Mantenir l'estat de consciència elevat en un continu permanent és el que porta estabilitat espiritual fins a un grau on ja no s'ha de "mantenir" puig que ha esdevingut estat natural, que una persona (ànima encarnada) pot haver anat assolint, amb paciència, transformant la "consciència de cos o física" en consciència d'ànima (l'entitat que realment mena cada cos físic) per viure en la pràctica des d'aquesta perspectiva, tot l'enfocament vital d'aquesta etapa física actual, tant important pel moment crucial que s'està vivint dins el cicle còsmic i planetari.
Però aquesta, no és una qüestió assolible en un obrir i tancar d'ulls o en un petar de dits i ja està. Mantenir aquest estat de consciència fins que esdevingui estat natural per a un mateix, és el resultat d'un conjunt de pràctiques espirituals i vitals, de dedicació, voluntat, disciplina, fe, basada en la connexió amb l'Ànima Suprema, i els resultats de la pròpia experiència, la intima transformació que un mateix viu en el dia a dia, fruit d'un acte profund de sinceritat i honestedat vers si mateix i cap als altres. En definitiva és el "retorn" a un estil de vida no desconegut i molt anhelat per l'ànima.
Que el camí espiritual sigui "senzill", no vol dir que hom aconsegueixi d'avançar-hi sense posar-hi "sacrifici", anhel, amor, voluntat i dedicació continua. Desvetllar la consciència d'allò que som, requereix d'un esforç de voluntat conscient, i un instrument poderós com ho és la meditació raja ioga, per exemple, no serveix per relaxar-me puntualment o per treure'm un estrès en un moment donat.., encara que també. L'estat sublim que "regala" la meditació practicada diàriament i aprofitant les primeres hores abans de l'alba, i també del capvespre, permet la connexió amb els móns superiors, dialogar amb l'Ànima Suprema o Font, i aprendre de viure conscientment de forma permanent, d'instant en instant, totes les hores del dia i de la nit.
Partint de la base objectiva que l'ésser humà (ànima encarnada) està greument identificat en la materialitat d'aquest àmbit dimensional, és lògic deduir, que hi ha disciplines a practicar que porten fins a l' alliberament, és a dir, fins la plena recuperació de la consciència de l'ànima (que cadascú és) això que porta de manera implícita la pau interior, l'amor, l'equilibri emocional, la felicitat, l'acceptació, l'altruisme, etcètera.
És aquest estat que porta a que hom sigui capaç de "deixar anar" tantes càrregues com s'arrosseguen d'etapes anteriors de vida, que encara donen sofriment avui dia, per buidar tot aquest pes sovint dolorós i inútil. I veure i mirar tots els éssers humans (ànimes immortals encarnades, com jo mateix, i com tu...) des d'aquesta òptica lúcida que ha recordat i que no oblida: qui som, d'on venim, on anem...
L'estabilitat espiritual és la conjunció de totes aquestes qualitats innates i originals de l'ànima, bo i expressant-se des del cos físic que cadascuna condueix mentre dura l'experiència en el camp de l'acció física i material.
Hom pot sentir aquest anhel interior en aquesta època de final de cicle on la Font Suprema imanta l'Univers i els planetes vers la gran regeneració. Aquesta època regeneradora només manifesta el seu potencial al final de cada cicle de 5.000 anys: és a dir, ara. Com s'ha dit en altres "posts" és l'anomenada "confluència" i és la que permet a totes les ànimes que estan en aquest àmbit tridimensional, recuperar-se del "trauma de la matèria" per retornar lleugeres i felices a la Llar Còsmica d'Origen, des d'on començaran, en el seu moment un "nou cicle" que s'iniciarà amb una "Edat d'Or".
Però tot i que hi tenen cabuda totes les ànimes, "no totes" senten aquest interès ni estan disposades (encara) a abandonar llur seducció per la matèria, els "atractius" de l'ego plural i subjectiu, i tot el que se'n deriva, fins que experimentin molt més. De totes maneres però, més tard o més d'hora, totes les ànimes tornen a la Llar de Pau abans d'incorporar-se a un nou Cicle Còsmic.
Les ànimes que ara senten la inquietud espiritual o ànimes de la "confluència" son les que s'estan preparant arreu del planeta Terra de la manera més ferma. Tot anhel interior o espiritual te de ressonar en l'ànima per ser inconfusible. Quan això succeeix l'ànima ho sap, la persona ho sap molt íntimament. Actualment això està succeint, i molt, malgrat haver-hi encara una certa confusió. Però moltes persones, ara mateix, estan iniciant el "retorn al camí interior" perquè ja és l'hora precisa...*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada