De vegades, no és tant senzill gestionar els desencadenants de pensaments, situacións, circumstàncies imprevistes que afloren, relacions amb persones que remouen l'ànima, i sobtadament m'inunden de memòries, records, moments de tristesa o angoixa, fins i tot, tragèdies personals, viscudes en un passat més o menys recent o llunyà... Traïcions i desenganys que, en aparèixer en un moment determinat de la vida, quan potser estava més tranquil i feliç: m'obren un escenari que per res hauria volgut rememorar, allò que em va provocar un daltabaix emocional que, amb el pas del temps, s'havia solapat, i aparentment esvaït, però no pas superat, ni molt menys eliminat.
Si no hi ha un "estat de consciència" prou adequat, sovint costen de veure els ressorts que han actuat, en un moment donat, i que d'una manera subtilíssima m'han portat el record viu d'una, potser terrible circumstància, que encara "guardo" en el sarró o motxilla d'efectes bons i dolents, molts dels quals no caldria suportar. Vivint "novament" aquella circumstància he "sabut" que "encara la guardava", tot i el seu llast amarg, i amb totes les emocions, sentiments i sensacions que, en el seu moment, ja havia patit i experimentat.
Moltes vegades es diu que "cal descarregar", buidar, tot el contingut inútil i pervers guardat en el sarró, perquè sinó, "pot molestar de nou", en el present o en el futur. I amb això la ment s'enganya, ja que no distingeix si la circumstància en qüestió s'està vivint en "temps real" o és una "repetició" malgrat que els efectes emocionals "negatius" que provoca siguin els mateixos.
La qüestió és diluir aquests "paquets energètics", que no cal conservar... Aquí és on he de posar-hi "consciència" perquè, al cap i a la fi, son emocions ja viscudes, i re-viure-les no m'ajuda en res.
Cal posar-hi "atenció" i analitzar, de manera conscient, -no de manera distreta i automàtica-, com abans, sinó amb la finalitat de dissoldre aquesta energia, d'una manera voluntària i amb determinació, ara, amb plena "consciència" del que faig.
Cercant el moment idoni, amb paciència i calma, a través de la "meditació raja-ioga", configuro la "pantalla de la ment", em faig conscient d'estar intervenint aquesta energia "inútil" que vull desestimar, i la vaig diluent amb el meu pròpi apoderament anímic i de "consciència" sostinguda: veig com és va fonent, lentament, inexorablement, fins la seva extinció plena. Al final se que aquest "pensament-circumstància-emocional- negativa", no em tornarà a sorprendre: perquè jo, l'ànima, he pres aquesta determinació.
El "control de la ment" o, com si diguéssim, el "control de tots els pensaments", que la ment elabora incansablement, és un altre factor indispensable. Amb la "voluntat conscient" se amb certesa els pensaments que vull generar, d'índole positiva i benefactora, per mi mateix i per l'immediat entorn, i evidentment, per enfortir-me i evitar "mals" sentiments emocionals que, amb freqüència porten més de l'ego que cap altre cosa.
"Posar consciència", fer-me conscient tothora dels meus pensaments, paraules i accions", em dona el coratge necessari per fer front a qualsevol situació que faci presència en la meva vida o hi irrompi de manera inesperada en el camp on acciono.
Per això, "gestionar emocions", està íntimament relacionat amb la "consciència", amb ser "conscient segon a segon" del que succeeix en la pròpia psique, d'on sorgeix i sorgirà tot l'equilibri que visc i mostro en la meva vida.
Deixar-ho a les incerteses o improvisacions de l'ego és un -"mal negoci"- donat que no acabarà el "problema" i en un futur inesperat es repetirà la seva seqüela emocional...
