ENFOCAR AMB NOVA PERSPECTIVA

Res no pot ser diferent si hom no és més conscient i no posa voluntat i determinació en allò que vol superar o transformar de la pròpia vida.

El més comú, socialment parlant, és que tothom tingui desitjos de canvi o millora de l'entorn social, familiar, econòmic, etc., i fins i tot que en les festes del Nadal i Cap d'Any hom se saludi i s'enviïn els millors desitjos mútuament, encara que tot plegat resulti prou extern i convencional, i freturi, al menys globalment, al meu entendre, d'un enfocament més de la persona, íntim, profund i espiritual, de compromís, diria, amb voluntat i determinació, com dic en encapçalar aquesta reflexió, perquè tota possible transformació desitjable, tanmateix i realment, comenci per un mateix.   Jo no puc sincerament desitjar que el meu entorn canviï, que es transformi positivament, si jo mateix, no tinc aquesta ferma convicció, i si jo mateix, no practico en primera persona, allò que "em fa quedar tant be" quan ho desitjo externament pels altres, per la societat.  Res no canviarà si jo no canvio.
És clar que em refereixo a la transformació interior individual, al despertar i expansió de la pròpia Consciència, quan escric en aquests termes.  Per res no em refereixo al progrés material i a tot el que hi ha al darrera d'aquesta idea.   Recuperar l' Ànima que som i tots els seus valors i qualitats primordials, és el que prima, això és, "despertar Consciència" i "recordar novament" el que vertaderament som.  I aquesta és la tasca a la que milions de persones se senten cridats arreu del planeta, avui dia, en aquesta època, i alguns àdhuc sense saber-ho d'una manera prou conscient.

                                                                                     

"Enfocar amb nova perspectiva" la nostra identitat espiritual i humana, comporta, com és sabut, un treball intim de tipus psicològic, que allibera progressivament graus de consciència i de la memòria contínua, que la humanitat ha perdut al llarg de mil·lennis d'anades i tornades, en continues encarnacions en aquest àmbit de la matèria densa de tres dimensions.  "Enfocar amb nova perspectiva" també significa aprendre un nivell nou de responsabilitat que l'home, que s'auto-labora, pot i ha d'assumir.  Ja no li val a l'home, que es va fent conscient, de  "donar les culpes de tot i per tot" als altres, a tot l'exterior físic que ens envolta i quedar al marge, "tant tranquils".   Ja és moment de "ser responsables".

Sovint "no som culpables" per qüestions precises de la present etapa de vida en que ens trobem actualment (a excepció de casos), gairebé totes les responsabilitats humanes (els dits comptes kàrmics) ens venen d'uns passats traumàtics, que en molts casos no podem recordar, però que d'una manera més o menys conscient, anem reeditant de vida en vida, amb els mateixos personatges amb els rols intercanviats, i les mateixes situacions en escenaris diferents.   I tot és perquè ho resolguem quan abans millor i tanquem els comptes.  Fins que això no succeeixi els retorns a aquest planeta físic "estan garantits".   Cal afrontar totes les circumstàncies que arriben, però també aprendre a anar deixant anar tots els llasts inútils, que emplenen la nostra motxilla vital, així evitarem que la vida esdevingui una constant repetició de conflictes "ancestrals", contínuament reeditats en demanda de solució.

                                                                                   

Aquest és el "nou enfocament" que a  l'home, a mida que va despertant Consciència, el fa créixer i el fa adult a una escala planetària i còsmica superior susceptible de liderar el "nou paradigma" d'una humanitat conscient basada en les qualitats originals de l'Ànima:  Pau, Puresa, Amor, Coneixement, Felicitat,  i per tant, a seguir evolucionant d'una manera lúcida i equilibrada,  transcendint aquest món físic i obrint-se a les realitats multidimensionals que ja coneixia abans d'iniciar el dolorós i traumàtic periple tridimensional. 

Però, com dic al principi, cal un esforç de voluntat conscient,  estem en el moment més favorable, però hi hem de posar de la nostra part si, realment, volem engegar aquesta transformació interior conduent a recuperar la memòria d'identitat de l' Ànima que som, bo i experimentant en un cos físic meravellós i caduc.  

Sense aquesta voluntat i determinació, tots els bons desitjos queden en el mateix de sempre: la rutina buida i convencional repetida, on res no canvia perquè un mateix "no canvia", que no és sinó el llast d'immobilisme de l'ego, que vol restar per sempre així, amb les seves pors, les seves ires, les seves intrigues...

Ara és moment d'enfocar amb nova perspectiva, si tot això ressona dintre teu:  Perquè no fer ara aquest compromís amb un mateix?  Viure l'instant és ara: perquè seguir-ho demorant? És quelcom a valorar en el Silenci de la Meditació serena...