El món està canviant enmig de profundes transformacions, i no és cap tòpic, és una certesa que tots estem vivint. La covid19 "tot ho ha trastocat", diem tot conversant, perquè sigui de la forma que sigui, les diverses "zones de confort" de cadascú, han esdevingut, sinó totes, moltes, una altre cosa ben diferent. Passar la major part de les hores del dia en familia, sovint pot ajudar a suspendre hàbits, a modificar costums i/o deixar vicis, per be que, depenent de les persones, igualment pot obrir un ventall de noves perspectives, reflexions, activitats i tasques que mai "hi ha prou temps per fer". La majoria immensa de la societat no havia viscut mai una cosa igual, i tot depèn de l'equilibri i la consciència de cadascú, per fer aquesta "travessia" d'una manera profitosa i madura, o des de la desesperança i la por, que ajuden poc.
Des de la perspectiva més positiva, es tracta de veure el confinament, no com una "presó" sinó com un espai nou que em permetrà obrir-me a noves actituds i activitats, tant per mi mateix com pels altres: estar més estona amb els fills, amb la companya o company, llegir un bon llibre o escoltar musica sense presses... També és un bon moment per la calma que infon la meditació -una eina tant especial-, per retrobar la pau interior (i generar la del propi exterior), per explorar la pròpia dinàmica de la vida que estic vivint, per arribar a la consciència de l'ésser espiritual que sóc,,,
Aquest, és un "parar" amb el que no comptavem, un "parar no normal" de les moltes velocitats que hom pot portar a la vida, amb tanta diversitat de pensaments, paraules, accions..., ara amb aquesta "aturada forçosa, solidària amb tots i cap a un mateix", arriba un temps realment únic, per calibrar, respirar a fons, i situar-nos en aquest present, sens dubte, paradigmàtic. Com més consciència pugui posar en aquest "ara i aquí" millor sabré rebre l' "avenir".
La pandèmia deixa un rastre de mort sobre el que és bo també reflexionar; com amb tot, depèn de cadascú, de les pròpies creences o posicions, espirituals o no, perquè aquest és un aspecte definitiu a l'hora d'acceptar el fet de "deixar el cos" o morir, aquest tràngol pel que tots passarem més tard o més d'hora, això fa que per alguns la mort es faci més dramàtica que pels altres. Encara que tot sigui tant sols un trànsit natural, rere el qual tots continuem sota altres paràmetres de vida...
El covid19 s'ha acarnissat més amb la gent gran (octogenaris i nonagenaris, bàsicament) gairebé tots amb patologies prèvies. És una "curiositat del virus". Els joves el passen, els més grans no: hi ha alguna intenció amb això? Quí sap..?
Des de l'esperança i el més positiu diguem que, tal i com estem ara (confinats), "la depredació vers la natura, el medi ambient i els animals", per part dels humans, també s'ha aturat, i que la Terra tendeix a regenerar-se, i els animals traspassen les fonteres dels humans i s'acosten més, cal suposar que ho fan amb estranyesa. La capa d'ozó també s'està refent. Potser aquesta "bondat" que els éssers humans fem aquestes rares setmanes, és també un respir per alleujar el nostre Planeta, sofert i meravellós, en el tràngul de totes les seves transformacions consciencials i quàntiques, energètiques i freqüencials, que li arriben dels cosmos i del Sol, de vegades amb virulència. Fa poc van entrar en erupció nogensmenys que quinze volcans alhora, a resultes d'una tempesta geo-magnètica solar.
Estem en un planeta eminentment viu que transforma (com els humans), la seva consciència planetària, alhora que actualment hi ha nombrosíssimes parts d'aquesta humanitat, que ja s'han decidit per nous rangs de freqüència i de consciència desperta. Per tant, res és aliè a res, tot passa per una significació tant esperada com nova, que no pot deixar indiferent a ningú, i que ara ha entrat en una nova fase; s'està vivint cada vegada amb més intensitat aquest canvi regenerador, que deixa enrere amb fermesa i per sempre els antics patrons limitadors, que han frenat constantment per milers d'anys, el creixement espiritual i humà de tantes lluminoses ànimes.
Un temps únic per tenir realment els ulls ben oberts, per embeure fins al cor de l'ànima el present tant intents amb el que se'ns repte a viure, per aprendre, d'una vegada per totes, a mirar-lo cara a cara, amb la joia i l'agraïment de comprendre'l i aprehendre'l amb nova i clara consciència. No és cap miratge il·lusori i sí la vida lliure en la seva més prístina i espiritual essència.
