dijous, 29 de desembre del 2016

MARE, ETS UNA ÀNIMA LLUMINOSA...



                                                                         La mare a la seva cambra 

L'ésser intern o ànima, mira per les finestres cristal·lines dels ulls del cos físic, però no només mira i hi veu, també utilitza les orelles per sentir-hi i escoltar-hi, també utilitza la boca per parlar, i el cervell per processar tots els pensaments que la ment li envia i poder dur-los al camp de l'acció, i així comunicar-se amb altres ànimes encarnades, que interactuen d'igual manera.  L'ànima però, també es pot pertorbar i entrar en estats de confusió, tot i mantenir en el seu si més íntim, les més elevades qualitats intrínseques i innates.  Els "sanskars" o hàbits negatius i tendències, d'aquesta o de passades existències, que sovint han estat llargues temporades quiets, com si no existissin, i que, a més, hom no ha eliminat, per desconeixement, sobretot, en altres moments determinats de la vida,  sorgeixen desbocats quan te lloc el declivi final del vehicle físic, també i sobretot, la part neuronal o cerebral, que en forma part, etc.  
Aquesta és l'experiència directe que estem vivint a través de la meva progenitora, la nostra mare,  ja en edat avançada, 93 anys, després d'haver patit un "ictus" fa un parell de mesos, que li ha afectat, principalment, la demència senil que ja venia sofrint i que ara li ha quedat agreujada en un 99%, també li ha afectat la sordesa, tampoc pot caminar sola, per be que amb ajuda fa algunes passes, i li ha afectat més lleument tot el costat esquerre del cos.  No obstant el pitjor de tot segueix sent la manca absoluta de memòria immediata així com la confusió mental en que es troba reduïda.  

                                                                                    

                                La mare entretenint-se amb una madeixa...

Quan se la baixa del llit per posar-la en la cadira de rodes, o quan se la neteja, o quan la porten a la dutxa, en definitiva, quan l'han de tocar, és quan s'exalta, insulta a tothom qui te al voltant, amb un llenguatge increïble que mai li havíem sentit abans.  Ella mai havia parlat així...  I aquesta és una manera, per be que inconscient, de treure a fora "sanskars" de molt endins.  "Sanskars" que emergeixen del passat i que ella treu dins aquest confusa excitació.   Hom procura calmar-la amb paraules afectuoses, recordant-li qui som els que l'envoltem, la nostre estimació per ella, fent-li sentir que està acompanyada, i que tanmateix, és estimada per tots els familiars i personal que en tenen cura. Jo sovint li recordo a cau d'orellla: "mare, ets una ànima lluminosa, pacífica i tranquil·la...", i ella ho rep amb una indefinible emoció que la calma i li porta serenor.   I, de fet, si hom procura que no s'alteri, queda en un estat dòcil, fins i tot riu amb ulls d'infant, o te records més agradables de la seva infantesa, per exemple, aquelles "colònies republicanes" a vora mar, que va viure en plena adolescència, i just en el moment que passava d'adolescent a dona.  Per ella, aquestes vacances son un gran record inesborrable  que sobreviu a molts esdeveniments més propers en el temps, en la seva vida.  El mateix nivell de record li perviu amb alguns versos d'aquell recull que passava a l'escola i que portava per títol "El Trobador Català" (d'Antoni Bori i Fontestà), d'entre ells en destaquen : "L'Escut de Catalunya" o "La Terra de Xauxa": només cal recordar-li la primera frase i ella els recita amb passió i seguretat.

                                                                            


                                                            una foto d'aquestes d'avui dia

Aquesta és la disjuntiva a la qual tothom s'haurà d'enfrontar, abans  o  després.  No vull dir amb això que tothom hàgi de passar les mateixes anomalies o dolences, quan el cos físic o vehicle de l'ànima comença a periclitar.  Hi ha de tot, hi ha diversitat, però també moltes similituds.   I vist tot això des de la perspectiva del Raja Ioga, de l'ànima espiritual que jo sóc,  hom pot albirar la "necessitat" d'un treball personal i íntim que puc dur a terme sobre mi mateix, sobre aquest cúmul de "sanskars" o trets negatius de la personalitat externa, hàbits i tendències negatius,  que si se'n te coneixement, es poden eliminar a través de la meditació, a través del ioga profund i sistemàtic.
És molt interessant, com he dit en reflexions anteriors, poder minimitzar, dissoldre, eliminar,  aquest tipus d'energies negatives i inútils,  fent lloc només a allò que si que és digne de ser guardat: tot el positiu, tot el benvolent i benèfic, que tanmateix beneficia i enforteix l'ànima, i per tant, al mateix temps, la conducta del cos físic en tots els ordres, propiciats per aquesta. 
La Meditació Raja Ioga propicia  "estats de consciència", quina finalitat son recordar-nos de forma fefaent qui som i d'on venim.  Per exemple l'estat d' incorporeïtat, retorna al seu estat original a l'ànima, quan no te un cos físic, quan és fora d'aquest àmbit i està més enllà del temps i l'espai, en el Món del Silenci, el Nirvana.  A través de la meditació raja ioga, hom pot connectar amb la força més pura i elevada del Univers, l'Energia més potent: l' Ànima Suprema, i establir aquest "ioga diví" que confereix al brahmin l'estabilitat en la "consciència d'ànima".   La permanencia en aquesta estabilitat poderosa (ioga-unió-record) permet deixar anar o dissoldre efectivament tots els "sanskars negatius".


L'estat natural i original de l'ànima és la Pau, la calma l'assossec.  Per això l'estat tranquil i calmat, porta a la meva estimada mare, hospitalitzada, aquesta joia interior, gairebé innocent, que la fa ser com un infant lluminós, feliç, estable i amorós, i és, amb tota seguretat, la millor manera de relacionar-nos amb ella en aquestes circumstàncies de la seva ja dilatada etapa de vida.  I així és quan descansa,  més enllà d'aquestes situacions d'excitació i enuig, que li fan emergir, "sanskars" d'aquesta mateixa etapa o d'etapes anteriors guardats en la pròpia ànima*


                                                                            
                                                                                     

divendres, 23 de desembre del 2016

NADAL 2016



                                     Nadal és Calma i Silenci
                                      quietud i perseverança,
                                    tot està tranquil i en repòs:
                                  i nosaltres, ànimes pacífiques,
                                  creixem en la llum suau i àgil,
                               que ens fa conscients del que som...

                                     Nadal és interior i íntim,
                                             joiós en el Cor,
                                      vibració d'Amor i Pau
                                  que amb tu volem compartir,
                                        ànima resplendent,
                                    sensible i única com ets..!

                                     Nadal és renéixer per dins
                                 Allò més elevat que hom guarda,
                                     sovint com tresor ignorat,
                                  però que fa l'ànima immàcula,
                                     porta brillantor als ulls
                                  i transparència en la mirada...

                                      Nadal és Consciència pura,
                                         preciosa, dolça i neta,
                                            humil i renovada
                                  en l'hivernal Solstici il·luminat,
                              d'on emergeix profund el Ioga Sobirà,
                 la Tapasya* amb el PUNT DE LLUM MÉS ELEVAT... 

                                      

                   *Tapasya: Meditació Intensa*

dijous, 1 de desembre del 2016

QUAN L'ÀNIMA RECUPERA EL SEU EQUILIBRI


Quan l'ànima torna a recuperar el seu equilibri i puresa reals, refà la seva lluminositat, i aquesta es transmet al vehicle físic, el qual la reflecteix a través de les finestres dels ulls i d'un magnetisme que el fa espiritualment atraient  i emplena de força el seu gest i les seves paraules.   L'ànima que recupera el seu equilibri, és creadora exclusiva dels seus propis pensaments, sempre creatius, positius, benvolents, i per tant, generadors d'equilibri, portadors de saviesa i d'autèntic discerniment,  i mai es pot influenciar per pensaments i tendències externes conduents a l'aferrament, a l'ego, i a la consciència material.    L'ànima que recupera el seu equilibri, recupera la consciència de si mateixa o la "consciència de l'ànima" que és.    Des d'aquesta posició l'ànima recupera el seu estat original, i recupera la memòria del "que ha vingut a fer aquí", i te coneixement objectiu del present que està vivint, i del seu origen. 
La pregunta podria ser: "Però com recupera l'ànima el seu equilibri?", "Com sortir de la "xarxa" de l'ego?".  La resposta és senzilla: "Practiquem Meditació Raja Ioga".   Fem que la "Meditació" sigui un "hàbit saludable" en la nostre vida.  Fem que la "Meditació" no sigui ni una "disciplina" ni una "obligació" sinó quelcom que flueix com un Sol que il·lumina el nostre viure i el nodreix, de manera que fa emergir tots els valors que de per si l'ànima ja conté i guarda, desterrem de la nostre perspectiva tot allò que representi egoisme, imposició, orgull, arrogància, mentida, violència de qualsevol tipus, tota mena d'ego desbocat, etc.  I en lloc de tot això fem sortir en superfície les qualitats bàsiques de l'ànima i totes les nombroses virtuts que se'n deriven: la diferència és substancial i més que beneficiosa.  

                                                                                    

Costa deixar els costums i els hàbits que hom ha adquirit al llarg d'aquesta etapa de vida, i al llarg d'altres etapes anteriors, quan mai hom s'ho havia plantejat.  Però paga la pena posar-nos-hi, per tot el que es pot recuperar.  Es tracta d'eliminar els pitjors i els més negatius, i anar-los substituint per altres de saludables.   Es pot fer de mica en mica, i anar experimentant i embevent resultats.   Cal utilitzar la força de la voluntat, allò que, veritablement fa, que hom prengui les regnes de la pròpia vida, un autèntic empoderament.    Hom pot deixar els estimulants i similars (que tard o d'hora son perjudicials), realitzar un tipus d'alimentació "conscient" vegetariana, farà que hom estigui equilibradament alimentat, que respectem també els principis de la vida també pel que fa als animals, que estiguem menys alterats i tensos psicològicament, i molt més predisposats a la reflexió,  la introspecció, la meditació.   Quan es comencen a trobar resultats (cosa que succeeix ben aviat quan es practica) hom es fa càrrec de la importància d'aquests canvis vitals i saludables, i troba el "gust" de continuar-hi treballant i practicant, convertint-los en "hàbits saludables", veritables eines d'auto-transformació.
Quan l'ànima, a poc a poc, va restituint la seva memòria, la consciència d'ànima es va assentant, esdevenint novament la seva pròpia i única "consciència objectiva", cada vegada més recuperada, la que impera en el seu més íntim estat essencial, gràcies al ioga profund, raja ioga,  amb la Font Universal de Vida.   L'ànima depurada te, per mèrit propi i entre altres, el poder de l'elevat discerniment i la capacitat del servei conscient als altres, que brolla de dintre seu, tanmateix en la forma d'una energia poderosa, cooperant i amorosa*

                                                                             

dimarts, 1 de novembre del 2016

EL PODER DEL SILENCI


El Silenci nodreix l'ànima.  El Silenci en la ment atura el ritme frenètic dels pensaments, crea espais de calma i aferma el poder de voluntat, que destria els pensaments, abans que puguin entrar al camp de l'acció, discernint amb sàvia objectivitat el seu servei i utilitat reals. El Silenci tanmateix activa l'ànima i la treu de l'ensopiment que, massa sovint li arriba del món extern o corporal, l'ego i els seus aliats, de les temptacions, desitjos i il·lusions de Maia, que actuen com mecanismes de pressió, per evitar el desvetllament de l'ànima, això que porta a l'estat de "consciència d'ànima", i al domini just i efectiu del cos físic, com a vehicle a disposició de l'ànima.
El Silenci no és només l'absència de soroll extern, és també l'absència de soroll intern, o dit d'una altre manera, és quan l'assoleixo (el Silenci) dins l'ànima, que recobro la "consciència d'ésser", la transcendència de la que sóc dipositari, el tresor de qualitats innates que son en mi des de l'eternitat, tota aquesta reserva vibracional i energètica meravellosa, que em permet assolir les més elevades experiències espirituals.   Tot això, be que m'ho dona el Silenci, si el se reconèixer, si el se situar en la ment conscient, en l'intel·lecte i en la personalitat, que guarda tants records i hàbits, tendències, talents i qualitats, dels quals, finalment, només aprofitaré el millor i més vàlid i desestimaré l'inútil.   Si jo, l'ànima, disposo d'aquest silenci, puc emergir tot el bo i emprar-lo en totes les meves accions i experiències externes en el món corporal. 
                         
                                                                                    


El Silenci és la clau que obre la porta a la més elevada connexió que jo, l'ànima, no vull perdre mai. La connexió amb El Més Elevat, amb la Font Universal, l'Ànima Suprema, l'Oceà de Tot Coneixement, Ell-Ella, l'Incorporal. Aquella Energia Elevada que només hom pot assolir des del Silenci, car el Silenci és el Llenguatge de la Font. I és per medi del Silenci que jo, l'ànima, puc arribar a la més alta connexió, re-activant-la, posant-la al dia, i re-creant l'estat de consciència que ho determina tot per encarar tot coneixement, tota vivència, tota experiència.
El Silenci esdevé la fina energia per on flueixen els pensaments més elevats i subtils que em nodreixen com a ànima.  El Silenci vibra d'una manera especialment accelerada, quan l'ànima n'és plena i intueix la proximitats amorosa i potent del Punt Alfa (Déu) i la connexió esdevé ineluctable, precisa, plena de llur pròpia incorporeïtat, amb una sensació d'espai infinit, càlid i acollidor alhora, com una brisa vibrant que em transmet just el que em cal.

                                                                                    


El Silenci flueix lleuger en la introversió com una vibració alegre i inspiradora, per la que em deixo conduir amb aquella confiança plena de l'infant a l'aixopluc de la mare, sense cap temença ni perill, sabent que l'experiència és flux i re-flux en mi, com onades acariciant dolçament una platja suau en una illa paradisíaca.  Així el Silenci te un so propi, peculiar, espiritual, per on la Font s'expressa fins al nivell més profund de l'ànima que sóc. 
El Silenci del que m'empleno internament, jo l'ànima, no només em retorna la sensibilitat i el reconeixement del meu estat original i natural, sinó que em fa emergir les qualitats intrínseques, els més profunds sentiments de pau i el que corona la Meditació Raja Ioga: la connexió amb El Més Elevat.  Per això la Meditació és una "eina tant precisa" quan hom aprèn a utilitzar-la correctament.
Així el Silenci torna la consciència d'ànima i amb això es fa efectiu el Record Permanent amb l'U. 
L'ànima humana -com ens diu Anthony Strano- es connecta a la Il·limitada Reserva d'Energia Pura de l'Univers, sovint anomenada Déu.   "A Aquesta reserva només s'hi pot accedir amb el pensament.  Si el pensament està suficientment concentrat, la ment transcendeix l'ordinari, absorbeix les qualitats d'aquest Ésser i aprèn el significat de l'excel·lència interna i de l'alliberació".
                                                                              


