.jpg)
Tota ànima és un "ésser de pau" en la seva més profunda naturalesa, així com el seu "estat natural" és la felicitat. I això és el que l'ànima transmet al vehicle físic, quan en disposa per moure's en aquest món tridimensional, com tots i totes els que llegiu aquestes ratlles. I també és aquí, en aquest món de la matèria densa, on sorgeixen les "distorsions" que han portat l'home -unió d'esperit i matèria-, a la confusió i a l'oblit de l'origen, la missió i el destí de les ànimes en descendir fins al pla físic per tal de conèixer-lo, experimentar i interactuar per temps indefinit. Això ha portat dolor i desequilibri a la humanitat per llarguíssimes i interminables èpoques. Tots els "llibres sagrats" de l'antigor, ens recorden de diferents maneres les etapes del "gran cicle còsmic" de cinc mil anys així com el descens progressiu de les ànimes vers la matèria densa: així hom parla d'una "Edat d'Or" on l'estat de les ànimes és de completa plenitud i felicitat, no hi ha malalties, no hi ha dolor ni patiment per res, el cos anímic és subtil i lleuger, l'ànima immortal gaudeix de tots els seus atributs, qualitats i poders, la mort com a tal no existeix i tot és dins un "procés conscient" sense cap trauma, on l'ànima "canvia de vestit" i només viu en aquell "estat de perfecció i benaurança" sense que res la pugui pertorbar o confondre. Tothom és conscient en aquella època, tant de si mateix com de la relació i l'enllaç permanent amb la Divinitat o Font Universal de Vida, que tot ho nodreix.
L' "Edat d'Or" però, acaba i comença lentament el descens de les ànimes, i hom penetra en la dita "Edat de Plata", on continua en bona part l'estat de consciència lúcida i benaurança general, però ja amb un matís de menys brillantor. Passat aquest període o edat hom penetra en un altre on la magnitud del descens comença a ser ben palesa, és la dita "Edat del Coure": les ànimes comencen un procés traumàtic i progressiu de materialització que afecta la seva lluminosa subtilesa, canviant la seva vibració energètica que es va tornant física bo i adaptant-se a aquest pla material: la memòria es va perdent, la connexió "aparentment" es va afeblint i la progressiva pèrdua de perspectiva ho marca tot. Res ja no s'assembla a les dues edats anteriors. I finalment les ànimes estan completament integrades en aquest món físic, fins a tal extrem, que en son presoneres, és l'anomenada "Edat del Ferro": és l'època actual, on l'oblit del "qui som, d'on venim i a on anem" és extrem, la pèrdua de tot tipus de "valors progressius" és gairebé total, el vici i la degeneració a molts i diversos nivells, es manifesta arreu, i la manca de respecte per la Vida i l' Ecologia del Planeta Terra arriba a límits insostenibles: el regne de l' "Ego Plural" subjectiu i reactiu està instaurat en les jerarquies de poder polítiques i religioses i en bona part de la humanitat.
I hom pot pensar, en tota lògica: I com és possible que després de l' "Edat del Ferro, pugui emergir una "nova Edat d'Or", quan la confusió i l'oblit, i la manca de lucidesa consciencial fan niu en la Humanitat?
Doncs just ara, en plena "Edat del Ferro" sorgeix l'època del "salt de la Consciència", que se'n ha vingut a dir "Edat de la Confluència" (que apareix al final de l' Edat del Ferro), és aquesta que pren un dels seus punts més àlgics en el "solstici del 2012" (del que tant es va parlar, recordeu?), i que avui està continuant més potent que mai. És aquesta "Edat de la Confluència" la que configura un "despertar de consciència mundial", carregat d'estímuls de la "puresa original de l'ànima", perquè l'enllaç de les ànimes amb la Font Universal de Vida, Baba, Déu, Ell-Ella, Pare-Mare (o com cadascú vulgui anomenar la Divinitat), ha sigut revitalitzat perquè com més millor, sinó tota la humanitat, pugui ressorgir (com l'Au Fènix) de les cendres obscures i fumejants d'aquesta "Edat del Ferro" a través d'una nítida i lluminosa Confluència dirigida a la "Nova Edat d'Or", la Nova Humanitat, el Nou Paradigma.
És per això, que és tant important ara, en el moment precís que estem vivint, de sentir i fer cas (des del propi Lliure Albir de cadascú) d'aquesta "crida interior", començar a buidar les respectives motxilles, de totes les càrregues inútils, començar d'assajar el retorn a la Consciència d'Ànima i anar deixant l'aferrat arrelament a la consciència material o física, per estar "a punt", "preparats" per la "Nova Edat d'Or" que tanmateix ja s'albira en l'horitzó. Retornar als "valors i qualitats" de l'ànima: la pau, la puresa, la felicitat. Sentir-nos ànimes, veure'ns de nou com les ànimes que som, i donar-nos aquest tractament els uns als altres, anar deixant el "meu" i el "teu" per compartir tot allò que se'ns ha posat a l'abast per "administrar i custodiar, respectar i estimar, des dels aspectes més humils i, en aparença, més anodins, fins a aquells de més extrema complexitat i responsabilitat.
Deixar d'alimentar l' "Ego", doncs com a ànima, no em cal. Desafeccionar-me és un bon indici que l' "Ego queda enrere". Deixar de "reaccionar", de "caure pres per la ira", de culpar per tot als demés, de "jutjar automàticament a tothom", de "penjar etiquetes a l'un i a l'altre", son bons simptomes per començar a recuperar, amb base, la "Consciència d' Ànima" i de que em "preparo" activament per viure els temps nous que s'apropen... No cal esperar res més: ja és el moment*
L' "Edat d'Or" però, acaba i comença lentament el descens de les ànimes, i hom penetra en la dita "Edat de Plata", on continua en bona part l'estat de consciència lúcida i benaurança general, però ja amb un matís de menys brillantor. Passat aquest període o edat hom penetra en un altre on la magnitud del descens comença a ser ben palesa, és la dita "Edat del Coure": les ànimes comencen un procés traumàtic i progressiu de materialització que afecta la seva lluminosa subtilesa, canviant la seva vibració energètica que es va tornant física bo i adaptant-se a aquest pla material: la memòria es va perdent, la connexió "aparentment" es va afeblint i la progressiva pèrdua de perspectiva ho marca tot. Res ja no s'assembla a les dues edats anteriors. I finalment les ànimes estan completament integrades en aquest món físic, fins a tal extrem, que en son presoneres, és l'anomenada "Edat del Ferro": és l'època actual, on l'oblit del "qui som, d'on venim i a on anem" és extrem, la pèrdua de tot tipus de "valors progressius" és gairebé total, el vici i la degeneració a molts i diversos nivells, es manifesta arreu, i la manca de respecte per la Vida i l' Ecologia del Planeta Terra arriba a límits insostenibles: el regne de l' "Ego Plural" subjectiu i reactiu està instaurat en les jerarquies de poder polítiques i religioses i en bona part de la humanitat.
I hom pot pensar, en tota lògica: I com és possible que després de l' "Edat del Ferro, pugui emergir una "nova Edat d'Or", quan la confusió i l'oblit, i la manca de lucidesa consciencial fan niu en la Humanitat?
Doncs just ara, en plena "Edat del Ferro" sorgeix l'època del "salt de la Consciència", que se'n ha vingut a dir "Edat de la Confluència" (que apareix al final de l' Edat del Ferro), és aquesta que pren un dels seus punts més àlgics en el "solstici del 2012" (del que tant es va parlar, recordeu?), i que avui està continuant més potent que mai. És aquesta "Edat de la Confluència" la que configura un "despertar de consciència mundial", carregat d'estímuls de la "puresa original de l'ànima", perquè l'enllaç de les ànimes amb la Font Universal de Vida, Baba, Déu, Ell-Ella, Pare-Mare (o com cadascú vulgui anomenar la Divinitat), ha sigut revitalitzat perquè com més millor, sinó tota la humanitat, pugui ressorgir (com l'Au Fènix) de les cendres obscures i fumejants d'aquesta "Edat del Ferro" a través d'una nítida i lluminosa Confluència dirigida a la "Nova Edat d'Or", la Nova Humanitat, el Nou Paradigma.
Deixar d'alimentar l' "Ego", doncs com a ànima, no em cal. Desafeccionar-me és un bon indici que l' "Ego queda enrere". Deixar de "reaccionar", de "caure pres per la ira", de culpar per tot als demés, de "jutjar automàticament a tothom", de "penjar etiquetes a l'un i a l'altre", son bons simptomes per començar a recuperar, amb base, la "Consciència d' Ànima" i de que em "preparo" activament per viure els temps nous que s'apropen... No cal esperar res més: ja és el moment*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada