Quan en termes d'auto-coneixement es fa referència a un "centre de gravetat permanent" hom parla vivament de l' "Esser Intern", d'aquesta simbiosi, d'aquest "donar-se compte" un mateix, de la pròpia "identitat transcendent" que traspua i flueix energèticament, a través de la glàndula Pineal, l'òrgan del Cor -el cervell espiritual-, tots els Vòrtex d'Energia o "Xacres"(en Sànscrit), i l'ADN -crístic, eteri i fisic-.
Tanmateix, en el punt en que hom s'adona d'això, i la vivència és tant nítida, "sap el que és el centre de gravetat permanent", perquè es diferent de qualsevol altre pensament, missatge, inspiració, i no l'oblidarà. Sap que és la "consciència" i allò que el fa "conscient". I des del món físic procurarà no perdre ja mai més aquest "centre de gravetat", gràcies, en realitat, a l'encaix entre l' "Esperit i el Cos", que durarà just el llarg d'aquesta experiència vital en "3D", quina transcendència, queda així recuperada, perquè se'n fa conscient*
Avui dia, molta part de la humanitat "no te un centre de gravetat permanent", perquè ignora ser un "ésser intern" que per actuar i interactuar en aquesta densitat (3D) utilitza "un cos o vehicle físic", que te un -disseny brillantíssim- posat a la seva disposició.
L' "Ésser Intern" energètic, vibrant i subtíl, -fractal d'una elevada procedència-, no podria "entrar en acció", ni realitzar la seva missió en condicions òptimes, si no disposes d'un "cos o vehicle físic", d'un "avatar", si voleu, especialment adaptat a aquest món de tres dimensions.
Això és, encara en els temps cíclics d'avui, el que "alguns poders", volen seguir ocultant a tants humans com sigui possible: sembrant el dubte, atiant la por o desencadenant moltes altres calamitats*.
Quan es diu que un "coneixement" o una "informació" ressona internament, és perquè hi ha una "interiorització" més o menys estable en un mateix, ja sigui a través de la "meditació", de l'actitud en la pròpia vida i la interacció amb els altres; també de la Solitud i el Silenci reflexiu, també de la capacitat de ser empàtics, solidaris i cooperatius, veritables transmissors de Pau i Serenor.
Diu molt de l'equilibri aquell a qui l'Esperit ressona, de la seva sinceritat i transparència, de com accepta la realitat amb aquella neutralitat compromesa, del propi Esperit car no se sotmet més a la "dualitat" i aixi ho transmet al cos físic, que arriba a configurar un "centre de gravetat permanent" en estreta simbiosi amb l' "Esser Intern"*
