dimarts, 22 de setembre del 2015

LA PURESA EN EL CAMI ESPIRITUAL


Parlar de "puresa" avui dia podria sonar a quelcom tronat o a valors morals del passat davant una progressia  que es jacta d'haver obert tots els armaris i finestres haguts i per haver, com a símbol d'avenç i obertura progressista de la societat.  Quan abordo aquest tema òbviament no ho faig des d'aquest angle tranuitat sinó per assenyalar un "estat" de profundíssim progrés espiritual i de recuperació dels valors innats i genuins de l'ànima.  Visió aquesta tant allunyada dels paràmetres i objectius globals de la humanitat, a les antípodes tanmateix, de considerar la "puresa" com una condició bàsica, fonamental i imprescindible: tal i com ho és per moltes persones que segueixen el "camí espiritual" des d'una perspectiva definitiva, seriosa i responsable.
La puresa no implica "només" el sexe en si mateix sinó tot el que l'envolta,  aquest és gairebé el condicionant principal de bona part de les relacions i interaccions humanes entre homes i dones en tots els àmbits de la vida i la societat.  Així ho hem trobat d'infants, i així ho hem aprés i exercit d'adults, junt amb les "llibertats" que s'hi han anat afegint amb els anys, que han fet menys "repressives" moltes actituds, no correctament informades i atiades, posem per cas, per les cultures religioses o els règims polítics del moment.  No burxaré per aquesta banda, doncs qui ho vulgui trobarà abastament informació sobre això.

                                                                            


Em remetré a la "puresa" com a virtut original de l'ànima, oblidada en aquest temps, a canvi de la progressiva "consciència de cos" (del cos o vehicle físic) juntament com tants altres aspectes que li son inherents, i que han quedat soterrats en el terrible oblit, que ha convertit a la humanitat en cercadora permanent i insatisfeta, d'unes "bases" que anhela i intueix que resideixen en el seu propi interior des de sempre. 
Recordem que vivim en el cicle de 5.000 anys (mireu altres posts on s'informa d'això abastament) on en la primera meitat del qual: Edat d'Or i Edat de Plata, totes les ànimes viuen en condicions de puresa plena i equilibri total amb si mateixes i amb el planeta, els cossos que utilitzen les ànimes son perfectes, i l'acostament amb la Font Màxima "gairebé" és innecessari, perquè van saturats de la seva energia suprema.  Son aquestes, eres de completa pau, felicitat i progrés: un complet paradís. La relació amb els animals és la correcta, son tinguts per éssers molt respectats, que no son maltractats ni morts, ni deglutits de cap manera.  Hom viu sense addiccions a res, la ment és completament neta, per tant, no es poden, ni remotament, generar pensaments negatius, de maldat o pecaminosos doncs no hi ha lloc per res d'això: només cal fluir en l'amor i la fraternitat (des de la perspectiva d'avui és com un conte de fades)  i una cosa molt important: saben que la mort no existeix.  Puig que no és cap trauma per l'ànima deixar un cos que ha viscut més de cent cinquanta anys amb plena harmonia, i prendre'n un altre de nou, car l'ànima és immortal i, com s'ha dit, les ànimes tenen ben viu aquest coneixement al llarg d'aquest extens període de 2.500 anys (primera meitat del cicle).

                                                                                


La segona meitat del cicle lògicament també de 2.500 anys, ja no és igual i arriba fins l'actualitat dels nostres dies.  Son les Edats de Coure i de Ferro on hom va perdent la consciència progressivament i en el seu lloc es va instal·lant la "consciència de cos", l'oblit de l'origen i la identitat de l'ànima.  Ara  l'ésser humà només sent en el seu interior llunyanes reminiscències de quelcom transcendent  que "no sap el que és". És en aquests períodes que comença la recerca:  en l'Edat de Coure és quan van arribant les grans religions del planeta, totes elles inspirades pels seus fundadors, ànimes de gran il·luminació en relació a la reste dels humans: Krishna, Crist, Budha, Mahoma, etc. No obstant això es diversifiquen, fan moltes més branques i la confusió segueix regnant fins arribar al mosaic devocional d'avui dia.  Cada branca i cada branquilló tenen els seus corrents de fidels devots, i fins i tot existeix un molt positiu diàleg "interreligiós".
Ara be, tot el moviment de "recuperació espiritual" (i dic espiritual, i no "religiós") a nivell mundial, pren gran embranzida des de finals del S.XX fins avui, totes les "llegendes" que venen a desembocar en el marc de l'any 2012, son el que en diem l'Edat de la Confluència" de més auspici, que és quan la Font Màxima, s'anomeni Baba, Déu, Al·là, etc., s'aproxima al nostre univers i planeta amb tota la seva energia generadora de noves i certeres inquietuds.  Això succeeix cada final de cicle en el punt (Edat de Ferro) on el retrocés dels valors més elevats és màxim i la degeneració humana arriba ja a límits insostenibles. 

                                                                              


Inclús així (el moment actual): no tot està perdut i l'ésser humà -per dir-ho així-, te l'oportunitat de renéixer (com l'au fènix), de la seva pròpia cendra: és el camí espiritual de retorn a la "consciència d'ànima.
La Meditació Raja Ioga és precisament una de les eines pràctiques i de coneixement accessible a tota la humanitat que la vulgui conèixer.  A través del ioga amb la Font Màxima és que podem anar accedint novament a la "consciència d'ànima" original assolint les "cotes de puresa" elevada, pròpies de l'ànima, i purificant el cos, instrument màxim de totes les accions, i també les "impures", fent-lo esdevenir un cos radicalment net i pur al servei actiu i conscient de l'ànima.  Incloent en la vida diària la pràctica del Raja Ioga hom neteja la ment i l'intel·lecte, aprén a generar pensaments netament positius i benignes i a desestimar tot allò que siguin pensaments inútils i de rebuig.
Des d'aquesta fonda perspectiva ja no mirem més als éssers humans del nostre entorn, amb pensaments exclusivament corporals i portadors de desig, passant a mirar tothom i realment a veure'ls, com les ànimes que son, interactuant mútuament en aquest moment final del cicle.
Que diferent mirar-nos als ulls, en tota la seva profunditat, i veure'ns com a ànimes vivint aquests instants del cicle amb la consciència renovada, recuperada, sense altres pensaments pertorbadors, amb una consciència clara d'ànima, recordant qui som, d'on venim, i a on anem...