dilluns, 30 d’agost del 2021

COS I ÀNIMA BEN ACOBLATS: ESSER HUMÀ CONSCIENT

 

"Consciència Desperta", entre altres aspectes, vol dir que l' "ànima que sóc" i el "meu cos físic" estan completament acoblats i correcta.   I què vol dir això?  Doncs que el "meu cervell físic" actua seguint els inputs de l' "ànima que sóc", i que la "ment" que actua en mi,  és la meva pròpia ment d'ànima, ara encarnada.  Això és el que em confereix el "grau de Consciència":  Això que em permet "decidir objectivament",  discernir amb l'amplitud necessària,  amb justa ponderació,  amb un màxim d'equilibri.  Si totes les connexions que comporta aquest "acoblament" les tinc en un 100% esdevinc "despert de Consciència".  I des del món físic on interactuo com a ésser humà, segueixo sent, també per dins i per fora, l' "ànima que sóc" amb plena lucidesa de Consciència -tant en la Vida com en allò que en diem Mort-,  com en l'apropament a les altres dimensions freqüencials o mons subtils,  com en la "informació quàntica" que, en aquests temps arriba constantment des del Sol, i altres punts d'aquest Univers.


Es important aspirar a aquest "bon acoblament", a aquest encaix temporal,  per assolir-lo amb la màxima amplitud, doncs des la nostre pròpia "configuració",  els éssers humans disposem dels elements necessaris,  per tal que,  com a ànimes encarnades,  puguem viure i desenvolupar la nostre comesa amb la més gran Consciència possible.  Si no hi ha aquesta "Consciència", voldrà dir que l'acoblament és "mínim",  i cal treballar-hi per aconseguir-lo, per sortir del costum "erroni" de "funcionar sense el concurs de l'ànima", perquè això tendeix a la confusió i a emplenar-ho tot de dubtes;  si l'ànima es queda aïllada i obsoleta, mai hom pot conèixer el "sentit de la Vida", la "Transcendència" i l' "Espiritualitat",  encara que aquests "valors suprems" maldin per ressonar dins un mateix:  no tenen força,  els manca energia, no poden brillar,  i això els afebleix.
Des de la "desconnexió" mai obtindrem respostes objectives ni la visió completa d'allò que és la "Unicitat",  l' "Ànima-Esperit",  l' "Amor d'Encarnar en aquest Planeta", i de sentir la pertinença a aquest Univers meravellós...

                       
No han sigut "factors naturals" els que han anat impedint, a través dels segles i els mil·lennis,  que les diferents humanitats de cada moment, en definitiva, cada cos humà encarnat per una ànima, tanmateix -fractal directe del Dissenyador i cristal·litzat en la matèria densa- es podés desenvolupar: explorar, experimentar i servir sempre pel benefici i progrés continuat del Planeta i de tots els seus habitants.    Per descomptat que hi van haver "intervencions invasores",  que van imposar els seus costums, les seves lleis i les seves creences.  I amb això la nostre humanitat va anar cul-en-rere, alentida en el seu progrés fins a extrems inimaginables, de tal manera que "qui dia passa, any empeny", com es diu aquí,  i així les "elits", sempre al cap de munt de la piràmide,  van anar tenint cura (és un dir), per mil·lennis,  de distreure-la, d'anar-la apartant, de mantenir-la en reductes de costums, creences, estils de vida (esclavatge), falsos valors, sempre allunyats del "lliure albir" i de la Transcendència Espiritual Innata de les Ànimes i el seu acoblament físic o "Encarnació".    Així fins avui,  que assolim aquesta humanitat tant confosa i heterogènia, amb ignorància i coneixement, amb consciència i alhora amb tanta inconsciència, i amb tanta esperança, amb tot, d'assolir el pas següent... 

                                                               

Els temps actuals irrompen tumultuosos,  amb tota mena de sentiments desbocats,  amb els estralls d'una "elit" que ja s'ha començat a sentir com un animal ferit, rabiós i desesperat perquè sap que el temps se li esmicola,  se li exhaureix a les mans...   I sap que ho ha intentat un munt de vegades, d'obstaculitzar aquest encaix suprem (aquest acoblament de que us parlava en començar l'escrit), i l'ha alentit qui sap lo...   Però el cas és que la Humanitat, vulgues que no, caient aquí, però alçant-se allà, tantes vegades com ha fet falta, ha après també moltes "lliçons de Vida",  i els que encara no les han après,  les aprendran amb paciència.   I moltes de les dificultats enfrontades, ja no apareixeran més, en tot cas hi haurà -hi ha- la Consciència per seguir avançant cap a cotes molt més altes,  que abans només s'havien pogut anhelar, i que ara, amb Consciència més plena i amb nova visió,  les ànimes podran assolir en el nou escenari de 5ª Dimensió.  No tot està perdut,  i la duresa de les proves ha fet madurar nombroses ànimes en aquest retorn meravellós i dur a la FONT*