L'experiència material de les ànimes en el tipus de cos humà més perfecte, ha resultat, si més no, traumàtica i d'efectes anihilants per quant l'ànima ha quedat com "submergida" en la matèria fins a l'extrem d'oblidar-ho gairebé tot sobre si mateixa: el seu origen, missió, finalitat, immortalitat, etc., i quedar atrapada al cos físic biològic, a l'intel·lecte i a la ment pensant, que lluny d'estar governats legítimament per l'ànima, ho estan per l'ego subjectiu i múltiple, el gran suplantador d'aquest pla tridimensional.
Això, al llarg de segles, ha tingut un efecte devastador pel que fa a la ignorància humana, tot i que malgrat tant d'infortuni, l'ésser humà sempre ha conservat en el seu interior una innata transcendència, una pura i còsmica espiritualitat, que sempre l'ha empès a buscar, a cercar aquest "relligar" (origen de la paraula "religió"), a "fer cas" a aquest interior profund, que clamava des d'aquesta dimensió material, allò tanmateix diví i lluminós, que no és sinó l'ànima humana, vinguda a aquest món físic a experimentar i créixer, purificar-se dins el "cicle còsmic" (que s'ha esmentat en altres entrades) i que ara està en el tram final (edat de ferro) i amb aquesta "porta oberta o via directa" que és la "confluència" o franja indeterminada de temps, des de la que hom pot, amb forts estímuls (si els sap aprofitar) recuperar la "identitat d'ànima" i la connexió amb l'Ànima Suprema o Divinitat, que les diferents cultures religioses "bategen" a la seva manera, però que fa referència a la mateixa FONT d'on tota ànima prové expandint-se pel Multivers.
La materialització de les ànimes -dins cossos físics meravellosos i extraordinaris, sorgits d'una depurada ciència còsmica aplicada per elevats savis genètics- no només va enterbolir les ments propiciant l'oblit i la ignorància, també hom va "confondre la realitat dual i externa" com a vertadera i única, aferrant-s'hi la Humanitat com a una brasa ardent. I d'aquesta manera l'home, es veié sotmès tant individualment com col·lectiva i gairebé constantment, a guerres, fams, malalties, dictadures terribles, conspiracions i manipulacions socials de tot signe, fins arribar als nostres dies, on tot continua a més i andar, i amb la "crisi-final del sistema" que, en llur lenta agonia segueix arrossegant tot el que pot i més. I la Humanitat, com és sabut, sempre jugant absolutament tots els rols imaginables i per imaginar en tota la variació i pluralitat d'escenaris i conteses.
El món material tot i constituir un "drama" innegable, no deixa de ser un món d' "expiació i prova", doncs les moltes etapes a que es veuen "obligades" les ànimes en la seva experiència, venen donades en llur major part, per les "circumstàncies no resoltes" en totes d'elles, sent tot retorn a un cos físic, una nova oportunitat per saldar deutes i fer "millor" les coses. Tot i que això darrer sempre dependrà de la lucidesa consciencial assolida en tot moment. Quantes ànimes retornen a aquest món i la manca de prou lucidesa les impedeix de completar tot allò que han vingut a fer, i no només això, sinó que compliquen encara més el que ha motivat que tornessin, reincidint en els mateixos errors o mancances, i embolicant més i més els seus "comptes kàrmics" (llei de causa-efecte, que actua irremissiblement sobre les ànimes en el món físic).
Això, al llarg de segles, ha tingut un efecte devastador pel que fa a la ignorància humana, tot i que malgrat tant d'infortuni, l'ésser humà sempre ha conservat en el seu interior una innata transcendència, una pura i còsmica espiritualitat, que sempre l'ha empès a buscar, a cercar aquest "relligar" (origen de la paraula "religió"), a "fer cas" a aquest interior profund, que clamava des d'aquesta dimensió material, allò tanmateix diví i lluminós, que no és sinó l'ànima humana, vinguda a aquest món físic a experimentar i créixer, purificar-se dins el "cicle còsmic" (que s'ha esmentat en altres entrades) i que ara està en el tram final (edat de ferro) i amb aquesta "porta oberta o via directa" que és la "confluència" o franja indeterminada de temps, des de la que hom pot, amb forts estímuls (si els sap aprofitar) recuperar la "identitat d'ànima" i la connexió amb l'Ànima Suprema o Divinitat, que les diferents cultures religioses "bategen" a la seva manera, però que fa referència a la mateixa FONT d'on tota ànima prové expandint-se pel Multivers.
