Tots som capaços d'apreciar la "calma" i el "silenci" com a elements bàsics per una pausa equilibradora, en mig de l'acció, de les activitats del dia. Moltes persones responen de bona gana a una invitació, simplement a "meditar". En part, això succeeix perquè, generalment avui dia, tothom associa "meditació" amb: relaxació, assossec, serenor, deixar l'estrès, sortir de les presses, les angoixes, els nervis, les moltes i variades pors, etc., etc.
I no és que vagin del tot equivocats, però només tenen "raó" en part, puig que si la "meditació" fos només això, li restariem el gran potencial que te, la seva profunditat intrínseca, de conduir al practicant, a la "consciència de l'ànima", d'establir el "gran llaç" o "Ioga" autèntic amb La FONT.
La "relaxació" en si mateixa no necessita de la "meditació", tot i essent-ne un pas previ. Una música adient és suficient per a un a bona "relaxació", o per entrar en "calma", però solament això, "no és meditar". Això son pòrtics d'entrada a la "meditació", que cal travessar, si tanmateix la determinació i la intenció que s'ha pres, "és la de meditar".
Més enllà del benestar corporal que proporciona la "calma" i la "relaxació", quan vull meditar, he d'entrar "dins meu", en l'espai propi, i arribar completament fins al "domini" de l'Ànima que sóc. Perquè jo sóc l'Ànima que fa estada en aquest cos, i així me'n faig plenament conscient.
Se'n diu "introversió" a aquesta "mirada interior". És com un íntim "navegador" pel particular "espai incorpori" del cos físic, quan ja s'han deixat els sentits físics, relaxats, juntament amb el cos, i no molestaran en l'exploració interna que faig per apropar-me fins l'assentament de l'Ànima que sóc.
Des d'aquest "vol eteri", sento els pensaments, que brollen de la Ment... Visito les emocions i els sentiments, que albiro movent-se com fines energies, entre el plexe solar, i el cor, que és com un temple silenciós, on també m'hi puc arrecerar, fins arribar on l'Ànima te el seu romandre, a prop de la glàndula "pineal" i il·luminant el front, com un "tercer ull", al llarg de la present etapa existencial.
Quan em poso a meditar, és bo ser pràctic en els primers passos: la calma, la relaxació, la respiració, la concentració. Envio amor a totes les cèl.lules i òrgans del cos físic, energitzant-lo, veient-lo ple de salut i fortalesa, i assegurant que el "vehicle físic" queda en un "estat plausible".
Mentre passo a la introversió, fluint vers l'Ànima, sentint finalment que sóc ella, i que el meu "jo" ja s'hi ha fos per ser "consciència viva", i retrobar, per instants, el llegat viu i etern, que uneix i retorna, com en una marea incansable i permanent, a l'Oceà de la Vida, la Llar de l'Origen...
