Amorós Silenci; Silenci de l'atzur que ratlla la Muntanya Sagrada,
per entre la calitja del Solstici d'Estiu, que entre caldes saluda...
Dolçor subtil del la calma; mirada profunda de l'infinit;
Essència de cada fractal d'Eternitat: que ets tu, que sóc jo,
que som tots quan, despresos, esdevé la Llum de la Pau
i la Fraternitat d'aquest món sofrent i meravellós alhora...
Melodia de colors, esguards lluents d'ànima,
memòria de l'origen com de la missió a complir,
escenari obert a la joia de la Vida,
de trobar-nos, d'interactuar i compartir
allò de que som dipositaris essencials, això és:
l'Amor, la Compassió (com l'entén qui medita)
la Cooperació, l'Acceptació, el Perdó,
la Humilitat, tot el que brolla de cada ésser immortal
com llegat perenne inesgotable,
que si s'oblida aquí, en el món de la matèria,
cal tornar a re-descobrir...
Silenci: La Felicitat de Meditar ens fa indemnes a l'oblit...
Visquem a fons aquesta Felicitat!!
*Les tres imatges son preses al Casal La Salle de Sant Martí de Veciana (Anoia) i entorns, en aquest Solstici d'Estiu.
