignorància al voltant d'aquests temes.*
