Sortir del son, sortir del somni, o despertar, quan serà?, quan, tanmateix ho voldré de veritat? Ningú em dona presses. L'ànsia d'obrir els ulls ja, em surt de l'ànima, de l'esperit, que és allò que certament sóc jo, i no de la meva apreciada carcassa física. Però aquesta ànsia, aquest "voler-ho", ja fa molt de temps que la sento al cor, per trencar les reixes, massa materials del meu "avatar" o cos físic de carboni.
N'hi ha, però, que ja els va be que l'ésser humà o la seva versió més física, no prosperi, s'entretingui, es demori, no vagi cap a una sublimació dels seus propis components, acostant-se així, a la seva autèntica identitat interior. N'hi ha que volen evitar, de totes, totes, que l'home deixi el seu secular esclavatge, i romangui en aquesta situació obscura i presidiària.
I l'home, si és molt poc conscient, s'abandona a si mateix, en un sentit de commiseració, fruit de la mateixa ignorància a que el sotmet la inconsciència, sovint llisca per vies d'auto-destrucció, al·lucinant i fugint de la falsa por de "no encarar la vida": aquest joc tant "natural"...
I qui és que pregunta en mi? Qui dubte? Qui frissa? Qui sap? Qui no sap? Qui és l'ignorant? Qui vol sobreviure, malgrat tot? L'Ego del meu cos físic? El que sap, realment, que desapareix? Segur que si.
El què sóc d'ànima, no és, qui pregunta, menys encara l'esperit car és el fil que m'uneix a La Font, la part de mi, que sap i coneix tot el que se, tot el que m'abraça, tot el que m'abasta...
La resposta, doncs, ve de dins, no pas de fora. A fora hi ha la il·lusió en totes les seves formes: miratges, hologrames, suggestions, enganys, tot ben associat als cinc sentits "que han deixat", al cervell-processador, i tota aquesta "elit d'ombres" que fins ara ha tingut cura de mantenir la ignorància i la por galopants sobre la faç de la Terra des de la seva pròpia imbecil·litat i formant part imprescindible de l'alterat "guió de la vida humana" en aquest Planeta.
La resposta ve de dins perquè jo ja la portava "a dins",
perquè jo, i també tu, ja la portàvem i la portem dins nostre:
És com un signe cosmogònic amb el qual La Font
ens obsequia per tota l'eternitat...
