MAIA: LA IL·LUSÒRIA TEMPTACIÓ

Maia és la il·lusió, Mai és qui "ajuda" a transgredir la "norma", entesa com, "allò amb el que hom es compromet", allò que hom "jura" dins l'ànima, que complirà com a "norma de vida" per tal d'assolir les fites més profundes i íntegres d'auto-superació i espiritualitat.  Com més s'avança en el camí espiritual, més forts i greus son els "temporals" que Maia genera en el cor i la ment.  Com més alt és el grau de responsabilitat i "nivell" que hom assoleix en el camí espiritual, més ha de saber com enfrontar els "atacs i les escomeses" de Maia, capaços de fer caure l'impensable. 

Maia òbviament, no és un personatge "real", però és com es coneix, l' "energia de la temptació", l' "energia de la justificació", la de treure importància a tota virtut, sobreposant-la als desitjos més baixos que hom pot guardar, com per exemple  hàbits i "sanskars" negatius, ego, que encara no s'han eliminat. 

Quan Maia es manifesta a una persona, és obvi que coneix les seves febleses, i és per on farà aflorar els desitjos més adients i les formes més oportunes, per "fer caure" l'aspirant al progrés espiritual, tombar-lo, "donar-li justificacions" i "treure pes" a les responsabilitats compromeses, per seguir temptant-lo en properes circumstàncies. 

Però sempre, hom pot observar l'acció de Maia des de prismes més elevats, si hom se'n fa capaç, es clar.  Per exemple, el "dimoni temptador" que esdevé Maia, també pot ser vist com un sever entrenador (coach) que posa "proves diverses" a l'aspirant, obligant-lo a desplegar tots els recursos que ha après, per defensar-se de ser tombat per aquest entrenador, que va "a totes", però que no li importa el més mínim el seu fracàs. 

L'aspirant està "preparat per vèncer" i Maia ho sap, per això no dubte en fer servir totes les seves argúcies per comprometre'l i derrotar-lo, cosa que l'aspirant, a aquest nivell, no ignora. 

De fet,quan un aspirant al "camí espiritual" veu a Maia com un "coach sever" i perillós alhora, actuarà ja amb determinades estratègies per no ser sorprès;  pel fet de ser un "coneixedor de Maia" disposa de les eines més precises per fer-li front.  La primera és "desemmascarar-la" davant qualsevol subtilesa, després la "voluntat conscient" farà la resta perquè cap dels seus mecanismes pugui prosperar.

                                                                                              

Quan Maia "sorprèn" aspirants espirituals "més febles", te totes les de "guanyar".  És a dir, que molt fàcilment tothom sucumbeix a les "temptacions" i hom cau una i altre vegada en les pròpies febleses, siguin del signe que siguin, i fins quan hom no s'alça amb la "voluntat conscient" l'actuació de Maia no te cap aturador. 

Així tenim que  Maia, "només" es pot parar i/o "aprofitar" quan veritablement  "sabem què és", i "com i perquè" actua, al llarg del camí interior i quan l'aspirant s'ha fet "prou fort i serè" per encarar-la.

Tampoc s'ha de caure en l'error de pensar o creure que Maia és quelcom "extern" a cadascuna de les persones a qui tempta i/o prova.  Cadascú te la seva Maia, com a part psíquica pròpia, i amb qui -si es compromet a fons- haurà de batallar fins a vèncer* 

                                                                                          

   

EL BON HÀBIT DE MEDITAR

      La magnífica i potent sala de meditació que porta el nom del P. Arrupe, a la Cova

de St. Ignasi de Manresa, on vaig tenir el goig de participar en una perfecta jornada de SILENCI.

Quan la meditació s'integra completament en la vida quotidiana d'una persona, esdevé tant important com l'aire que es respira.  I sempre te un retorn beneficiós per l'ànima practicant. L'estat interior equilibrat és un dels primers beneficis que hom va rebent.  I s'afina la pròpia consciència d'ànima incorpòria que re-situa, progressivament,  el cos físic a la seva funció original de vehicle integral de l'ànima, que permet desenvolupar els diferents papers respectius de cada ànima, en el context del drama del món i exclusivament en aquest món físic de tres dimensions.  

És a dir, la meditació estable i constant, retorna al practicant, la consciència d'ànima incorpòria, que ni per un sol instant ha de caure en l'oblit, a canvi de la "consciència de cos o física", que és on actua l'ego, els vells "sanskars" negatius, i és on es produeix l'oblit de l'ànima immortal que som, en benefici del cos físic, els seus hàbits i vicis. 

La meditació, per tant, ens retorna la consciència d'ànima original i, amb ella, el "control" del vehicle físic o cos, que te d'estar a la seva única i exclusiva disposició.

                                                                                     

                               

     De cara a MONTSERRAT i amb el rerafons de LA SEU i la pròpia COVA de St. Ignasi, a MANRESA,                                       reflexionant des del SILENCI intern, des d'aquest terrat-mirador privilegiat.

Amb la meditació, a més del benefici d'anar recuperant la "consciència d'ànima", es genera un especial "silenci de la ment" en virtut del qual, es van produint molts menys pensaments inútils o de rebuig, a canvi de pensaments de molt més alta selecció i qualitat, que atreu la pròpia ànima, dins la seva consciència normal de pau.  Per això diem que la pau és l'estat original de l'ànima.

Des d'aquesta perspectiva de recuperació, també les qualitats i els poders de l'ànima tornen a aflorar, això que dona un sentit profund de transformació i canvi als practicants, en la vida quotidiana, familiar, laboral, social i de relacions en general. 

Per meditar, no cal aïllar-se al desert o a la muntanya, La meditació Raja Ioga, que és a la que estic fent referència (com haureu endevinat) es pot practicar a tot arreu:  des d'una cambra, ben neta i personal, fins a la pràctica en grup, això que genera un potencial inaudit que sempre es benefactor per la humanitat i pel planeta, per ajudar les persones en tràngol de malaltia, per pacificar-ho tot, etc. 

Però l'estat meditatiu, quan hom el practica de manera equilibrada però sistemàtica, és a la ment i al cor de forma continua.  Per tant aquesta meditació, que es practica sovint amb els ulls oberts, es pot realitzar al metro i a l'autobús, caminant pel carrer, fent esport, al treball o dins qualsevol activitat que hom realitzi.  La meditació  no és "distracció" per tant és una forma de ser i estar més nítidament conscients o desperts en qualsevol situació imaginable.

De totes maneres, la meditació, sempre és una experiència personal i íntima, de la pròpia ànima que som, amb si mateixa i/o amb l'Ànima Suprema o Font, on hom aconsegueix el que se'n ha vingut a dir l'experiència o vivència de Déu, tant si hom parteix d'un grup de persones que mediten juntes, com si es practica des de la pròpia cambra, l'experiència, sempre és personal i íntima.

El Silenci quan verament s'assoleix forma part d'aquest retorn a l'estat original de l'ànima quan no està en el Cicle de l'Existència, és a dir quan resideix al Paramdham, al Nirvana, o Llar de les Ànimes.

És on regna l'incorporeitat, l'absència de so (tal com el coneixem al món físic), aquesta vibraciö subtil i meravellosa, un estat que, des del cos físic, només es pot assolir amb la meditació. 

La Llar de les Ànimes és un món de pau, on totes les ànimes sense excepció retornen, a través de diferents lapsus de temps, quan acaba un Cicle i previ el començament del següent.  Aquesta és la immortalitat de l'ànima, i el Cicle amb llurs diferents Edats (Or, Plata, Coure i Ferro) els camps de les diferents experiències...