La pràctica continua i seriosa de la Meditació Raja Ioga, porta a que hom descobreixi el Silenci i el seu Poder,així com tot el que se'n deriva, que és molt, per l'harmonització de l'ésser humà, per refrescar les memòries perdudes, l'origen i destí de cada ànima que al món és, què porta a cada ànima a interactuar en aquest món físic, a experimentar tants rols i tantes situacions diferents en el Drama de la Vida, etc.
El Silenci nodreix l'ànima, com deia en començar aquesta reflexió, i ara ja s'entén el sentit, i perquè el brogit, generalment, opera en sentit contrari i destorba qualsevol intent d'auto-exploració íntima i personal, d'harmonitzar, pacificar i aquietar l'ànima*
                                                                                      
                                        EN EL SILENCI  RECORDARÀS EL QUE L'ÀNIMA JA SAP


                                        
                                          

dilluns, 24 d’octubre del 2016

EL MAL DE LA IMMEDIATESA


Estem en l'època dels "on line", de les presses, de la rapidesa, en definitiva de la immediatesa, entesa com una "virtut", com quelcom que ens "ajuda" en la vida.  Però a què..?  A "viure més de pressa"?. No penso que això sigui cert més enllà d'una publicitat i un màrqueting "enganyosos", que conviden incessantment a les persones a viure "Ràpid" i "pràctic", no pas -ben segur-, per fer les coses millor, i encara menys per "guanyar temps".   Però si les persones, avui dia, no tenen temps..!  Les agendes estan plenes. De fet, cadascú és ben lliure d'emprar el seu temps de vida com millor vulgui o senti que l'ha d'emprar.  No obstant seguiré un pic més aquesta reflexió doncs aquest "món de presses", que la vida "moderna" (per dir-ho així) intenta, de totes, totes, inocular al ple de la societat i per tots els mitjans, és més "malèvol" del que molts imaginen. 
La precipitació i la rapidesa, només fomenten la "reacció", és a dir, el caràcter reactiu de les persones, perquè davant els fets, les circumstàncies i els esdeveniments, no intervingui el pensament, la reflexió, la consciència, tal com hauria de ser. 
                                                                                  
                           

La immediatesa està associada, doncs, més a la "reacció" que no pas a la "reflexió".  I si hom es pren la molèstia de veure el que succeeix en la societat avui dia, veuran que una gran part de persones "reaccionen" a l'insult amb un altre insult.  Que els "nervis estan a flor de pell" (com s'acostuma a dir) i que hi ha molt poca "reflexió", i per contra, una gran manifestació d'actituds "reactives", no tendents a la "solució" sinó a embrollar més i més les coses a l'entorn dels "egos" respectius dels seus protagonistes. 
Des de la perspectiva que ofereix la "Meditació Raja Ioga", hi ha tres passos per aprendre, de molta utilitat i que ens poden ajudar molt i molt a "no ser reactius" fent passar totes les respostes que hàgim de donar en qualsevol moment i circumstància, pel tamís de la reflexió conscient:  De primer la introversió (interioritzar-nos sobre la marxa i en el mateix escenari on ens trobem interactuant), en segon lloc la observació (observant-ho tot des de la visió interna o de l'ànima) i en tercer lloc la direcció (donar una resposta ben orientada de dins cap a fora), aquest tercer pas donarà una "resposta de solució positiva, conscient, que beneficiarà totes les parts".
                                                                                       
                                                                                  

Aquests tres passos es poden realitzar en menys d'un minut, però primer cal aprendre'n i practicar-ho. Això son passos per fer-nos més i més "desperts" de Consciència, així descartem si o si, qualsevol "pressa o precipitació" per donar sortida o solució a qualsevol conflicte. 
Això és incapaç d'assolir-se des d'una actitud "reactiva", que surt de l' ego i tots els seus derivats:  la por, l'enveja, l'odi. l'engany, la luxúria, l'orgull, l'arrogància, etc.
La pròpia societat, doncs, ens vol acostumar a les "presses", a ser "reactius", a les immediateses, etc. Quan la realitat és que tot requereix un temps, un estudi, una pràctica, una reflexió; hom no pot aprendre a meditar en dos dies, ni canviar els propis patrons de conducta amb tant poc temps,  ni conèixer el propi món intern en un tres i no res.
A la saviesa espiritual o coneixement hom hi arriba amb l'estudi, la pràctica i l'experiència.  No existeix la "pastilleta que ho facilita i ho arregla tot".   Existeixen la constància, la determinació, la força de voluntat, l'experiència, el dia a dia, l'amor, la tolerància, el perdó, l'acceptació, etc.



 Molts éssers humans cerquen avui dia "retornar a uns valors", a unes qualitats, a unes virtuts intrínseques, que la societat d'avui ni ensenya ni coneix, però que a més a més, han "oblidat" que porten impreses en la pròpia ànima, que no és res que hom hagi d'aprendre de fora.
Es tracta de "re-activar", de "re-iniciar" quelcom que tothom porta en la identitat espiritual pròpia i vertadera...
No es pot "oblidar" que estem en el camp de l'acció i tot s'aconsegueix amb "treball laboriós i paciència", sense això "ningú avança".  I cadascú, finalment, anirà a on vulgui anar,  segons l'esforç que hi posi...
El "mal" de la immediatesa, de la "rapidesa" i la "pressa" és que esdevenen un inconvenient per l'assossec i la calma, i sovint allunyen a les persones de les seves pròpies capacitats innates i originals de Silenci, Pau i Serenor, amb el "perill" de caure en un buit insaciable, que mai no s'acaba d'omplir.

                                                                                   
                                                                             

dilluns, 10 d’octubre del 2016

VERS LA PAU DEL MÓN: MEDITACIÓ PER LA PAU


                                              La Terra, Casa Nostre, La Nau de Tots...

El planeta Terra pateix, i ha patit, totes les inclemències que la humanitat ha mal exercit sobre ell. Als nostres dies, el planeta sofreix, tremola i panteixa com un malalt greu que agonitzés.  No son gratuïts els tremolors de la Terra -terratrèmols-, ni els tsunamis, ni aquests terribles vents, tifons i huracans que assoten zones concretes, latituds especialment castigades del món amb conseqüències dramàtiques d'abast imprevisible.  És el resultat de molts mals tractes.  De la molta inconsciència existent, i que ha existit, per part del "sistema", que sempre ha actuat amb finalitats de domini, de poder, d'explotació i d'una irresponsabilitat que no ha volgut conèixer mai ni aturador ni fronteres, i sempre amb l'atuell de la cega arrogància, malgrat ser tant insignificants en l'epidermis d'un planeta quines "lleis" son "còsmiques" i venen donades i mantingudes per l'organització mateixa de l'Univers.  I tots, d'una manera o altre, som coparticipants d'aquests mals infringits al planeta, amb els corresponents i respectius graus de consciència, més o menys desperta que cadascú disposa.
D'aqui les meditacions sistemàtiques per la Pau Mundial, sobretot els "tercers diumenges de cada mes", on se sincronitzen centenars de milers d'ànimes, al voltant de tot el planeta, per tal de fer aquesta aportació energètica en tot l'entorn del planeta, en un ferm intent de col·laborar amb les forces supremes regeneradores, que estan com "re-iniciant" el bell planeta blau, per situar-lo en un "punt d'inici" pacífic, amorós, cooperatiu, prou òptim", on sigui possible que la humanitat "auto-alliberada" pugui recomençar un nou cicle o "Edat d'Or".
                                                                                   

                                          Representació de l'Edat d'Or

L' "Edat d'Or" sovint sona a les orelles com una fantasia que plana en els origens mítics de la humanitat.  Tot i així, persisteix aquest "record" en el més profund de totes les ànimes, com que havia existit en temps força reculats (5.000 anys), una època d'especial perfecció i felicitat, tant pel planeta com per la humanitat (molt inferior en nombre d'individus a l'actual) en aquell moment inicial on tot era plenitud, i a ningú se li hagués acudit parlar d'explotadors i explotats, d'enganys i mentides, de guerres i odis, de fams o misèries, d'estimulants o drogues, de rics o pobres (al menys en el concepte actual d'aquestes situacions), o de por i de mort (en aquella època no hi havia cap ignorància sobre la mort, hom sabia què significava "deixar el cos físic").
Sembla que no pugui ser, vist això des de la perspectiva d'aquesta època, final d'un cicle, on s'han anat quedant pel camí, oblidant-se o perdent-se, al llarg de moltes "etapes d'existència", els "Valors" autèntics i la "Saviesa", els coneixements i la intel·ligència inicials, i els lligams o relació amb la Divinitat o Ànima Suprema. I tot això que "cal" per començar un nou cicle on es recuperi aquella puresa en la interacció de les ànimes experimentant en cossos físics, on mai no es perdia la consciència d'ànima -la veritable identitat humana tant oblidada encara avui-, a canvi del cos físic, tant meravellós com perible (quina periclitat se'n ha dit "confusament" morir).
                                                                                        


                                  A Delhi infants d'una escola meditant per la pau i  l'harmonia del món   

La "Meditació Mundial per la Pau" col·labora en aquesta formidable regeneració planetària i de les ànimes.  Quants més meditem junts, més i més l'amorosa energia envoltant encercla el planeta amb aquesta malla poderosa quina sola vibració esta feta de Pau, Amor i Fraternitat.   
Participar-hi és un signe de "consciència desperta" i d' "auto-transformació" que els anhels més profunds impedeixen obviar.  
A partir de les 18,30 de la tarda (hora d'aquí), de cada "tercer diumenge de mes" uneix-te, uniu-vos a la "Meditació Mundial per la Pau" que promouen tots els centres del món de Brahma Kumaris, entre altres, i entre tots contribuïm a sanar aquesta Terra que a tots ens acull,  a neutralitzar tot el negatiu i facilitar aquesta necessaria transformació d'Amor i PAU.
                                                                                    
                                                         MEDITACIÓ PER LA PAU

                                                    -Jo, l'ànima, sóc un ésser de pau...
                                                    -Jo, l'ànima, sóc un ésser de llum...
                                                    -Jo, l'ànima, sóc un ésser ple de virtuts...

                                         -Ara, deixo per una estona, el cos, tranquil i relaxat,
                                          i jo, l'ànima, emergeixo d'aquesta sala, suaument,
                                         vaporosament àgil, vers l'exterior:  passo per damunt
                                           les teulades de la ciutat, i els carrers i les persones,
                                         es van fent petits i insignificants, i pujo, amunt, amunt,
                                  enllà del cel i les boires, al meu darrere, tot es va desdibuixant,
                                    continents, països, mars i paisatges, fins a veure davant meu
                                     el nostre bell planeta, amb la seva aura i plenitud de colors:
                                    amb les 7 mil milions d'ànimes i totes les guerres i sofriments
                                     el dolor, la inconsciència, els clams i la innocència de tants..!
                           Però també l'esforç i la serenor dels quins bateguen conscients,
                                              per portar-hi la pau, l'amor i l'equilibri...
         -Segueixo emergint per aquest espai sense límits, deixo enrere la Terra,
         la Lluna, el Sol, el Sistema Solar, passo a prop del nucli brillant  de la Galàxia,
         i arribo, per fi, a la terra més enllà del so, l'àmbit silenciós del Nirvana,
                               més enllà del temps, la Llar i Dimensió d'on les ànimes provenim,
                                        i on la Font Màxima de Saviesa rau en el Seu Esplendor,
                                            per entre la claror roig-daurada de la seva vibració
                                                        que em transporta a un ioga suprem...
                -Cobert d'aquesta energia divina, contemplo la Font per uns instants,
                                                devessall de llum on sento la meva pertinença,
                                        i on mostro, reverenciant-me el meu agraïment més profund
                                                                        per tanta plenitud...
                              -A poc a poc, inicio el retorn, refaig el camí fet, i entro novament
                                     per l'espai infinit i solemne del Sistema Solar, fins arribar
                                al bellíssim planeta blau, al qual abraço amb l'Energia de la PAU,
                                     juntament amb milers d'ànimes amb les que estem formant,
                                       una xarxa regeneradora al voltant de tot el planeta terra,
                                           per guarir-lo, per sanar-lo, per restaurar-li la salut
                                    i incidir, amb aquestes energies meravelloses, perquè s'aturin
                                             les guerres sagnats i contribuir a formar una línia 
                                                       de Pau constant, estable i permanent,
                                                on retornin les qualitats, les virtuts  i tots els valors
                                                         intrínsecs i originals en totes les ànimes
                                                                        encarnades al món...
                                                       -Jo, l'ànima, plena de l'energia de la Pau
                                                        envio les més elevades energies i desitjos,
                                                              perquè l'amor més pur i poderós
                                                           inundi les ànimes, cors i enteniments
                                                    de tots els que pateixen la plaga de la guerra
                                                                   en carn viva o la impulsen,
                                                              perquè obrin la seva consciència
                                                                  a la lucidesa i a l'esperança
                                                                     d'un món renovat i net
                                                                        per totes les ànimes....

(per uns instants em quedo esplaiant-me en aquesta visió amorosa i extraordinària de les 
 ànimes envoltant el planeta Terra, inundant-lo, cobrint-lo literalment d'una  Energia
 Daurada i Poderosa plena de Bons Sentiments i PAU)*

                                                                            A poc a poc,
                                                                          anem retornant
                                                             a l'aquí i ara d'aquesta sala, 
                                                                         estabilitzant-nos
                                                                         en aquest estat de
                                                                  "Consciència de l'Ànima"
                                                                          després d'aquesta
                                                                     "Meditació per la PAU"
                                                                                      

                                                                     

                                                                                               
                                                                                                                                                                                     

dissabte, 10 de setembre del 2016

SORTIR DE LA "ZONA DE CONFORT"...


