L' "Acceptació" és una d'aquestes -actituds conscients- que emergeixen des de dins i que anem incorporant els éssers humans en la vida quotidiana, i fent referència expressa als temps que corren, que sovint exigeixen més paciència i més comprensió, tant pel be propi com per la interacció general amb els que ens envolten. El fet de l' "acceptació" en qualsevol situació o circumstància que es presenti, "no vol dir que hom hi estigui necessàriament d'acord", així en automàtic. Però només el fet d' "acceptar" aquella realitat que la vida situa davant nostre, dona un important "plus" de serenor alhora de prendre qualsevol decisió, un punt d'equilibri que, altrament, no estaria provablement a favor d'una solució o sortida plausible d'aquella circumstància. Per això l' "Acceptació" sempre actua en el sentit conscient més positiu i harmonitzador: mai podria ser a l'inrevés. A l'inrevés les coses empitjoren, esdevenen un acte reflex "perquè no intervé la consciència".
A l' "Acceptació" n'hi ha que la prenen com una "rendició", com una "manca de coratge", com un "fer-se enrere", quan és justament el contrari. De savis és saber-se calmar un mateix i, també saber calmar als altres, per exemple, al que està desesperat, i fer-ho amb la serenor i consciència de la pròpia tranquil·litat, en un sentit resolutiu, de que l'advers, sovint, te una sortida positiva, o la pot tenir, si hom practica l' "Acceptació" com a "Eina de Diàleg i de Pau", quan hi ha polaritats enfrontades, car de no actuar amb consciència, els resultats poden ser catastròfics. L' "Acceptació" conscient te aquesta vàlua, i és de molta utilitat en multitud de casos que s'hi presten.
En el "Despertar de Consciència" l' "Acceptació" emergeix com una actitud que reviu i es revitalitza des del fons mateix de l'Ànima, juntament amb moltes altres que conformen el "nou" caràcter de l'ésser humà, ascendint cap a la "consciència plena". Aquesta és la clau del "tot està be" (que molts no entenen des de la perspectiva de la societat alterada i pandèmica que informen els mass-media). Aquest "tot està be" és també una manera d'aplicar l' "Acceptació" on -res no es rebutja del que la vida ens reporta a tots nivells, com s'ha dit abans, doncs en el -camp quàntic- tothom hi és i n'és part integrant. I doncs aquesta, és també una manera de superar un món visceralment "dual" o a mans de les "polaritats", i començar a avançar d'una manera més "neutra" i alhora més conscient, que no vol pas dir "menys" reflexiva sinó com s'ha dit, més pacífica, dialogant i avançada.
L' "Acceptació" és el que fa "resilients" a tots els éssers humans que la practiquen, car la "resiliència" és, nogensmenys, la capacitat que tenen els éssers humans, per encarar amb èxit, situacions adverses, desfavorables, per recuperar-se, desenvolupar-se positivament i adaptar-se a situacions inesperades o circumstàncies complexes.
L' "Acceptació" és també un dels senyals inconfusibles de la "renovada humanitat que s'està gestant" per entre el batibull d'aquest cicle que està concloent per entre els estralls i els esforços dels quins encara "no en tenen prou" i es volen perpetuar al cost que sigui. El cas és que els canvis i transformacions humans i planetaris "estan en marxa" i gràcies a l'Univers, no tenen aturador...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada