Les emocions envolten la vida humana fins a l'extrem que aquesta sembla buida sense el seu concurs, persistència i diversitat, i a través de les quals hi ha molts aferraments i eufòries, alhora que també dolor i disgust, sobretot quan les emocions conclouen i hom pot sentir buidor, desolació i desig de repetició, per reviure-les una i altre vegada, malgrat que al final es reprodueixin indefectiblement aquests sentiments contraposats d'angoixa i descontentament. Perquè l'origen de gran part d'aquestes emocions no és en la consciència, i si en l'ego subjectiu i reactiu, enquistat en les arrels psíquiques de l'home des de temps immemorials. És per això que les emocions, en general, van lligades a altres circumstàncies personals, com expectatives que mai no s'acaben de resoldre, també amb altres mancances derivades d'anhels no aconseguits, i en global, al propi "ego" que, com esponja guarda aspectes "culturals" d'on en surten emocions que, tot i la seva intensitat momentània, son efímeres i buides, com la inconsciència que les ha generat.
L'ésser humà és procliu a "estats emocionals" alterats, perquè no és (genèricament parlant) "despert de consciència", aleshores l'energia subjectiva de l'"ego", és qui pren el lloc, a través de l'instrument meravellós de la ment, del que hauria de ser, pel seu natural, lloc d'expressió de les qualitats de l'Ànima, l'intel·lecte, i conseqüentment imbuint positivament la personalitat humana. En no poder ser així, l' "ego" es fa amo i senyor (òbviament amb el consentiment de cadascú) generant tantes emocions que han arribat a formar part de la vida quotidiana, comú i corrent de les persones, amb una mal entesa "normalitat" que la societat, tal i com és, no només accepta, sinó que emmiralla i estimula, des de la "consciència" física o material que la nodreix.
Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia-India 1947)
Des d'una consciència emergent, que labora per ser plena, lúcida i completament "desperta en l'ara i aquí de tot instant", hom pot començar a prendre distància i a mirar amb més perspectiva, tot el que prové de l' "ego" subjectiu i reactiu, com ara moltes de les emocions que irrompen en la intimitat del viure quotidià amb tot l'ímpetu de "quelcom important", quan la realitat és que l'efecte és el d'una foguera que perd intensitat des del moment que s'ha creat, allò que se'n diu "un foc d'encenalls", allò que pretén d'enlluernar, i de fet ho aconsegueix, però que de seguida perd força per inconsistència, deixant tant sols el pòsit de la buidor que conté, però que mirant-ho des d'una perspectiva conscient ja no afectarà tant, o en el millor dels casos, no ho farà gents. I és a això al que es tendeix si hom practica l'auto observança de moment en moment, amb cura, persistència i d'una manera incorporada en la pròpia conducta i vida.
Des d'una consciència que va "despertant", un mateix es va capacitant per distingir el propi "estat de consciència"(Consciència d'Ànima), i allò que, com emoció regala l' "ego" com un "divertiment amb trampa inclosa" que invariablement deixa el buit i la tristor en el cor, quan s'acaba.
Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia -India 1947)
Una consciència que s'està desvetllant és sinònim d'equilibri, un instrument que s'afina, on la més petita distorsió és notada i corregida, on res no pot grinyolar, i el possible impacte d'una emoció de l' "ego", resta esmorteït davant l' estat serè de la consciència, amb la calma de la ment, amb el silenci interior, amb la íntima recordança permanent que som ànimes amb qualitats pròpies i plenament independents de la personalitat egoica, que és intrínseca d'aquest món físic.
L'ésser humà amb consciència lúcida i plena, sap que és una lluminosa entitat vivent en múltiples etapes d'experimentació des de diferents cossos físics, que li serveixen d'eficaç vehicle per moure's en aquest àmbit dimensional. Amb "consciència desperta" no hi ha més el risc d'un "ego" que es pugui apoderar del vehicle físic ni del seu real conductor.
L'ésser humà amb "Consciència d'Ànima" te un estat generador de pau i felicitat, de calma i serenor, tant ampli... I el fruïment vital de la VIDA és tant ple, tant íntegre, natural i senzill, que mai no es pot deixar arrossegar per simples i banals emocions generades per l' "ego subjectiu" que, com que ja no es pot alimentar de la inconsciència (com abans) no suposa cap perill que pugui fer trontollar la ment, generadora dels pensaments, i al servei de l'Ésser Intern.
Lotus
Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia-India 1947)
Des d'una consciència emergent, que labora per ser plena, lúcida i completament "desperta en l'ara i aquí de tot instant", hom pot començar a prendre distància i a mirar amb més perspectiva, tot el que prové de l' "ego" subjectiu i reactiu, com ara moltes de les emocions que irrompen en la intimitat del viure quotidià amb tot l'ímpetu de "quelcom important", quan la realitat és que l'efecte és el d'una foguera que perd intensitat des del moment que s'ha creat, allò que se'n diu "un foc d'encenalls", allò que pretén d'enlluernar, i de fet ho aconsegueix, però que de seguida perd força per inconsistència, deixant tant sols el pòsit de la buidor que conté, però que mirant-ho des d'una perspectiva conscient ja no afectarà tant, o en el millor dels casos, no ho farà gents. I és a això al que es tendeix si hom practica l'auto observança de moment en moment, amb cura, persistència i d'una manera incorporada en la pròpia conducta i vida.
Des d'una consciència que va "despertant", un mateix es va capacitant per distingir el propi "estat de consciència"(Consciència d'Ànima), i allò que, com emoció regala l' "ego" com un "divertiment amb trampa inclosa" que invariablement deixa el buit i la tristor en el cor, quan s'acaba.
Pintura de Nicolas Roerich (Rússia 1874- Himalaia -India 1947)
Una consciència que s'està desvetllant és sinònim d'equilibri, un instrument que s'afina, on la més petita distorsió és notada i corregida, on res no pot grinyolar, i el possible impacte d'una emoció de l' "ego", resta esmorteït davant l' estat serè de la consciència, amb la calma de la ment, amb el silenci interior, amb la íntima recordança permanent que som ànimes amb qualitats pròpies i plenament independents de la personalitat egoica, que és intrínseca d'aquest món físic.
L'ésser humà amb consciència lúcida i plena, sap que és una lluminosa entitat vivent en múltiples etapes d'experimentació des de diferents cossos físics, que li serveixen d'eficaç vehicle per moure's en aquest àmbit dimensional. Amb "consciència desperta" no hi ha més el risc d'un "ego" que es pugui apoderar del vehicle físic ni del seu real conductor.
L'ésser humà amb "Consciència d'Ànima" te un estat generador de pau i felicitat, de calma i serenor, tant ampli... I el fruïment vital de la VIDA és tant ple, tant íntegre, natural i senzill, que mai no es pot deixar arrossegar per simples i banals emocions generades per l' "ego subjectiu" que, com que ja no es pot alimentar de la inconsciència (com abans) no suposa cap perill que pugui fer trontollar la ment, generadora dels pensaments, i al servei de l'Ésser Intern.
Lotus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada