"Consciència Desperta", entre altres aspectes, vol dir que l' "ànima que sóc" i el "meu cos físic" estan completament acoblats i correcta. I què vol dir això? Doncs que el "meu cervell físic" actua seguint els inputs de l' "ànima que sóc", i que la "ment" que actua en mi, és la meva pròpia ment d'ànima, ara encarnada. Això és el que em confereix el "grau de Consciència": Això que em permet "decidir objectivament", discernir amb l'amplitud necessària, amb justa ponderació, amb un màxim d'equilibri. Si totes les connexions que comporta aquest "acoblament" les tinc en un 100% esdevinc "despert de Consciència". I des del món físic on interactuo com a ésser humà, segueixo sent, també per dins i per fora, l' "ànima que sóc" amb plena lucidesa de Consciència -tant en la Vida com en allò que en diem Mort-, com en l'apropament a les altres dimensions freqüencials o mons subtils, com en la "informació quàntica" que, en aquests temps arriba constantment des del Sol, i altres punts d'aquest Univers.
Des de la "desconnexió" mai obtindrem respostes objectives ni la visió completa d'allò que és la "Unicitat", l' "Ànima-Esperit", l' "Amor d'Encarnar en aquest Planeta", i de sentir la pertinença a aquest Univers meravellós...
No han sigut "factors naturals" els que han anat impedint, a través dels segles i els mil·lennis, que les diferents humanitats de cada moment, en definitiva, cada cos humà encarnat per una ànima, tanmateix -fractal directe del Dissenyador i cristal·litzat en la matèria densa- es podés desenvolupar: explorar, experimentar i servir sempre pel benefici i progrés continuat del Planeta i de tots els seus habitants. Per descomptat que hi van haver "intervencions invasores", que van imposar els seus costums, les seves lleis i les seves creences. I amb això la nostre humanitat va anar cul-en-rere, alentida en el seu progrés fins a extrems inimaginables, de tal manera que "qui dia passa, any empeny", com es diu aquí, i així les "elits", sempre al cap de munt de la piràmide, van anar tenint cura (és un dir), per mil·lennis, de distreure-la, d'anar-la apartant, de mantenir-la en reductes de costums, creences, estils de vida (esclavatge), falsos valors, sempre allunyats del "lliure albir" i de la Transcendència Espiritual Innata de les Ànimes i el seu acoblament físic o "Encarnació". Així fins avui, que assolim aquesta humanitat tant confosa i heterogènia, amb ignorància i coneixement, amb consciència i alhora amb tanta inconsciència, i amb tanta esperança, amb tot, d'assolir el pas següent...