dilluns, 28 de juliol del 2014

QUALITATS INNATES DE L'ÀNIMA


És curiosa, si més no, la manca de felicitat de molts éssers humans i el poc disposades que estan moltes persones, a "moure fixa" per canviar o transformar aquesta situació.   Davant la pregunta lògica "t'agradaria ser feliç?"  Gairebé tothom respondrà que "si", però acompanyant-se amb un somriure d'incredulitat, o de cansament, bo i pensant: "Quina moto em vol vendre ara aquest?" .   
La paraula "felicitat" sembla referida tanmateix a algú que visqui als "llims" o que s'ha begut l'enteniment.  I tothom, com dic, identifica, d'una manera o altre "què vol dir ser feliç", encara que sigui des de la premissa material o física, o de la consciència merament física.  El cas és que, tant si s'entén com si no, la felicitat és quelcom que hom porta a dins i que és molt important a la vida.
I no és perquè si.  La FELICITAT és una "qualitat innata de l'ànima" al costat de la Pau, l'Amor, la Veritat, la Puresa, l'Equilibri, el Poder.    Per tant no és estrany aquest sentiment de recerca de la felicitat  per quan no és un estadi desconegut per les ànimes, que en guarden sempre l'empremta, que l'han viscut moltes altres vegades, per més que ara, en el món dual i físic, i degut a experiències traumàtiques vinculades a aquesta època descendent, hagi esdevingut una reminiscència, un belat record, o que, fins hi tot hom cregui que "només" es pot aconseguir aquesta experiència de benestar a partir de l'acumulació material i externa. 

                                                                                    

La realitat és que, com a "qualitat innata de l'ànima", l'ésser humà sempre te la felicitat dintre seu (igual que totes les altres "qualitats innates") malgrat que no la sàpiga experimentar des del vehicle físic,  i no l'hauria de cercar en el seu exterior sinó laborar les condicions per viure-la, plasmar-la i fruir-la conscientment en el pla físic, des del seu interior pur. 
Les "qualitats innates de l'ànima" de fet, son fonamentals, i formen la "base" de totes les "virtuts i poders".  La Paciència, posem per cas, és una "virtut" basada en "la pau, l'amor i el poder", o per exemple el Discerniment, és una "virtut" que conté "veritat, pau i equilibri", o el Coratge, que també és una "virtut" basada en el "poder i la veritat".
L'autor d'origen australià i expert professor de "Raja Ioga", en Ken O'donnell,  diu en una de les seves Obres*: "L'objectiu de la Meditació Raja Ioga és potenciar els meus propis "atributs innats" de forma que el meu comportament pugui ser virtuós en forma natural."
                                                                           

Tornem als "atributs innats":  què vol dir això?  Doncs que ja els "portem en nosaltres", ànimes de pau, com a propis, però que "no afloren amb naturalitat", en el dia a dia i a través dels nostres cossos o vehicles físics.  I aquest és un punt important d'inflexió que hom pot auto laborar, partint de la premissa que son dins l'ànima que cadascú és i que no cal esperar que vinguin "de fora":  son  a dins, els coneixem i els hem utilitzat en moltes altres etapes existencials, que en el present, "sembla que no es recordin", però que l'ànima (allò que som)  te ben presents.  Moltes vegades puc sentir (com en forma de sentiment) tots aquests atributs, o un o altre d'ells - m'està aconsellant-, "quina te de ser la meva actitud davant d'una situació o circumstància de la vida, davant persones.Quan sento una d'aquestes manifestacions, provinents de l' "ànima que sóc", indica que "me'n faig conscient, que se que és veritablement meu i que em ben aconsella.  I això m'ensenya a "discernir", distingint entre el millor que m'aconsella el meu interior anímic, i les tendències mentals que, "si baixo la guàrdia, es poden "colar" de l'exterior, en la meva ment, per "intentar persuadir-me d'altres actituds i conductes, molt probablement, "menys ètiques".
Si tinc "consciència d'ànima", que vol dir "estar en el record permanent del Pare", no perdré de vista, ni un segon, que sóc un ésser pacífic, una ànima lluminosa, seré sempre conscient de les "facultats subtíls" que tinc , com el "poder de pensar" (ment), el poder de "raonar" (intel·lecte), i la pròpia personalitat única "per establir el món intern de pensaments, sentiments, decisions i hàbits". 



divendres, 4 de juliol del 2014

L'ESGUARD DE L'ÀNIMA


La mirada dels éssers humans diu de la seva profunditat interior, dels anhels i inquietuds. La brillantor nítida d'uns ulls, parla a qui sap entendre i transmet vibracions de l'ànima, porta la força d'allò que verament som, sobretot si hom ha après a ser-ne conscient, i arriba al cor amb una precisió i immediatesa inusitades.
Més, la dualitat del món en que vivim, sovint fa que aquestes facultats -com la mirada profunda- més que transmetre les fines freqüències de l'ànima, als altres, "degradi" aquestes funcions, i aquesta meravella, sigui manipulada per l'ego, posant aquestes subtileses, en favor de qualsevol dels "excessos" que caracteritzen hàbits i vicis arrelats a la personalitat humana més densa.
No és errada la dita: "la cara és l'espill de l'ànima", s'acosta molt a la realitat, però en comptes de la "cara" potser s'ajustaria encara més, si hom hi posés "els ulls" son l'espill de l'ànima...   Quantes vegades no haurem sentit a pronunciar frases de l'estil: "amb la mirada ho diu tot", "mirades que maten", "mirades que travessen", "mirades que parlen", "una mirada maternal", "en veure la seva mirada m'hagués volgut fondre", "una mirada amorosa"...

                                                                                        

Una de les preguntes que hom es pot fer és: "com miro als altres?", "amb quina mirada miro jo als éssers humans amb els que convisc o interactuo?", "és mirada interessada?", "és una mirada en que dono el millor de mi?", "és realment una mirada d'ànima a ànima?", "o és una mirada d'un cos a un altre cos?", "dono pau i serenor amb la meva mirada?", "o dono inquietud i pesar?".
L'ànima que som està assentada al tron del front, en l'àrea del cervell que avarca les glàndules del tàlem, hipotàlem, pituïtària i pineal, és per això que aquesta regió és coneguda com l'assentament de l'ànima, o el tercer ull.   Des d'aquest punt, és des d'on cada un condueix (amb més o menys consciència) el cos físic que li permet l'estada temporal en aquest món físic de tres dimensions.
El més lògic doncs, és que el nostre tracte mutu amb els altres, sigui d'ànima a ànima, i que la saviesa intrínseca de cada ànima es reflecteixi en la brillantor dels ulls, en una mirada plena i càlida, on la Còsmica FONT s'hi destaca. 
Veritat que no son els cotxes els que es relacionen i interactuen entre ells, sinó que els que ho fan son els seus conductors?  El símil entre cossos (cotxes) i ànimes (conductors) és exactament el mateix. 

                                                                                   


Si socialment ens veiéssim com les ànimes que som, amb les pròpies i innates virtuts originals, i tot el que això representaria dins el "Drama" de la vida, el món que tots coneixem avui, seria ben diferent.  Car els "valors" estarien indefectiblement basats en la Pau, l'Amor, l'Agermanament, la Tolerància, l'Acceptació, la Humilitat, el Perdó, etc.   Ni remotament se li podria acudir a ningú "que una guerra pugui ser "solució" per alguna cosa".   La transformació seria digna d'una nova "edat d'or" on el respecte i el coneixement serien la base de tota relació. 
A les ànimes no interessa ni l'especulació ni l'acumulació material i econòmica.  En el seu estat pur i original l'ànima està a les antípodes d'aquest tipus d'interessos, merament pertanyents a les etapes físiques més decadents del món dual, on l'ànima s'hi mou temporalment i circumstancial, precisament ara estem en el final d'aquesta etapa actual,  fosca i desvirtuada, encara que també esperançadora perquè també hi ha l'oportunitat "única" de reconduir-ho i reiniciar-ho absolutament tot. 
Perquè no, provar-ho?  Acosta't al mirall i estudia "què reflecteix la teva mirada".  Fes-te preguntes.  Sóc capaç, per fi!, de mirar els ulls de tots els que m'envolten, amb la mirada serena i brillant de l'ésser espiritual que, tanmateix, sóc? Tanmateix un autèntic "dristhi" -visió del iogui- o esguard de l'ànima? Persisteix*