dimecres, 29 d’octubre del 2014

INTROVERSIÓ - INTROSPECCIÓ


Introversió - Introspecció: en l'espiritualitat l'una no pot estar sense l'altre, o com si diguéssim: no es pot realitzar una introspecció si abans hom no fa una introversió. Anem per parts: Introversió és interioritzar-se, replegar-se sobre si mateix, arribar fins l'ànima que sóc, que dona vida i mou al meu cos.  Un cop es fa la introversió, hom pot parlar d'introspecció, que és inspeccionar l'interior meravellós i propi, on hi ha la connexió, la clau de tot. 
I on rauen també la major part de problemes i conflictes que, bo i esclatant a fora, en la quotidianitat física compliquen l'existència humana, el dia a dia de tantes persones, que segueixen aplicant "patrons erronis", que després de tantes existències s'han anat repetint una i altre vegada, actuant com les capes o recobriments d'una seva, i aconseguint que la pròpia ànima que sóc, oblidi la pròpia identitat immortal i lluminosa que és, a través de l'experiència corporal i física: l'ego, els vells "sanskars" positius i negatius o hàbits i tendències, les creences de tot tipus: religioses, polítiques, culturals, de la tradició,  aquests aspectes s'han anat enfortint d'una etapa a un altra, fins a l'extrem de ser sempre els mateixos;  d'aqui que infants d'edats ben primerenques ens sorprenguin amb gestos, actituds i, fins i tot paraules que correspondrien a algú de gran experiència. I és que aquests infants porten aquesta "experiència" a flor de pell, doncs arrosseguen (per dir-ho així) tot un "pack" de les vides físiques anteriors, bones i males experiències, algunes -o moltes- d'aquestes "mal tancades", conflictes "no resolts", que afluiran en el seu moment, en el transcurs de la vida present, oferint-li una nova possibilitat de solució.  Però també la major part d'adults carretegem "packs" o alforges carregades -molt sovint- de temes (d'altres vides i d'aquesta) per solucionar, que degut a la ignorància comporten molt de pesar i dolor. 
                                                                                   

                                                                                                  
 L'època que estem vivint és propicia per posar remei a tot això. Som a la part final d'aquest Cicle existencial de 5.000 anys, coneguda ancestralment  com "Edat del Ferro" (n'hem parlat força en aquest blog) on s'expressa i es fa palpable la màxima degeneració humana, de forma global i en tot el planeta.  Però també alhora, creix i cristal·litza, la inquietud d'amplis sectors de la Humanitat per sortir de l'atzucac, per despertar i expandir la Consciència d'Ànima, és a dir, netejar i recuperar aquesta benaurada memòria de la vertadera identitat d'ànima, això és l' "Edat de la Confluència" més auspiciosa, i aquesta edat només arriba dins l'Edat del Ferro del Cicle esmentat, és a dir, ara mateix.  I què succeeix?  Doncs tornem-ho a dir perquè és bo que tothom ho sàpiga...  L'Univers sencer,  presidit  per la Font Creadora, amb totes les seves energies s'aboca en aquests instants per tots els que senten l'anhel de transformació consciencial que condueix vers el "nou paradigma", canvi profund treballat des del més íntim de cada ànima, ara i aquí.    No es tracta d'un compromís amb alguna cosa o algú extern.    És el propi auto-compromís que ressona en el més profund i íntim de l'ànima i fa  que vibri molt especialment la glàndula pineal, (on l'ànima s'ubica dins el front que en diem "tercer ull i des d'on s'interconnecta amb la Font, Déu, Al·là, Baba, etcètera).  Un bon nombre d'inquietuds s'estan expressant en aquests precisos instants arreu del planeta. 

                                                                                       
     
  Lligada amb tot això pren importància la introversió per deixar de mirar de manera tant hipnòtica tot l'extern i  aprendre a mirar amb els ulls de l'ànima,  començar a encendre aquest foc del cor i de l'essència, i amb us de la introspecció poder anar extraient totes les capes acumulades de la seva (com dèiem abans) o terribles calcificacions que permetin alliberar l'ànima i deixar-la tant lliure com sigui possible, si pot ser del tot i amb l'activació de totes les seves qualitats i poders, emanant de tota la seva puresa de ser. L'ànima te de tornar al Nirvana neta i pura, tal i com va venir a principis d'aquest Cicle que ara està concluint 
És quan la ment esdevé un llac encalmat de profundes i cristal·lines aigües, un cop pensaments i emocions estan a l'únic servei de l'ànima, i no pas al simple gaudi de l'extern, del corporal i tots els seus sentits. 
Viure a fons l'Edat de la Confluència més auspiciosa, és reactivar tota la llum que l'ànima conté, i això no és "qualsevol cosa".  Cal un canvi d'actitud humil, positiu i determinant, on el concepte "home" esdevingui conscientment "ànima" i on totes les interaccions siguin enfocades només des d'aquesta  sola única perspectiva.   Els poders i qualitats de l'ànima es manifestaran equilibrats com son, l'acceptació, la tolerància, la cooperació, l'amor, la pau, la felicitat, el silenci intern: tot esdevindrà en contínua predisposició i  estabilitat en la Vida.   

                                                                             
                                                       

dijous, 2 d’octubre del 2014

MAIA: LA IL·LUSIÓ TEMPTADORA

                                     
                                                               MIRATGE O REALITAT?
En els aprenentatges pràctics de la vida és vital encarar les situacions més dures, difícils, conflictives i inversemblants, amb la consciència més desperta i expandida possible, a fi i efecte de sortir-ne airosos i conservar inalterable el propi equilibri intern.  Per be que això no s'aconsegueix amb perfecció sinó quan hom ja coneix la íntima psicologia humana: l'go, la personalitat, els "sanskars" o hàbits bons i dolents i la forma efectiva de corregir i treballar-hi.  O com "Maia" o la il·lusió i l'engany amb que els éssers humans o ànimes que laboren per la pròpia autorealització, son temptades o posades a prova pel seu propi progrés. 
La figura simbòlica de "Maia" en aquests termes, "no la coneix" qui no està en estudis d'aquest tipus.  Però és molt important, i hom diu -amb encert-, que com més progressa el deixeble o estudiant amb més intensitat rep l' "atac" de "Maia", que el posa a prova en aquells aspectes especifics que més li costin de superar o amb els que més aferrament hi tingui, a fi d'entrenar-lo durament a través de circumstàncies tant idònies com inesperades.

                                                                                      
                                             EL  VEL  DE  MAIA:  ENGANY O IL·LUSIO?
El cami espiritual, de primer, s'entén intel·lectualment, però fins que hom no practica en el dia a dia, el coneixement teòric que se li ha ensenyat, no comença vertaderament a avançar i a sentir a dins l'autèntica comprensió, sobretot a través de l'experiència que va adquirint.  Hom no es pot quedar merament amb els llibres i les teories i quedar-s'hi "instal·lat" en l'intel·lectualisme que comporten, si realment es tenen anhels i determinació veritables de fites profundes i espirituals. 
És per això que si hom transita per un camí espiritual, paga la pena "fer-ho bé".  És una tasca de moment en moment i d' instant en instant, i de portar a la més viva pràctica tot el coneixement après en les classes. 
És a dir: la part psicològica d'adquirir consciència d'ànima, el poliment interior, deixar anar tot el llast acumulat i inútil de centenars d'etapes o vides ja concloses, fer un bon servei conscient  als altres: actitud i pensament positiu. 

                                                                                   
                                               VERITAT  O  FICCIÓ?
Depuració i alimentació corporal a través de la dieta vegetariana: la més aconsellable si es vol meditar.  Ser feliços respectant i acceptant als altres, la pràctica del perdó i la humilitat.  
I tot això dins el marc lluminós del record permanent o connexió amb la Font Universal de Vida, el Pare, Déu, Al·là, Baba, etc. Així el pas per l'existència humana en aquests instants especials dits de la Confluència (on s'identifiquen els quins s'esforcen per la regeneració) esdevé una veritable "Peregrinació del Record".   En un context així d'intens, l'actuació incansable de "Maia" com a entrenadora del propi progrés interior, s'encaixa amb tota la fortalesa i poder possible, i amb tot un domini i permanència que confereix la Meditació Raja Ioga, tant en el camp de l'acció com en la meditació silenciosa i profuinda. 
És evident que "Maia" pot derrotar l'estudiant en el moment més impensat, i a través d'aquell defecte, ego, "sanskar" o circumstància que més el pugui afectar. 
Per això cal estar prou amatents des de l'estudi i la pràctica espiritual...  Fins i tot sabent  que disposem sempre de l'antídot per tornar-nos a redreçar en cas d'una caiguda* 

                                                                                     
                                                                VEUS COM RODEN?  O NO?