"EPM": EXPERIÈNCIES PROPERES A LA MORT

 

És si més no encoratjador, que parts de la "ciència", les menys "ofuscades" i les més obertes, vagin parant atenció a les vies obertes, per exemple, per la Dra. Elizabeth Küble-Ross o el Dr. Raymond Moody, ambdós pioners, entre altres, que s'han anat endinsant des de fa dècades, en la investigació de tantes "EPM" (Experiències Properes a la Mort) al llarg de tants anys.  Experiències però, que una gran majoria de malalts, sobrevivents d'aturades cardio-respiratòries, ictus, comes profunds, d'estats declarats de "mort clínica", etc., es guardaven per a si mateixos o no gosaven explicar les seves vivíssimes i impactants experiències (EPM) als professionals que els havien atès car, poc o gents, els interessaven aquestes històries que, dit sigui a la vegada, no deixaven indiferent a ningú que les hagués viscut.

Un dels estudis més complets, en forma de llibre, que sobre aquest tema, ha sortit en aquests darrers anys, sense dubte és el que signe el cardiòleg holandés, el Dr. Pim Van Lommel, el titol en espanyol del qual és "consciencia más allá de la vida".   Aquest experimentat metge del cor, ha treballat més de vint-i-cinc anys en un hospital docent de vuicents llits.   En parlar amb centenars dels seus pacients que havien sofert una aturada cardíaca, va quedar atònit en descobrir que, lluny d'haver perdut la consciència durant el període en que havien estat "clínicament morts", els seus pacients "recordaven haver viscut una experiència extraordinària", quelcom que al Dr. Van Lommel, com a científic, li era difícil acceptar.

 

                           

Així doncs, el Dr. Van Lommel va decidir estudiar el fenómen sistematicament durant vint anys, en la seva clínica, amb un equip especialitzat.  La síntesi d'aquest estudi va ser publicada en la prestigiosa revista mèdica "The Lancet" causant un revol internacional.   Ell, avui dia, fa innumerables conferències i presentacions, oferint abundoses proves científiques sobre que les "EPM"(Experiències Properes a la Mort), son un fenómen que no es pot atribuir a la "imaginació", la "psicosi" o la "manca d'oxigen".  Els fets evidencien que la "consciència" és quelcom molt més vast i complex que el cervell i que segueix existint malgrat l'absènsia de tota funció cerebral...   El Dr. Van Lommel introdueix aquestes experiències en un ampli context cultural que va des de les diferents "visions religioses del passat", fins als nous pressupostos de la "física quàntica" on aquestes experiències hi tenen un lloc coherent.

Des de la pràctica de la "meditació raja ioga i el pensament positiu", des del camí espiritual, és òbvi que ja existeix aquesta sensibilitat pel que fa als temes de l' ànima, la consciència o la vida després de la mort, així com els processos subseguents amb que les ànimes s'involucren en les diferents etapes existencials que conformen el "cicle de la vida".   I cada ésser humà te la seva pròpia "ressonància interior" pel que fa a aquests temes, inclosesn aquestes intenses experiències que avui s'anomenen "EPM" i que, com veiem, ja han començat a cridar l'atenció d'alguns professionals de la medicina que, finalment, "ja escolten amb molt d'interès" als seus pacients disposats a compartir les seves "experiències extracorpòries", per fer-ne estudis i comparacions que obren un camp de possibilitats infinites que, fins fa poc, encara eren relegades a l' "oblit i la fantasia".
                             

El Dr. Van Lommel explica en el seu llibre aspectes de les investigacions, com a resposta als episodis de "consciència expandida" experimentats durant un atac cardíac.   Aquesta "consciència expandida", diu el metge i científic,  "suposa aspectes d'interconnexió no local, tals com records de la primera infantesa o de la crisi que va desencadenar l' "EPM" i, fins i tot, visions del futur.  "Ofereix la possibilitat de comunicar-se amb els pensaments de persones involucrades en vivències passades o amb la consciència d'amics i parents finats.     A més es pot veure acompanyada d'un sentiment d'amor incondicional i acceptació, així com d'un contacte amb una forma de coneixement i saviesa definitiva i universal.
Segons aquesta nova perspectiva la consciència completa i infinita amb records accessibles te els seus origens en l'espai no local, en forma de funcions d'ona indestructible i no observables de manera directe.   Aquestes "funcions d'ona" que, emmagatzemen tots els aspectes de la consciència en forma d'informació, sempre estan presents en el cos i el seu entorn (de manera no local).
El cervell i el cor funcionen simplement com una estació de transmissions, que rep part de la consciència global, i part dels nostres records en la nostre consciència de vigilia, sota la forma de camps electromagnètics mesurables i en canvi constant.   Els camps electromagnètics del cervell no son la causa, sinó més aviat l'efecte o la conseqüència de la consciència infinita...

Sezillament, he volgut deixar ressenya d'aquesta obra tant important del Dr. Pim Van Lommel (que humilment recomano sens reserves) doncs a mida que, lentament, la vaig llegint, hi trobo, explicades i plantejades per un expert científic, qüestions que per l'espiritualitat, i per pròpia experiència, ja sabia i coneixia, i que m'és grat de retrobar en aquest camp de la medicina*

Feu la cerca d'aquest Dr. Pim Van Lommel a "Youtube" hi trobareu múltiples entrevistes i conferències traduides i en anglès.