Les profundes transformacions psicològiques sovint s'acompanyen de crisis d'igual calibre. Aquestes crisis s'han d'assumir des del moment en que hom accedeix a la pròpia auto-transformació.  Si hom no pot assumir aquestes crisis el més provable és que no pugui progressar.  Tot requereix d'un esforç fet de coratge i determinació. 
Però, perquè es produeixen les crisis personals o psicològiques?  Generalment és perquè provinc d'una sèrie de costums i tradicions que han fet de la meva vida una amalgama d'hàbits -bons i dolents-, formes d'enfocar la vida molt basades únicament,  en la consciència física i corporal de persones i coses,  això que ha anat conformant una "zona de confort", on em sento segur, sense por, protegit, on m' "encanta" la repetició de les coses més plaents del gaudi físic, on tinc un sentit de la propietat que em va be, on no arrisco ni m'arrisco per res, on tinc una devoció religiosa amb la que em sento còmode, etc., etc.
Però si vull conèixer i experimentar la meva pròpia realitat interior espiritual, he de "sortir" d'aquest món o zona on em sento tant be, i això em pot proporcionar angoixa, inseguretat, temença, sempre, és clar, segons el grau en que m'hagi compromès en aquesta íntima auto-exploració. 

                                                                              


                                                                                  
Aquesta nova exploració interior d'un mateix, fa emergir i rememorar nous valors i  noves fites, que m'ensenyen  l'autèntica cara enganyosa, acomodatícia d'aquesta "zona de confort" que fins ara ho ha estat tot per mi",   Per exemple, descobrir que sóc una ànima i no pas un cos, doncs el cos és senzillament "el vehicle que utilitza l'ànima", per romandre, viure i experimentar en aquest món tridimensional.   Que l'ànima que sóc és immortal, que l'únic que envelleix i caduca és el vehicle físic temporal i circumstancial. Només arribar a recordar i a comprendre això, ja em fa canviar la praxis i la concepció que tinc de la vida i del món. 
Aleshores, si sóc conscient i coratjós, ja no em preocupa l'estar o no en la meva antiga "zona de confort", sinó aplicar tot allò que projecto des del meu interior anímic i virtuós, que ha començat a incidir en tot el meu exterior d'una manera desperta i nova.  Amb aquest canvi d'enfocament m'harmonitzo i s'harmonitza tot el meu entorn i immediatament les respostes que genero en els altres sempre son "positives".   La interacció millora radicalment quan sóc "conscient d'ànima" car he assumit objectivament que jo, l'ànima, creo els meus pensaments i igualment incideixo sobre el meu vehicle o cos físic, que m'obeeix fidelment, tal i com ha de ser i no pas a l'inrevés.

                                                                                       


Aquesta "zona de confort" des de la perspectiva conscient de l'ànima, ara, em queda delimitada com una "presó emocional i psicològica", on jo abans "m'hi sentia be" tot i que m'impedia, sense que jo me'n adonés, créixer i avançar en termes de veritable llibertat.   Era tanmateix un "amagatall" del que jo "depenía" i on jo "m'amagava", i que "justificava", per"ignorància", per "por" o per "no haver de fer front" a una realitat que no "m'agradava", que trobava "dura" o "difícil", etc., etc. 
Sempre depèn d'una mateix romandre o sortir d'aquesta "zona de confort" que, indefectiblement, un mateix es va creant al llarg de la vida.   Sobretot si hom ha "descobert" de manera conscient que, aquest "confort", tapa oportunitats que jo tinc o em tanca portes a través de les quals jo podria créixer, o m'impedeix de conèixer fefaentment, la meva part espiritual més autèntica:   sé que com més conscient em faig, més motius tinc, per no perdre-hi el temps. 
La "zona de confort" sovint actua com un miratge en el desert, una temptació de Maia (la il·lusió) i és quelcom que "només" es pot treballar quan hom se'n fa conscient.  Per això paga la pena començar a explorar aquesta "zona" tant pròpia, conèixer-la i començar a actuar...  No oblidar que "jo, l'ànima"
sóc lliure i no he dependre de ningú...