La materialització de les ànimes -dins cossos físics meravellosos i extraordinaris, sorgits d'una depurada ciència còsmica aplicada per elevats savis genètics- no només va enterbolir les ments propiciant l'oblit i la ignorància, també hom va "confondre la realitat dual i externa" com a vertadera i única, aferrant-s'hi la Humanitat com a una brasa ardent. I d'aquesta manera l'home, es veié sotmès tant individualment com col·lectiva i gairebé constantment, a guerres, fams, malalties, dictadures terribles, conspiracions i manipulacions socials de tot signe, fins arribar als nostres dies, on tot continua a més i andar, i amb la "crisi-final del sistema" que, en llur lenta agonia segueix arrossegant tot el que pot i més. I la Humanitat, com és sabut, sempre jugant absolutament tots els rols imaginables i per imaginar en tota la variació i pluralitat d'escenaris i conteses.
El món material tot i constituir un "drama" innegable, no deixa de ser un món d' "expiació i prova", doncs les moltes etapes a que es veuen "obligades" les ànimes en la seva experiència, venen donades en llur major part, per les "circumstàncies no resoltes" en totes d'elles, sent tot retorn a un cos físic, una nova oportunitat per saldar deutes i fer "millor" les coses. Tot i que això darrer sempre dependrà de la lucidesa consciencial assolida en tot moment. Quantes ànimes retornen a aquest món i la manca de prou lucidesa les impedeix de completar tot allò que han vingut a fer, i no només això, sinó que compliquen encara més el que ha motivat que tornessin, reincidint en els mateixos errors o mancances, i embolicant més i més els seus "comptes kàrmics" (llei de causa-efecte, que actua irremissiblement sobre les ànimes en el món físic).
Sortir de la materialitat des de la materialitat mateixa: aquesta és la qüestió. O anar-nos tornant lúcids i capaços de tornar-nos a reconèixer com les ànimes que som, i en el camí d'aconseguir-ho, "descobrir" fefaentment, com portem les "alforges", si plenes de desequilibris i males circumstàncies no resoltes", o plenes de pau, amor i felicitat. Si és el primer cas, urgeix de fer-nos pràctics en deixar anar tot això negatiu que s'arrossega etapa rere etapa, i que només porta dolor, angoixa i malviure en la vida quotidiana.
"Deixar anar" vol dir: Solucionar tots els problemes i no crear-ne de nous, enfrontar les circumstàncies amb bona provisió d' humilitat i acceptació, fins a la solució total. Tot conflicte que hom deixa anar, es transforma en pau i serenor, felicitat i benestar intern, equilibri, la qual cosa predisposa a ser encara més lúcids, conscients i propers a la "consciència d'ànima" que cal recuperar en tot moment pel be individual i col·lectiu de la Humanitat.
Abans que col·lectiu però, aquest és un "treball" individual, de cadascú que senti aquesta sensibilitat. No poden sorgir "masses conscients" si no hi ha "individus conscients". A la "consciència desperta" hom hi arriba "individualment", repassant les pròpies circumstàncies de la vida, vivint l'instant present de moment en moment, i també amb la pràctica continuada de la "meditació raja ioga", transformant els defectes de caràcter i tracte, l'Ego, recuperant la "consciència d'ànima" i a partir d'aquesta la connexió amb l'Ànima Suprema, que regenera i inspira la Nova Humanitat Conscient.
És un "treball" eminentment pràctic i de dedicació plena que es combina amb el viure diari, amb la pròpia transformació, de la qual emana la transformació primer, de l'entorn més immediat o proper i després el sobrepassa. Canvio jo i canvia el meu entorn. Quan això succeeix a l'inrevés els resultats no solen ser tant bons, hom "no desperta" consciencialment si és un entorn determinat el "motor" del canvi. Cal doncs un esforç de voluntat responsable i individual molt ferm per que es doni la continuitat i l'estabilitat en el "treball" pel propi despertar de consciència*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada