diumenge, 8 de novembre del 2015

PARLEM DEL "MES ELEVAT"...


Parlar de la "figura" de Déu, és delicat, pot portar susceptibilitats, mals recods o bons, espiritualitat o fins i tot sentiments contraris a les creences, a la religió, etc., sempre depenent de l'educació, l'experiència íntima i personal de cadascú, o de qui hagi "administrat" la fe en Ell i amb quines intencionalitats: si exclusivament religioses, o polítiques, etc., hi ha hagut totes les utilitzacions i més, actualment encara hi ha guerres i fanatismes sense aturador en el seu nom. 
És evident que quan dic "el més elevat", no em refereixo a "algú" que llança llamps i centelles a l'estemordida humanitat, o que envia malalties, guerres i desastres de tot tipus atenent algun tipus de "venjança" o "morbós divertiment" contra l'home "adormit" dels nostres dies: això son reaccions humanes, no pas atribuïbles al "més elevat".
Les ànimes encarnades en aquest planeta son lliures i responsables de tots els seus actes.  Per tant son responsables del seu hàbitat, el planeta, i de totes les accions bones i dolentes, que hi generin.   És evident que mai no es pot culpabilitzar una força superior inspiradora i benèvola (l'Ànima Suprema, El Més Elevat, Déu, etc.) dels disbarats que la pèrdua de la "consciència de l'ànima" origina en les ànimes encarnades, en atrapar-se més i més en la "consciència física o de cos".  Així ha "degenerat" l'obra del món i així, el món que tenim avui.

                                                                                   

El món és una permanent "obra de teatre", on els éssers humans (recordis: ànimes conduint cossos físics adaptats al medi), som els actors i la Terra és el gran i divers escenari.  A finals del Cicle (els temps que ara mateix corren), el gros de la humanitat ha vingut tantes i tantes vegades a viure i a reviure aquesta "obra de teatre" jugant-hi molts diferents rols: ara com a home, ara com a dona, ara com a persona honrada, ara com a "estafador", ara com a "ric", ara com a "pobre", etc., etc., de manera que s'han anat cobrint tantes i tantes etapes d'aprenentatge i d'experiència, que hores d'ara, moltes i moltes de les ànimes humanes del món conèixen molt i molt be els diferents papers i rols que han jugat;  com en les escoles i universitats, no tothom aprèn tant be, tant de pressa o de la mateixa manera.  Tot és segons l'esforç esmerçat, aptituds, disposició i sobretot la consciència clara d'allò que s'aprèn, que hom viu ui d'allò que es fa.  Per això hi ha moltes persones que han arribat a aprendre les lliçons de vida, alhora que moltes altres no ho aconsegueixen, probablement per estar "atrapades" en una "altre consciència" que no els ho permet.  Però tothom te "oportunitats i temps" inicials, altres cosa és que cadascú administra o ha administrat els seus "tempos" i la seva comprensió de la manera que li ha semblat millor o més oportuna.  Per això, al final,  les "desigualtats" son palpables però, sovint, no atribuïbles ni als règims polítics humans, ni als models socials en si mateixos, per més que hi puguin contribuir (amb els "karmes col·lectius" que també es van executant), sinó als comptes de "causa i efecte" (llei del Karma) que s'ha anat generat a nivell individual, al llarg de moltes etapes de vida, acumulables fins a l'etapa actual en que ens trobem.  Sovint no hi ha un record nítid (plenament conscient) referit a "vides anteriors", i més en aquests instants de màxima regressió humana i moral, i de màxim allunyament dels origens pacífics i amorosos de les ànimes.

                                                                                  

El "Més Elevat", no és un àrbitre saberut disposat a "castigar greument" als "incomplidors", als dits "pecadors", no.  I aparèixer amb "ma de ferro" fent por i creant temor.  Qui manca a la "ètica", als "principis bàsics" (els que siguin) etc., ell mateix ha triat l'opció de fer-ho i, de passada totes les conseqüències que se'n derivin.  Altre feina tindria "Déu" que la de vigilar les conductes humanes: ja existèixen unes lleis còsmiques de "causa i efecte" que regulen els afers humans.  Cada ésser humà te la seva pròpia brúixula interna en l'ànima, i per tant, cada ésser humà sap  -més endins o més enfora-, quan actua be i quan no...
El "Més Elevat" o l' "Ànima Suprema" - amb la seva saviesa i elevació-, te un paper molt més proper i amorós, envers les ànimes encarnades en aquest món, i justament en la fase actual, expressió de la màxima regressió dels valors humans, i moment molt acusat de caos i sofriment.  És ara, ara mateix, que la seva energia i la seva força regeneradora i plena de vida i altíssim ioga arriba, per "tocar" les ànimes i fer-les-hi memòria de la seva identitat còsmica i universal,  i fer-les-hi saber sobre el "nou món" que ha de començar, recordar-les-hi d'on provenen: del Nirvana o Món del Silenci, la Llar de les Ànimnes, més enllà del temps i l'espai...  Les ànimes en el seu interior més pur i net som éssers immortals de llum i de pau...
Aquesta és la dolça missió del "Més Alt": retrobar-nos en la meditació raja ioga, recordar-nos qui som per recordar-lo també a Ell, estabilitzar la nostre ment i pensaments, dir-nos que podem, si!, emergir del caos, que som intrínsecament éssers de pau i que, aquesta pau, pot aflorar en les nostres vides i la podem compartir amb tots els que ens envolten;  i que això és una cosa palpable, que hom la pot viure si fa aquesta determinació.  

                                                                                        


El Silenci intern i la Meditació retornen l'equilibri a les ànimes (les persones), i la meditació, no tota, te de ser "necessàriament" estàtica físicament, que també, dons que anant pel carrer, en metro o autobús, a casa i al treball, realitzant les accions més diverses, hom pot estar estabilitzat en un "estat meditatiu en marxa", que a més permet realitzar les coses amb molta més cura, precisió, i encarar o enfocar els reptes amb més equilibri i entusiasme. 
Per tant, el "Més Elevat", el que ens porta, en el moment més desesperat del Cicle, per la humanitat,  és la possibilitat de progressar en el camí espiritual i refer integralment la vida amb perspectives que, per diferents o noves que semblin, l'ànima ja ha viscut i coneix molt be.   Perquè la nostre ànima: allò que realment som tots, és més antiga del que molts imaginen, i el Cicle dels 5.000 anys,  l'ha viscut ja en més d'una ocasió.       

                                                                                 
                                                 I enguany la Tardor també ha florit...