MEDITAR DIA A DIA

Meditar un dia, i un altre també, integrar la meditació com un pa diari, incorporat a la vida quotidiana, com l'aire que hom respira, porta a sublims experiències i a sortir de la ignorància intel·lectual i material en que les ànimes encarnades viuen sumides amb el sofriment i la desesperança.   La meditació és una eina tant útil i precisa, per l'auto-coneixement d'un mateix, per la comprensió espiritual i transcendent dels aspectes més profunds i misteriosos de la Vida,  que ningú se'n pot fer càrrec fins que no viu pròpiament l'experiència en primera persona, més enllà de llibres, raonaments intel·lectuals o altres disquisicions sempre externes o teòriques. 

La meditació "ben practicada" amb paciència i dia a dia, és un viatge al propi interior, conduent a re-identificar-nos amb el lluminós ésser incorpori que realment som, i a partir d'aquest auto-retrobament, redescobrir com ens connectem a la Font Única:  Baba, Déu, Al·là, El Gran Oceà de Coneixement, El Gran Arquitecte de l'Univers, etcètera. 

Per això quan hom medita i, sobretot, en el denominat "raja ioga" o "ioga fàcil", el cos seu còmodament amb l'esquena ben dreta -això és primordial per respirar correctament-, però sense "imprescindibles" postures de lotus (tot i que, qui vulgui les pot practicar), tradicionals a l'Orient, però molt més "complicades" pels occidentals.  Així hom pot seure en una simple cadira i meditar.  El cos arriba a un punt que "no molesta" per res car queda estabilitzat en una respiració abdominal pausada i tranquil·la,  aleshores és quan hom pot seguir avançant (lluny de rampes i doloroses gimnàstiques físiques).     Així podem anar més enllà del so, a la dimensió del silenci, la quietud i la pau, el nirvana, la llar de les ànimes, on tot és descans i plenitud de vida.

                                                                                 

Cadascú però, assumeix l'esforç que vol realitzar, el grau que vol arribar a assumir.  Hi ha qui medita per relaxar-se i desconnectar de l'estrès, i te tot el dret a enfocar-ho així.  Per altres això tant sols és la "perifèria" de la meditació, un pas per arribar molt més enllà.  Tot està en plena consonància amb l'ara i aquí consciencial de la persona concreta.  Aquest nivell de consciència respectiu, és d'on emanen els actes i compromisos -o no- que hom pot tenir en la vida.  No hi ha res "fora de lloc" puig que tot son conseqüències de l'estat interior real i objectiu dels  éssers humans,  fins i tot l'estat del món no és més que la conseqüència lògica i sumada de tots els éssers que l'habiten.   Altre cosa és que s'emeten judicis (cosa que s'hauria d'estalviar) sobre les persones i les circumstàncies, des de posicions subjectives o egoiques, que sovint, res tenen a veure amb la vertadera realitat del que hom pretén de jutjar. Per això mateix, quan es diu que "no passa res que no tingui de passar" o be que "tot és correcte" i que "tot està en el seu lloc", sovint aquestes expressions no son ben enteses, precisament perquè hi ha el "mal costum" de jutjar als altres.
Si no jutgem i mirem al nostre entorn, ara i aquí, en rigorós present, veurem que tot el que succeeix és just el que pertoca, -ben al marge de si ens agrada o no-, i generat com a resultes de tot tipus de circumstàncies amb tota mena de colors i matisos.

                                                                                    

La meditació portada al dia a dia, esdevé un instrument múltiple d'auto-descobriment i d'auto-coneixement. D'una banda, la meditació quieta i serena en el particular i íntim espai de silenci que cadascú es destina,  de l'altre, l'actitud meditativa activa en tots els àmbits de la vida:  família, treball, relacions, etcètera., que implica viure constantment en el present, de moment en moment i d'instant en instant, no involucrar-se en converses inútils o supèrflues,  esdevenir davant tota circumstància un "observador desafeccionat", ser pacífic, amorós, disposat al servei i a la cooperació, en definitiva ser conscient.

La pràctica continuada d'aquest estil de vida, vivifica les qualitats de l'ànima, que s'actualitzen nítides a través del cos físic que n'és el vehicle.   Es refà la consciència d'ànima i el record de Baba o de la Font, amb qui la connexió és permanent.   Dia a dia hom pot viure la felicitat del camí. Seria un error pensar només en l'objectiu o fita final,  i no viure la felicitat de tot instant.   Tot respir, tota acció, tot mesurat pensament, defineixen la qualitat corresponent i en l'equilibri que això registra s'hi poden emmirallar totes les persones del nostre entorn amb les quals interactuem,  aleshores és quan es fa viva i objectiva realitat aquella dita del pensament positiu que diu "quan jo canvio, canvia el món.

És evident que es transforma la "típica" costum de culpar als altres per tot, o la d'esperar que els altres em facin tota la feina:  hom es torna responsable i abans d'acusar ningú es mira al mirall i es fa preguntes.  La pau interior s'instal·la per tot, en la ment i en el cor des de la pròpia ànima, i totes les qualitats d'aquesta, van aflorant,  fins la pròpia mirada humana esdevé, per fi, la mirada de l'ànima, per començar a destil·lar amor, comprensió, perdó, cooperació, des d'un mateix i cap als altres.  Aquest és l'home "nou" que emergeix després de mil·lennis de confusió.

No és ben cert que hom no hagi de "fer res":  cal un treball continuat, interior i psicològic presidit per la meditació.  És obvi que si segueixo fent les mateixes coses de sempre, els resultats seran també els mateixos de sempre, i potser acompanyats d'un pòsit d'insatisfacció.   He d'abandonar els vells hàbits i costums tant arrelats, i començar a prendre els "nous hàbits i costums" regeneradors, els que retornen a l'home la seva integritat original, la seva consciència prístina i els poders innats.

Tampoc s'ha d'amoïnar però, qui no li interessi res de tot això:  senzillament, encara no ho ha d'experimentar, si ha de ser, ja serà en el temps.  Avui per avui, aquests texts van especialment dirigits a aquells éssers o ànimes, que ja senten dins seu la inquietud del despertar conscient d'aquest final de Cicle*