La "compassió" mai pot ser un sentiment, només, de "pena" o "llàstima", sinó no estariem parlant d'aquest valor profund que emana de la "meditació", de la "consciència de l'ànima" i, per tant, que no és un mer plany davant el sofriment o la malaltia d'algú que apreciem. La "compassió" des de la "meditació raja ioga" porta, a més, un "desig amorós de comprensió" i de voler "ajudar poderosament" a la persona que està patint una situació difícil.
No obstant això, és imprescindible que sigui "auto-compassiu amb mi mateix" i en la mateixa mesura i qualitat, si després vull practicar la "compassió" amb els altres. Si jo no sóc "auto-compassiu" amb mi mateix, difícilment ho podré ser amb ningú més. Així doncs, la pregunta que m'he de fer és: "la tinc jo realment aquesta auto-compassió amb mi mateix?" Des del meu fur més intern he de tenir la resposta. I també: "Quin tipus de diàleg genero en mi mateix?", perquè això serà el que reproduiré amb els altres, si o si, de manera vocal i sonora, expressiva, a través de les finestres de la mirada i, òbviament, a través d'una acció que mostrarà realment, el meu "grau" de "compassió" i/o "auto-compassió".
Tal i com ens cal entendre l' "auto-compassió", he d'explorar en mi mateix "com em tracto" davant d'un error, o quina diferència hi ha, "quan l'error el comet un altre o quan sóc jo mateix", "com em parlo a mi mateix quan l'error és meu?", amb excessiva severitat, o sobrada condescendència? Quin "to utilitzo quan em reprenc?", "gairebé em maltracto?". Si jo mateix em "culpo" és molt possible que projecti això mateix als altres...
Sovint, la "compassió" vulgar, és com un "programa o softwer" que activa uns "sanskars" (impressions o tendències de la personalitat, caràcter i/o registre d'accions i hàbits d`'una persona) que rarament tendiran a donar-me enteniment i comprensió enfront d'una situació determinada, i a banda d'experimentar una sensació de "llàstima" no m'esperonaran a ajudar i a implicar-me a resoldre aquella situació.
La "compassió" -que no és vulgar, és a dir, la que surt de la meditació i de la pròpia ànima, potencia la meva auto-estima, m'ensenya a mirar i a comprendre des de la "introversió", tot el que hagi d'afrontar, i fins i tot m'ensenya a somriure'm i a apreciar-me més, des de la visió un xic a la distància i en perspectiva que em dona.
Si tinc coneixement del "Karma"(Llei de Causa i Efecte), se que la major part de circumstàncies de la vida son administrades per aquesta "Llei" -d'alt rang-, que plana per damunt de tots els éssers humans. Si a la certitud d'aquesta "Llei" hi afegeixo el "Coneixement", el resultat serà autèntica Auto-Compassió, Aprenentatge, Transformació, etc. Mentre que, si a les circumstàncies que m'envia la "Llei del Karma" hi ofereixo resistència, el resultat només podrà ser el "sofriment".
Per tant, l' auto-compassió per un mateix, i després la "compassió" dirigida als altres, -no és qualsevol cosa-, no és només una mera "sensació de tristor" i ja està, "ja s'ho faran". Des de la consciència hi ha un "servei especial" a fer, tant en la proximitat com en la distància.
Des de la proximitat, parlant amb la persona, comprenent-la i ajudant-la directament des de la màxima inspiració de l'ànima, que sóc jo, i que és ella.
Des de la distància enviant-li tot el be possible, tot l'escalf i energia que, en forma de vibracions subtíls rebrà la persona, l'ànima, que està en un tràngol o conflicte*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada