Els moments que s'estan vivint a nivell global com individual, a nivell planetari geològic, com d'humanitat, ara mateix, son com per estar ben atents i alertes, de totes les circumstàncies que estan entran "en joc" de manera molt accelerada. Hi ha una realitat que, en aparença, "sembla" que no ens vulgui deixar temps per "digerir-la". El que ahir, i durant molts anys se sustentava d'una manera, avui, no només no se sustenta, sinó que "obliga" a repensar les maneres i les formes. De cop molts éssers humans es troben desplaçats de les seves "zones de confort", i abocats a la recerca de nous plantejaments que estabilitzin les seves vides, nous horitzons per enfocar-se però, sobretot, per redescobrir el "present", com un espai, on jo, finalment, em puc reconèixer i -adonar-me objectivament- de "qui sóc realment", i que el meu cos físic perible, és un vehicle per interaccionar en un món de tres dimensions, com el que, ara mateix, s'està esgotant lentament, des de les entranyes del Planeta fins a la biosfera.
Aquests temps de canvis transcendents ens atien a transformar-nos, a sortir dels corrents que volen mantenir a la humanitat en la incertesa, la por, l'angoixa, el dubte permanent, la mansuetud i la dependència del poder sense escrúpols "tamisat" de "zones de confort". L'ésser humà, ara i aquí, pot recuperar la llibertat amb que ha estat dissenyat el cos biològic per ser el receptor de l'esperit, que el fa conscient i còsmic alhora, o el que és el mateix: amb connexió directa amb La Font.
Sovint convé a l'ànima humana, encarnada i conscient en aquest àmbit dimensional, sentir-se "incorpòria" (com és el seu natural) i, des d'una distància observar tot el que està succeint, ara i aquí, desde l'espai subtíl, per l'ascens i la transformació, per no oblidar en cap moment quin és l'Origen i fortalesa que ens sustenta, per no defallir mai i poder seguir el camí que ens hem traçat, sigui el que sigui el que succeeixi al nostre entorn*
Vaig deixant que la respiració flueixi, calmada, serena feliç i vivificant, no hi ha pressa per res, ara i aquí, ni cap cosa que em pugui alterar, doncs el temps no existeix...
Al ritme natural amb que inspiro i exhalo, em faig conscient d'aquest prana, que em guareix i entra en el més subtil de mi, just allà on l'ànima aixopluga l'esperit que sóc i em connecta amb El Més Alt, que m'emplena i em conhorta, de l'Origen d'on provinc, i de la Saviesa, que el tràngol en la matèria, m'havia furtat, soterrant-lo en les boires de l'oblit...
Ara, torno a saber, a poc a poc, suaument, com un brisa amorosa i ardent que penetra: Qui soc? d'On vinc? a On vaig? I vibra inconfusiblement en el Vòrtex meravellós del Cor, la divina Unicitat Creadora de l'Únic, que s'ha fractalitzat en milers d'espurnes coratjoses, càlides, lluminoses i eternes, irradiant en mi, perquè en sóc una...
I ara, experimentant de nou, incorporeïtat, recobro un sentiment, una consciència d'ànima i esperit, d'haver estat diverses vegades al món, explorant, experimentant, coneixent, estimant, interactuant...
L'Espai on estic ha esdevingut com un oreig, un corrent suau que em manté ingràvid, tanmateix suspès en l'aire, ple d'energia i protecció, des d'on veig drames diversos al Planeta, a través talment d'una cortina vella i, en bona part esquinçada...
I alhora, també veig, el resplendor conscient de la humanitat que es va despertant, tantes ànimes reconeixent el camí espiritual: per fi!, iniciant el retorn, densitat rere densitat, al Sagrat Origen, sento que en formo part activa i lúcida, així com la joia plena de l'entitat que sóc, en la pertinença a aquest Univers, a aquesta Gran Familia...
Ara surto del Subtil, ple d'emocions i sensacions viscudes profundament, des de la Quietud i el Silenci, des de la Ressonància que com esperit, faig vibrar en la meva condició física...
Sento bullir dins meu el despertar conscient, i tinc la força precisa per no defallir mai...
Així, respirant amb aquesta calma i serenor, vaig retornant a Gaia sentint-me viure fondament, aquests moments transcendentals d'aquest Cicle Transformador...
