dijous, 31 de desembre del 2015

SORTIR DEL LABERINT DE MAIA PER CANVIAR EL MÓN

  
Voler "canviar" les coses esperant que ho facin els altres, per després afegir-nos, és no haver apres encara una lliçó bàsica de vida, que tard o d'hora ens serà molt útil i necessària de conèixer i de practicar, puig que fins que no ho fem no començarà a canviar el món, just a resultes de canviar nosaltres, a títol individual.  És aquella dita:"quan jo canvio el món canvia".  Esperar que siguin "els altres" els que canviïn, és esclavitzar-se en un món d'expectatives on hom sempre està depenent dels altres, esperant que es moguin els altres, que es transformin els altres, doncs  cal suposar que "jo no faré res" fins que no ho facin els altres.  Aquest és el contrasentit que pren la llibertat de les persones, que les supedita, que els pren el dret innat d' "auto-decisió", de prendre la lúcida iniciativa de canviar la pròpia vida per altres paràmetres d'una transformació tant completa i nítida, com no n'hi ha cap altre, i menys que "pengi del fil del que decideixin altres voluntats".   Sempre cal decidir per un mateix, aquest és el signe que fa a l'home responsable davant la vida i davant el món.
En termes de desenvolupament espiritual és també així, doncs seria inconcevible d'una altre manera.
L'anhel de transformació, de recuperació de la "consciència de l'ànima", és quelcom que està gravat en el més íntim i pur de cada ànima encarnada i, només és capaç de llançar-hi un tupid vel d'oblit i de distracció, l'estat mateix de consciència física o de cos, que atreu vers tot l'extern i perible que hom pot arribar a desitjar d'aquest àmbit groller que, amb totes les seves al·lucinacions, miratges i il·lusions (també en diem Maia) fa que les ànimes perdin tot record, tota memòria del seu origen primigeni, dins una successió d'etapes existencials confoses, on l'home cerca, i sovint desesperadament, un origen i una identitat (religions, devocions, fe, etc.) que endevina transcendents i de major resposta, que la vida mecanicista, avorrida i merament material i sense més perspectiva que la que li pot donar la gratificació dels cinc sentits físics.

                                                                                   
   
Si algú ha arribat a la comprensió d'això, ha de fer el que sigui per activar-se i sortir el més aviat possible del "laberint de Maia", és a dir, el miratge, la il·lusió vuida que sempre deixa insatisfet i amb barrueres ganes de més, però que en el fons del fons envia prous ímputs a l'ànima, com perquè aquesta sàpiga que allò "és mentida", que allò és inconsistent, una distracció de l'objectiu veritable, i per tant, una pèrdua del propi temps, que cadascú s'administra.   Arribant a aquesta situació és quan calen eines que ens ajudin a recuperar la nostra "identitat anímica", "la consciència d'ànima", re-descobrir (perquè en altres moments ja ho hem sapigut) que el nostre cos físic amb els seus òrgans i sentits, no és el que veritablement som, sinó únicament el vehicle o suport per medi del qual jo, l'ànima, puc romandre i tenir les meves experiències i desenvolupaments en aquest planeta, en aquest àmbit dimensional on, d'altre manera l'energia subtil de la meva real constitució, no se sostindria en aquest camp d'acció de la matèria densa.   Si recupero la meva "consciència d'ànima" puc asseurem tranquil·lament davant els comandaments d'aquest vehicle físic i, d'una manera conscient, ser-nes el conductor i, per tant, tenir-ne el control, i no entrar en la confusió que el cos és "autònom" i que és ell qui porta "la veu cantant" de pensaments, paraules i accions, quan no és ni te perquè ser així. 

                                                                                 


L'ànima és l'ésser que sóc, l'ànima és l'ésser que viu, pensa, sent i actua, l'ànima te qualitats i virtuts innates, com la pau, l'amor, la felicitat, el poder, la veritat, etc., que per elles mateixes son font de moltes més que ajuden a portar una vida equilibrada, harmoniosa i digna.  L'ànima és immortal: quan el vehicle o cos es deteriora o es fa vell, l'ànima el deixa amb agraïment (això que en diem mort), i si cal, prendrà un altre cos.   El cos físic en si, per altra banda, no cal pas desmereixe'l  car és un vehicle meravellós, el millor dels ordenadors biològics posat a disposició de cada ànima que ve a experimentar al món...
Rengles més amunt he assenyalat  que calen "eines" que ens ajudin a recuperar la nostre veritable condició d'ànimes:  com que en general hi ha un "aiguabarreig" (per dir-ho així), entre el cos físic i els atributs objectius de l'ànima, degut a molts "desordres" viscuts en múltiples gernacions,  sorgeix una eina bàsica i fonamental:  La Meditació Raja Ioga.  Aquesta meditació, que pot ser quieta i silenciosa, i també en l'acció, és una pura introversió que calma el cos físic, i fa que l'ànima "recuperi" el seu veritable paper identitari.  La meditació és una "disciplina", no una moda que està be.  És tanmateix una eina que, utilitzada amb coneixement i saviesa, a través de la pràctica diària, amb determinació i Silenci, ens porta, com s'ha dit, a la "consciència de l'ànima", i des d'aquest estat elevat, arribar a la "llar origen de les ànimes", el "Paramdham", també se'n ha dit el "Nirvana", on també hi ha La Llum Més Elevada, un món de quietud més enllà del so, del temps i l'espai, on el Silenci és l'estat de consciència generalitzat per entre una llum perenne d'un color roig-daurat...

                                                                                       

Practicar la meditació de forma habitual i amb coneixement, fa que l'enfocament de la vida sigui molt diferent de quan no es practicava:   hom deixa de ser reactiu per passar a ser reflexiu i a utilitzar el discerniment, sobretot, en les decisions més importants,  hom es torna empàtic, optimista, fort davant situacions dificils;  un estat d'estabilitat interna es va instal·lant en un mateix, hom rectifica el tracte i la mirada a les persones reconeixent-les com a ànimes amb les quals hom conviu i interactua, la mirada es torna doncs, profunda, ja no és una mirada material que jutge a través del cos físic..., que és tant sols el vehicle, com un conductor i el seu cotxe.  De cara als que m'envolten s'afiança més el respecte i la llibertat vers ells, practico l'acceptació, la tolerància, la comprensió, l'humilitat, l'entusiasme, la confiança, la fortalesa, etc., i tot això m'ho veuen a mi, i també se'ls encomana a ells.

I aquest és el canvi que val.  El canvi del que un mateix n'és el model, no és una qüestió teòrica, sinó molt pràctica.  Sóc jo mateix el canvi que desitjo en els altres.  No espero que siguin ells els quins facin canvis, per després fer-los jo:  aquest és l'error que tots podem superar.  Amb aquest canvi hom surt amb escreix del "laberint de Maia", emprenent un cami de consciència i llibertat, canviant per canviar el món...   

                                                                                       




dimecres, 23 de desembre del 2015

TOT UN NAIXEMENT: UN PODERÓS NADAL...

Pau interior i Silenci,
Amor i Joia
porta a la Terra el Solstici d'Hivern,
quietud i introversió,
és un retrobar-se amb si mateixa
fent-se conscient,
tanmateix re-iniciant-se
en tots els valors i en totes les virtuts,
en tota la fortalesa i en tot el poder,
per posar-se a punt i continuar,
enèrgica i transformada,
el viatge i l'experiència de la vida,
quan arribi l'esclat de l'Equinocci...

En perfecta analogia,
així l'home retroba en el seu interior,
en la Quietud i el Silenci,
la seva Ànima Immortal,
pacífica, pura i amorosa,
i se'n fa plenament conscient,
és tanmateix un bell re-inici,
com àngel sorgit d'especial crisàlide,
perfecta metamorfosi,
tot un naixement, un poderós Nadal
que compartim amb tots vosaltres,
caminants de l'existència
vers el Nou Món...



dissabte, 19 de desembre del 2015

EL COMPROMIS ESPIRITUAL


El "compromis espiritual", si ho és realment, és tanmateix "auto-compromis" o no te consistència.  Així el "perill" (per dir-ho així) és que hom quedi "atrapat" o "dependent" d'altres  persones més que no pas pel propi "compromis" de generar canvis positius en el propi interior, o d'arribar a les fites que les eines de la meditació li posen a disposició per avançar i créixer. 
Pot ser que al principi, quan algú s'acosta a un grup espiritual, no s'hagi fet mai aquests plantejaments, doncs pot ser massa aviat i que no sigui "encara" el moment, doncs tot just s'han de conèixer les persones, la forma d'organitzar-se i funcionar, i encara s'ha d'aprofundir el suficient com per apreciar amb tota seguretat, si hom se sent ben ubicat de cara als seus anhels i propòsits o no.
Si les inquietuds de l'aspirant son prou sòlides i objectives, progressivament anirà aprofundint en el coneixement amb la finalitat de disposar "com a mínim" de tota la informació.  Alhora anirà practicant en si mateix tot aquest coneixement teòric, per assolir per si mateix les fites, les vivències, els graons o nivells que, a través de practicar el coneixement, l'aniran capacitant per una comprensió molt més elevada en el nivell anímic o de la consciència.  El gran estímul d'una persona així, és que ben aviat, ella mateixa podrà ensenyar a d'altres, allò que ja ha après en la teoria i que està practicant.
La realitat més peremptòria però, és que de persones així, només en surten molt d'en tant en quant, i això confereix un ritme peculiar al mateix creixement global d'un grup espiritual.  De fet, això també obeeix a la pròpia llibertat de decisió de cada persona, més o menys involucrada o compromesa, doncs n'hi ha que decidint-se per un grau més que moderat de participació i compromís, ja en tenen prou o s'hi senten prou be, i això també és ben legítim. 

                                                                         

Altres, prefereixen anar "espicossant" d'aquí i d'allà, potser perquè els costa nodrir-se d'una sola font. De vegades tampoc s'adonen que aquesta varietat constant que els mou, és justament el que dilueix en comptes d'enfortir el propi "auto-compromís" espiritual, que mai s'acaba de consolidar.  El cas és que conceptes com "compromís" o "disciplina" no els agraden o sembla que els "espantin molt" a moltes persones, que no s'acosten a l'espiritualitat amb cap ànim de "renuncia", "sacrifici" o resolts amb determinació a un treball exhaustiu d'eliminació de tots aquells aspectes psicològics, hàbits, egos, memòries, inclús d'altres etapes de vida, que no deixen progressar l'esperit o, dit d'una altre manera,  que segueixen solapant la vertadera identitat de l'ànima i mantenint la fal·làcia que el món físic "ho és tot" inclòs el perible cos humà. 
No obstant això, també hi ha persones felices, -encara que bastantes menys-, amb gran acontentament i maduresa, que se senten prou be practicant el "compromís i la disciplina", la "renuncia" a determinats hàbits, costums i formes d'enfocar la vida, amb el propòsit d'avançar en el camí espiritual.  I és que, per altre banda, també és de sentit comú, que fer un treball exhaustius de "neteja" de mals hàbits i tendències, egos, orgulls, enveges, luxúries, etc., etc, arribar a controlar la pròpia ment, a fi i efecte d'esdevenir el creador dels propis pensaments, fer-se pràctic en el camí del Raja Ioga, no és tant sols,  que també,  un camí de roses i satisfaccions molt íntimes, hi intervenen també els factors "voluntat", "esforç", "determinació", "sacrifici", atiats sens lloc a dubtes, per un profund anhel espiritual, que ha esdevingut el famós "centre de gravetat permanent" (això que em centra i fa que no voli d'escola en escola), que m'estabilitza mitjançant la meditació, el ioga profund amb la Font Més Elevada o Ànima Suprema, l'aprenentatge i el tracte espiritual amb els meus germans de camí i finalment, amb el meu entorn, al qual intento ajudar, aportar, acceptar i fer-los conèixer aspectes diversos d'aquest coneixement, que a mi m'ajuden exponencialment.

                                                                                   

Quan existeix "compromís espiritual" hom s'endinsa en aspectes més profunds que, "qui no el vol, no l'accepta o no sent que l'hagi de tenir" tampoc li calen, ara i aquí, en aquest moment de la seva vida, doncs les seves experiències han de ser, probablement, unes altres.  I mai no s'ha de pressionar ni forçar a ningú, i menys en aquest terreny.
La meva experiència personal em diu que un "compromís espiritual" que realment ho sigui,  te de ser actiu i disposat, "disciplinat" en horaris i activitats -ben sovint per no dir sempre els horaris de meditació i de la vida iogui, difereixen en molt als que segueix el gros de la societat-, una dieta vegetariana vegana força estricte facilita la pràctica de la meditació, descansar les hores facilita que en la meditació de l'alba no vingui la son (meditar no és dormir).  Això son exemples.   
Si hi ha la comprensió del que hom es proposa, el convenciment i la determinació del que s'està realitzant, ni és tant agut el sentit de "renuncia" (al cap i a la fi es deixen enrere costums i aspectes superflus als que hom havia donat una excessiva importància) ni tampoc el sentit de "sacrifici" donat que els guanys i assoliments espirituals que obtindré i la plenitud, superen amb escreix qualsevol cosa de l'altre estil de vida comú.   Per tant tot es basa en la comprensió i l'equilibri, més encara, si hom decideix un "compromís espiritual".

                                                                               

El "Compromís Espiritual" no és amb ningú més sinó amb un mateix, amb la pròpia consciència, amb l'ànima que sóc.  Si no fos així, amb qui seria?  El camí espiritual és completament una responsabilitat personal, estrictament individual.  Altre cosa és que en aquest camí, trobaré altres persones que, com jo mateix, es fan preguntes, prenen decisions conscients, seran i son companys de cami, per un temps curt o llarg, ànimes amb qui compartiré coneixaments i ensenyaments, etc.   Però en darrera instància, sóc jo, l'ànima, qui està aprenent, qui s'instrueix, qui es prepara per sortir de l'ensopiment d'aquesta etapa concreta del Cicle que s'acaba, reiniciar-me, buidar motxilles d'antics hàbits i memòries inútils, i ser capaç d'estar "a punt" per quan comenci el "Nou Cicle", poder-hi participar en les millors condicions...
Val la pena aprofitar aquests moments del món perquè son els més adequats per fer aquesta profunda introspecció, sobretot els qui més sentin aquest anhel intern per fer-ho, ara és quan la Força Més Elevada del Cosmos inunda la Terra amb aquest estímul, aquest és el millor NADAL que hom es pot regalar, que porta en si: el compromís espiritual de recobrar la consciència de l'ànima i actuar en conseqüència*