                                                                                 


                                          LA VIDA COMENÇA ON ACABA LA TEVA
                                                                "ZONA DE CONFORT"

















diumenge, 21 d’agost del 2016

ENDREÇAR LA MENT


Quan en la ment s'hi fa lloc, i els pocs pensaments que s'hi generen, son de signe positiu, benefactor, hom entra en una línia d'equilibri extraordinària, transformadora, capaç de fer emergir en el dia a dia, les virtuts originals, intrínseques de l'ànima que sóc, i la conducta, el comportament, el propi caràcter és noten i el canvi es mostra a la vista degut a la nova vibració i lluminositat en l'entorn on s'interactua.   L'intel·lecte, que és qui analitza i discerneix tot pensament, abans que esdevingui paraula i més tard acció, també en resulta centrat, a partir d'una ment neta i clarificada, i la seva tasca esdevé profunda i brillant, tal i com te de ser.    Aquesta situació d'equilibri entre la ment i l'intel·lecte, permet també d'anar buidant tot el pitjor que hom pugui arrossegar (els vells "sanskars") en la motxilla de la personalitat, on hi fan niu tota mena de records, hàbits d'etapes anteriors, de vides passades, defectes, traumes i vicis, que ara, per medi de la meditació raja ioga, puc eliminar, car l'Energia Suprema amb la que puc connectar crema, absorbeix totes aquestes energies inútils i sobreres, per deixar-me lleuger i suau, àgil, per gaudir d'aquesta "neteja a fons"...  
Però, com es pot "fer lloc" en la ment, la "fàbrica" de tots els pensaments?   Com fer-ho per frenar aquest trànsit de vegades desbocat, incontrolable i que dona tant mal viure, quan hom voldria projectar una vida tanmateix diferent..?

                                                                              

Primer, descobreixo aquesta "inestabilitat" o trànsit excessiu de pensaments de tot tipus...  Quan descobreixo que estic elaborant "pensaments innecessaris" (la major part dels que es relacionen amb el passat -on ja res es pot modificar-, o fins i tot en el futur que, tot i les expectatives, desconec...), o el que encara és pitjor, pensaments negatius (quan s'envien pensaments ofensius o odiosos a persones -que sempre tenen "efecte retorn" per qui els emet-),  he de procurar urgentment deixar de generar-los i emetre'ls.  He de "sanar les ferides" que en mi generen aquesta "reacció".  He d'aprendre de saber tolerar les paraules i accions dels altres que m' "ofenen",  per tal de reflexionar en comptes de "reaccionar d'igual manera".   He d'aprendre a ser "introvertit en un segon" davant de qualsevol incidència susceptible de provocar en mi la més mínima guspira de violència.  Sempre la solució discernida, reflexionada, pacífica:  desarma la irracionalitat inútil i reactiva de qualsevol actitud violenta, primària i venjativa.
En el moment precís en que em poso a "controlar conscientment" els pensaments que genera la meva pròpia ment, "començo a fer neteja", o el que és el mateix, començo a crear espai i deixo de donar cabuda en el preciós recinte de la meva ment a tot el que sigui "pensament-rebuig" que, definitivament son tots els pensaments que és poden considerar inútils (car res no ens aporten i fan una despesa energètica innecessària), i per suposat, els pensaments directament i inconfusiblement negatius (com s'ha dit els pitjors de tots).  Cal esdevenir un àrbitre de la pròpia ment.   Aleshores en tots els espai buits de la ment s'hi genera una calma, una tranquil·litat molt especial, i els pensaments als que si que dono cabuda i estança son els benèfics, els que sempre aporten solucions pacífiques, amoroses, acolorides sempre amb els colors vius i meravellosos de les virtuts i qualitats pròpies de l'ànima que sóc.

                                                                             

És evident que la pràctica de la "meditació raja ioga" és imprescindible per "fer lloc" en la ment, en definitiva per deixar de generar i emetre pensaments de foscor i desequilibri, causants de dolor, angoixa i pesar.  A través de la meditació "raja ioga" hom relaxa totalment el cos físic o vehicle de l'ànima que és, i es va introduint en aquesta,  la calma, la serenor, la dolcesa, l'amor, en tots els racons de la ment preciosa;  això mateix ja és també un bàlsam per l'intel·lecte, que s'equilibra i suavitza, perquè tot el "treball" que li ve d'una ment "neta i endreçada", se li transforma en la joia dels pensaments correctes, profitosos, positius, d'ajuda i solidaritat.  Perquè gràcies a això, molts dels vells "sanskars" (hàbits i tendències, com dèiem al principi d'aquesta reflexió) sobrers i inútils, allotjats en la "personalitat", podran ser diluïts en "ioga potent", fins buidar la "motxilla" de totes les noses possibles. No oblidem que tant la ment, com l'intel·lecte i els "sanskars" son part de l'ànima. 
Quan acaba un "cicle", com son els temps actuals, és molt convenient que jo, l'ànima, em despulli de totes les capes pesades, dels desequilibris sorgits amb altres ànimes germanes, de les restes d'experiències "negatives", culpabilitats, rancúnies, malignitats, etc.     Exercir la humilitat, el perdó, la compassió, ajudar als altres a aconseguir el coneixement, l'equilibri i el millor comprendre i enfocar la vida des de la més òptima de les perspectives.
Amb la "ment endreçada" estaré més capacitat per entendre i comprendre el moment que estic vivint, assumir determinades responsabilitats (que no puc assumir des de la inconsciència), sobretot aprendre de tantes i tantes experiències, personals i dels altres, des de la perspectiva conscient del iogui*