Cadascú ha de fer el seu propi "treball interior". I ningú el pot fer per ningú de nosaltres, pel fet mateix de ser "interior", cadascú ha de trobar les seves pròpies característiques que, si be poden ser similars, no son repetides entre els éssers humans. Tothom és diferent tot i ser "fractals de la FONT", i portant a dins la seva llum meravellosa i indescriptible, com un signe creador d'Amor i de Saviesa.
Però des del pla tridimensional de la materia densa -on l'ésser humà és-, aquesta és una tasca pròpia de cada un. de voluntat personal, d'una profunda necessitat presta a generar-se en cada ésser humà, a partir d'aquesta densitat que, en aparença, hom sent que l'aparta de la subtilesa d'altres àmbits coneguts, on la vida flueix amb joia, amor i coneixement, sense dualitats condicionants i, sobnretot, sense temors, enveges, angoixes o pressions de cap mena. És voluntat prou conscient i decidida, sense la qual no pot prendre una decisió d'aquest calibre, si no li surt de molt endins, on l'ànima lluminosa espera, on mai l'esperit perd la consciència, i la conserva a punt per impregnar-ne "cos i ment", en el moment que sorgeixi aquesta demanda...
Ser "fractal de la FONT", és una "qualitat" quan hom n'és "conscient" i ho sap, si no n'és, només ignora.. No ser conscient fa ser a l'ésser humà ignorant de moltes coses. Fins i tot fa ignorar la ignorància... Perquè igualment la realitat que hom viu, pot ser "enganyosa" i no adonar-se'n, i d'aquí se'n deriven desequilibris que es podrien evitar, que és poden evitar, "si s'és conscient". Ser conscient: aquest és el dilema... Per be que un mateix te la solució, "si la vol tenir".
Si algú m'explica això i sento un "ressonar" dins meu: "és el moment d'auto-observar-me profundament" i començar a "meditar", de cercar aquest "silenci de la ment", a través de la "introspecció", i a través de la pràctica continuada "netejar energèticament" aquests canals que uneixen sense obstacles de cap índole "l'ànima-esperit o fractal de la FONT que sóc" amb tota la meva persona humana-física i orgànica, que viu i es mou en aquest món tridimensional.
Tot ésser humà "amb ànima" és un "fractal de la FONT", lliure i poderós, en principi, si no te cap "llast" que li impedeixi de fluir i ser "conscient" dels seus pensaments, actes i records. Però d'entrada, la major part dels "nous reencarnats", arriben a aquesta dimensió material, sense memòria identitària ni del seu passat més recent, i dins d'una confusió plena, llevat de poquíssims casos. Aquesta és una situació que molts no superen, ni amb tot el transcurs de la seva vida física, i en aquest estat, deixen el cos quan retornen, amb la mateixa confusió de quan van arribar, la mateixa que els ha acompanyat en la darrera etapa de vida.
Però també n'hi ha que procuren de treure la pròpia consciència del seu sopor i adormiment, per tal d'aconseguir la "consciència plena" en aquest àmbit físic, i "saber qui son" en tot moment, i evitar així la permanent confusió, que a tants acompanya, en aquesta "etapa existencial", i ser amos del legítim i propi Lliure Albir (només amb consciència desperta), i és amb el que es poden encarar, ara i aquí, a situacions molt negatives amb que es vol implicar als éssers humans, -sobretot adormits-, en argumentaris que poden portar a la humanitat a un daltabaix.
Cadascú ha de fer el seu propi "treball interior", però com a mínim: estar alerta, motius en sobren, per estar conscients i desperts els dies que estem vivint, i els dies que s'acosten*
