VIBRACIONS, FREQÜÈNCIES DIMENSIONALS, ÀNIMES

Tot és vibració, com diu sàviament l'Antic Coneixement.  Per això la ment humana, no entrenada, no pot explicar d'una manera complerta i coherent, què és el "temps i l'espai" o l' "espai-temps", què és un "univers paral·lel" o la mateixa "multidimensionalitat", de la que formem part tots els éssers humans en tant que éssers espirituals o ànimes incorpòries, procedents dels àmbits subtils i integrades temporalment en aquest món físic tridimensional  on experimentem tot tipus de circumstàncies al llarg del "Cicle" de cinc mil anys que ara conclou.  Hom crea tantes dimensions com freqüències vibratòries generen  els diversos nivells i estats de consciència.  Dues freqüències vibratòries diferents, no son compatibles en un mateix àmbit dimensional: cadascuna estarà en el seu i ignorarà l'altre.   Els agrupaments d'éssers espirituals o ànimes es donen per "afinitat freqüencial".   És evident que no totes les freqüències de vibració estimulen l'expandiment i la consciència objectiva i desperta.   I també ho és que els àmbits dimensionals més densos freqüencialment agrupen aquelles ànimes "atrapades" en freqüències d'aquest nivell  (tradicionalment se'n ha dit "baix astral"), esperant sortir d'aquesta situació anòmala, que han adquirit a través del seu pas en diferents etapes físiques terrestres, amb problemes "no-resolts", que arrosseguen d'etapa en etapa i que son els que "densifiquen" la freqüència i  les "atrapen" després de desencarnar (deixar el cos) gairebé sense lucidesa.

                                                                                    

Hi ha moltes freqüències que s'han donat com a conseqüència d'aquesta llarga època  degenerativa i descendent, també coneguda com "edat del ferro" en que la Humanitat es debat en gran confusió, mentre la major part dels corrents religiosos i espirituals, antics i moderns, s'esforcen per recuperar la memòria perduda dels origens i explicar-la arreu, amb la sordina d'una societat consumista i sense valors, amb la conspiració previsible i palpable del que anomenen "nou ordre mundial", i tota la informació i la desinformació que constantment viatge per la xarxa, creant tota una sèrie de nous "acòlits" al seu entorn.

En aquesta època la major part de les ànimes s'estan encarnant i moltes altres, ja estan formant part dels 7.200 milions d'habitants que, aproximadament volen ser el cens del planeta Terra (en 2014), que probablement, sigui d'uns quants més: els que no censa aquest càlcul de probabilitat.  És una característica de "final del Cicle" que totes les ànimes tornen per "fer neteja" i poder retornar sense càrregues a la Llar del Nirvana (Més Enllà del So) per iniciar, després, un nou "Cicle".

  

Les ànimes més elevades son les que han aconseguit "restituir conscientment" la connexió amb La Font, amb l'Ànima Suprema (cadascú ho dirà segons li ressoni a dins) i això els dona una vibració plenament depurada i subtil, és a dir, tenen l'estat de permanent record de si, completa consciència d'ànima i, per tant, domini i control permanent del propi vehicle o cos físic, mitjançant el qual experimenten en aquest àmbit físic de tres dimensions.  És el que encara "ignora" una part prou important de la Humanitat completament confosa en el mar de les seves pròpies circumstàncies, i sense recordar el seu origen i identitat reals: això que fa esdevenir un "drama" la vida.   Amb tot, qui ara no auto-labora  per "ser conscient", ja ho farà quan sigui el seu moment.  Ningú es queda sol en el seu propi procés, només és qüestió de temps i ressonància interna.

 Abans de començar un nou "Cicle" les ànimes passen (com dèia abans) pel "Nirvana" (més enllà del so), i és des d'aquest àmbit dimensional o freqüència, també anomenat "Llar d'Origen o del Silenci", que s'hi incorporen.  En aquests instants darrers del "Cicle" que ara conclou, encara estan arribant ànimes al nostre món, incorporant-s'hi a tocar mateix del final, son les últimes.  

                                                                                       

De la mateixa manera que això succeeix, les primeres ànimes que van arribar a la Terra, es preparen o ja estan a punt pel retorn, algunes aquí mateix, altres ja des dels mons subtils.  Des de la lluminosa "Llar" les ànimes s'integraran a un "nou Cicle" de cinc mil anys, compost per quatre edats: "Or, Plata, Coure i Ferro" i cadascuna d'elles ho farà segons els seus mèrits i progressos: unes ingressaran a l'Edat d'Or i paulatinament aniran passant per la resta d'edats;  altres ingressaran directament a l'edat que els correspongui, així successivament fins al final.
Aquí rau la importància  de  buidar, ara i aquí, en aquests precisos moments que corren, la pròpia "motxilla psicològica" de problemes "no-resolts", d'angoixes, enveges, ires, orgulls, luxúries, enganys, deutes, vicis i hàbits (sanskars) de tota mena (que, d'altra banda, ja s'han experimentat abastament i se'n saben les males conseqüències) a canvi d'anar recuperant la calma, la pau, la serenor, la tolerància, l'acceptació, la humilitat, el perdó, en definitiva, tots els lluminosos atributs i virtuts de l'ànima, que permetran un retorn no traumàtic a la Llar Còsmica d'Origen, amb la vibració més pura de tota ànima, i encarar un nou "Cicle" amb tota la consciència. 

                                                                                

                                                                                                                                                  

PERDONAR SENSE ESPERAR RECIPROCITAT

                                 

El perdó esdevé un "problema" quan no em perdono a mi mateix, o no perdono "de debò" als altres, per perjudicis, per "quedar be", etc.  Quan dic subterfugis de la categoria de "jo perdono, però no oblido". Òbviament, perquè si no "oblido" és perquè segueixo mantenint en mi un "espai per la rancúnia".  Està clar que aquest no és cap perdó objectiu ni sincer.  El perdó, si hom és pur i sincer en exercir-lo, arriba a l'altre part  d'una forma subtil i suau.  Encara que la persona perdonada no ho sàpiga ni s'ho esperi.  Sempre li arribarà el real perdó, com una sensible vibració agradable que l'ànima sempre reconeix.   Existeixen tants casos com persones.  Es pot donar el cas també, que la persona que en un moment i circumstància concret de la vida, em va ofendre, ara, quan jo decideixo amb determinació "perdonar-la", estiguem molt allunyats i sense cap relació possible (al menys en aparença). Doncs be, això no ha de ser cap motiu, perquè no li enviï el meu més sincer perdó des de la distància.  Sens lloc a dubtes que ella el rebrà (sent-ne conscient o no) i, de la manera més inesperada això pot estendre ponts o obrir portes que fins ara havien romàs tancades.  Això ha passat i, ben segur, que seguirà passant. Per tant, no cal esperar necessàriament que l'altre persona hagi d'estar disposada a fer el mateix i a "perdonar-me" en el mateix moment.  Si el cas es donés seria ideal.  El més corrent és que no sigui així.  Si el que perdona, realment ho fa en un acte profund, de veritable humilitat i sinceritat, ja s'ha alliberat d'aquell pes. 

                                                                                   

                               Perdonar-se un mateix és el primer pas per perdonar als altres...

Quan hom sent la necessitat de perdonar, és indicatiu de voler alleugí la motxilla de càrregues inútils, d'allò que ens pesa i ens fa mal per una "reacció incorrecte" en la conducta.  És indicatiu que ja hem descobert  que per ser feliços i viure equilibrats amb nosaltres mateixos i els que ens envolten, cal anar-nos alleugin d'aquestes càrregues, d'enveges, de gelosies, d'orgulls, d'enganys i mals viure, sovint molt antics, que ara es repeteixen, però que es remunten a altres vides que, com a ànimes, hem tingut en aquest planeta, al llarg de segles i de mil·lennis, son càrregues que no s'han netejat dins els períodes corresponents, i com a ànimes, les anem  arrossegant  d'etapa en etapa.  Ara, en el final del Cicle, és un bon moment per alleugir-nos de tot aquest pes que només porta sofriment i angoixa, i impedeix el progrés de consciència desperta que cal assolir.

És bo ara, revisar tots els mals "sanskars", hàbits arrelats que no aporten cap be, que ja s'han experimentat massa vegades i que si hom no se'ls treu de sobre, acaben dificultant seriosament tot progrés espiritual. 

                                                                                      

                                     Les ànimes no hem vingut a aquest món a renyir ....

Sense tots aquests hàbits i defectes, que s'enquisten en la personalitat humana, afloren en la ment, generadora de tot pensament, les virtuts i els poders originals de l'ànima: tot canvia al meu entorn perquè jo, l'ànima, genero aquests canvis a partir de mi mateixa, i tot això ho reflecteix el cos físic, com a vehicle que em dona suport i està al meu servei, així com la personalitat humana, que es torna pacífica i serena, com ho és l'ànima. 

Una de les "forces" que més ajuda a cremar, a eliminar tots aquests defectes psicològics, disfuncions que genera l'ego, és la que es produeix quan hom assoleix aquest estat interior tant depurat i elevat que és la "íntima recordació" de l' Ànima Suprema, de l' Esser, de Déu, de Baba...  És aquest un estat vibratori tant potent que ens confereix consciència d'ànima, i ens ajuda a veure'ns i a relacionar-nos, a fer-nos conscients de les lluminoses ànimes que som, no pas mers cossos de carn i os*

                                                                                      

                                 Cal estar tota una vida enemistats pels interessos materials, dels

                                  que en som merament dipositaris..?