VIDA INTERIOR VERSUS VIDA EXTERIOR (De Dins Cap a Fora)

Viure amb equilibri l'intern i l'extern, de vegades o, molt sovint, és quelcom difícil de conciliar.  Anem per parts:  si una persona no ha fet la distinció entre "intern i extern", d'entrada pot ser que no es plantegi aquest "equilibri", tot i patir, tal vegada, les conseqüències de no tenir-lo i, alhora, d'ignorar-lo.

Però si hom ja mira el propi món interior, espiritual, i ja actua des d'aquests paràmetres, amb la seva actitud davant la vida, amb la forma de plantejar-se les relacions amb els altres, tota la part externa, etc., si que convindrà que, aquest equilibri, a més d'imprescindible, esdevé fàcil i senzill, per viure amb la base sòlida de les qualitats intrínseques de l'ànima (Felicitat, Pau, Amor, Veritat, Poder.)

Equilibrar les dues parts, per exemple, no vol dir, que en la part "externa" hom no hi pugui prendre part o n'hagi de prescindir, tot al contrari, és participar amb reflexió i consciència, la qual cosa donarà millors resultats personals i col·lectius.   Si tot parteix de la reflexió interior, no hi ha "perill" que la part externa sobrepassi mai la persona fins a un extrem angoixant. La relació "intern-extern" es produeix adequadament, així l'una no interfereix en l'altre sinó que es complementen perfectament. 

                                                                                   

                             

Des del Pensament Positiu i la Meditació Raja Ioga, sempre es diu que, en tots els aspectes de la vida cal anar "De Dins Cap a Fora" puig que això facilita aquest "equilibri intern i extern" i, finalment, el "circuit" es completa amb molta facilitat "tornem al nostre interior" per sortir-ne quan calgui, per cooperar, per ajudar, per assistir, per fer un servei humanitari a qui el necessiti, o simplement fer front a qualsevol circumstància que requereixi la meva atenció conscient.

Hi ha maneres de "controlar" i veure si tanmateix "funciono" dins aquests paràmetres "de dins cap a fora", i això es pot fer amb la "pràctica de l'observador desaferrat".   Què és l' observador desaferrat ?

És quan no m'aferro, ni m'acosto de manera "reactiva" a qualsevol circumstància que se'm presenti i per dura que pugui ser.   És quan conservo dins meu una estabilitat bàsica que prové d'un estat introspectiu, que em condiciona amb "naturalitat" a passar per dintre meu (introspecció ràpida) abans d'atendre la circumstància que m'ha sortit al pas i que em reclama.  Així la meva atenció "sempre serà conscient".   Mentre que si no faig en mi aquest procés, i atenc la circumstància de manera "reactiva", en comptes de resoldre-la pot ser que l'agreugi encara més.

D'aquí el valor d'estar "sempre a punt" per actuar "de dins cap a fora", això és, equilibrant la vida interior i la vida exterior*

                                                                             

                                                                                     

                                                                         

NO ES POT DONAR ALLÒ QUE NO ES TE

Per més bons sentiments que hom hi posi: hom no pot donar allò que no te.   I no parlem de coses materials, sinó sutíls, com ara l' "energia positiva", la bona vibració, la Pau, l'Amor, la Tolerància, etc.:  si abans no ho sento a dins meu, com pretenc donar-ho als altres?  Primerament he de ser jo mateix pacífic, amorós, tolerant i generaré "l'energia positiva", les bones vibracions.   Tot seguit ja ho podré compartir amb els altres, amb qui ho necessiti, i així sí que estaré en disposició d'oferir un servei altruista meravellós. 

Amb la "meditació" i la "filosofia del pensament positiu" restauro dintre meu els "poders innats de l'ànima", els "re-configuro", els "activo" en benefici propi i de tots els altres a qui podré ajudar.   Això, d'una manera conscient, estabilitza la meva vida, em retorna l'equilibri i la força, i em capacita per ajudar a tots els meus semblants, sigui quin sigui l'escenari: guerres, hospitals, presons, pobresa, malaltia, sofriment, malestar i angoixa.   I no només a les persones, sinó també a l'ambient social, i més a l'engròs, l'atmosfera planetària, sota la que es mou la Humanitat.

                                                                                  

Així hom pot començar d'entendre la "força positiva i regenerativa que pot generar" un grup tanmateix equilibrat i empoderat, que a través de la "meditació raja ioga" enviï energia i vibració al Planeta, a la Humanitat, etc.

Aquest és el "sentit" de Meditacions Globals de tanta transcendència i mediació, com la que organitza, des de ja fa molts anys, l'Associació Espiritual Mundial Brahma Kumaris, cada tercer diumenge de mes:  LA MEDITACIÓ MUNDIAL PER LA PAU, amb la sincronia que estableixen els diferents horaris de cada continent i país, i unint-se també a "altres forces espirituals benèfiques" actuant també en la mateixa direcció. 

                                                                                     

Vegem doncs si n'és d'important l'estar "endreçats" interiorment, ser espiritualment empoderats, ser pletòrics sempre d'energies positives i bones vibracions, per poder-les compartir individualment i col·lectiva.

Si en som deficitaris (d'energies positives i bones vibracions) cap d'aquests serveis no es podrà fer, cosa que voldrà dir que hom segueix vivint en la inconsciència, en l'extern, en la consciència física o de cos, i deixant de banda tot aquests seguit de possibilitats, poders i bons serveis que, potencialment, estan a les mans de tothom, sense excepció, per ser utilitzats i realitzar-se amb consciència i saviesa.

No puc "renunciar" a la pròpia identitat espiritual:  és allò que realment sóc, el que em permet equilibri, viure de dins cap a fora, i no a l'inrevés (val la pena recordar, aquí, que el cos físic és el "vehicle" i que jo, l'ànima, sóc el conductor)  i que la Veritat, l'Amor, la Pau, la Fortalesa i la Felicitat,  constitueixen la "base perenne" de l'ànima.

Heus aquí que aquest Tresor, aquest Cabal preciosíssim, ha de fluir amb naturalitat en tots els àmbits de la VIDA*

                                                                                 

                                                                                             

DEIXAR LA "DISTRACCIÓ" PER POSAR "ATENCIÓ"

Estar en el món espiritual no equival a estar "fora" de la realitat.   Viure una vida profundament entregada a l'espiritualitat, al servei, a l'altruisme, i a enfocar-ho tot en la vida, des d'aquesta perspectiva, de cap manera vol dir "oblidar" el dia a dia, el món quotidià on es viu.   Ni vol dir "donar l'esquena" a les situacions socials i polítiques que estan succeint, i sobretot les de més proximitat.   No vol dir que hom no pugui tenir "criteri" sobre les injustícies, la violència (de tot tipus, de petita i gran escala) de pensaments, paraules i accions que fuetegen i sacsegen els quatre punts cardinals d'aquest turmentat planeta.   Estar en el món espiritual, no és submergir-me en un desert, en una illa solitària o en la més aïllada de les coves,  va molt més enllà d'aquests estereotips i tòpics.

Des de la perspectiva del "Raja Ioga" i del "Pensament Positiu", quan visc la "meva" espiritualitat des del cor d'un poble o ciutat, en un barri heterogeni, amb persones de tarannàs molt diversos, no puc obviar aquesta convivència, sinó sent un veí més, que procurarà fer les millors aportacions de tot gènere, i sent una persona amb qui tothom pot confiar de cara als projectes socials, culturals i espirituals que es plantegin, pel desenvolupament i benestar comunitaris, així com també per assolir noves fites de progrés i respecte que beneficiïn a tothom.

                                                                                                

                                         

Des del "Pensament Positiu" canvio la meva actitud i començo per esdevenir un "observador desaferrat".   Què vol dir això?   Que a partir d'ara i de mica en mica, deixo de ser i tenir una "actitud reactiva" davant tot en la vida, i sobretot en tot tipus de conflictes que es produeixin al meu voltant.   I en enfrontar-los, en comptes de "reaccionar", "reflexionaré", i d'aquesta manera la meva resposta al "tema que sigui" serà de l'ànima i, per tant, molt més "objectiva", "portadora de solucions que beneficiaran a tots" i mai empitjoraran les situacions.

Què vol dir que la resposta serà de l'ànima?   Que abans d'intervenir en el "conflicte o situació" faig una introversió ràpida (de minuts, segons: el que demani el cas), i la resposta que donaré em sortirà de dins: segura, serena, pacífica, amorosa, de plena concòrdia: servirà per qualsevol part enfrontada.    Si jo "canvio", el meu entorn també canvia: s'ha fet un eslògan famós.   

Ser desaferrat també és no fer-me esclau de les situacions que m'arriben, no quedar-m'hi "literalment enganxat".  Aprendre a ser "desaferrat" és una veritable garantia d'equilibri davant tota situació.    Ser "reactiu" és ser "inconscient", és el "si t'endevino, t'ensopego", i és ser candidat a no solucionar un problema sinó a "empitjorar-lo".

                                                                                              

                                     

Amb aquesta mateixa actitud em cal ser partícip del món que m'envolta, sempre analitzar tota situació des de l'ànima que sóc (i que ets) per ser una personificació de la Pau, l'Amor, la Felicitat, i moltes altres virtuts així com també la "Puresa", que l'ànima porta gravada al seu si, com un llegat d'eternitats, que fins i tot així, s'oblida, com s'oblida el "record del Pare" si em deixo portar per la "consciència corporal" que emana d'aquesta època "caduca en tants aspectes", que només refaig si em situo en la llum de la "Confluència més Auspiciosa" i buido tot el pes inútil que arrossego en la motxilla de tants ahirs en el temps...

Tot plegat també passa per si "acabo la distracció" (controlo tot el que em pot distreure) i concentro la meva atenció en el viure de cada moment i de cada instant, i hi poso tota la "consciència necessària" per no "caure" en cap dels oblits que poden allunyar-me del camí que vull seguir transitant.

Per això he dit, en començar aquesta reflexió que estar en el món espiritual, no equival a estar "fora de la realitat", sinó tot el contrari, contemplar la realitat d'una forma més objectiva, madura i completa, sent capaç de comprendre-la molt millor, podent servir i ajudar als altres d'una forma eficient i altruista.

            QUE TINGUEU UN MOLT ATENT ANY 2018