Els "estats dissociats de consciència" poden ser variats i son intrínsecament personals, i el seu "nivell lúcid" sempre és en consonància amb el "nivell de creixement interior" de l' individu. Els "estats de consciència" no es poden "adquirir al marge" del propi progrés espiritual de la persona. És per això que l'única limitació per aconseguir-los es troba en un mateix. La ètica humana i espiritual d'una persona és la que li confereix la maduresa necessària i la responsabilitat precisa per arribar-hi amb alts graus de lucidesa i saber-ne fer un us correcte.
Els "estats de consciència" no son enterament "desconeguts" pels éssers humans en general, sinó que son un d'aquells aspectes de l'ànima, "oblidats" en el tràngol d'experiència en la matèria física. Doncs tanmateix, molts dels "estats dissociats de consciència" son de "l'estat natural de l'ànima incorpòria". Per exemple, quan es produeix una "sortida del cos, durant el descans corporal nocturn i, per tant, d'una manera "dissociada del cos i no controlada, però natural", l'ànima s'allibera momentàniament del vehicle físic, mentre aquest descansa i refà energies, i penetra en la dimensió immaterial o incorpòria, "el món de les ànimes", podent-se reunir allà amb les seves afins o amb ànimes familiars ja desencarnades, o rebent instrucció d'ànimes més elevades, o fent allí serveis de voluntariat, etc.,
Es pot dir que els "estats dissociats de consciència" succeeixen pel seu natural, i quan hom recorda alguna vivència "és com haver-ho somiat", perquè no s'ha disposat de la lucidesa necessària, per portar a la realitat física, d'una manera complerta, allò que l'ànima ha viscut en el seu món conscientment.
Això és el que succeeix comunament, però tampoc es vol dir amb això que no hi hagi persones "prou lúcides", que puguin viure totes aquestes experiències multidimensionals, en plenitud de consciència i, per tant, en ple record de les seves activitats i relacions, com a ànimes, en altres plans dimensionals, quan retornen al vehicle físic. Hi ha persones lúcides que tenen plena consciència i ple record -i n'hi hauran més- per formar el contingent director de la "nova humanitat conscient".
"Despertar de Consciència" engloba, d'una manera simultània, la transformació humana i ètica, convivencial, individual, en tant que ànimes encarnades en aquest món físic, amb una "missió experimental" individual i col·lectiva basada en l'amor, la pau i el progrés evolutiu, i també la recuperació de la "Consciència d'Ànima", amb tots els seus atributs propis, qualitats i poders espirituals. "Despertar" és quan cadascú se sent Ànima conduint el propi cos físic i controla fefaentment tots els factors de la matèria (que abans havien resultat esclavitzants i aferradors) d'una manera plenament desaferrada.
Quan jo començo a relacionar-me amb el meu entorn i veig als éssers humans com les ànimes que som, tot canvia, només vull donar el "millor de mi" (l'ego múltiple i subjectiu, se sent incòmode amb aquesta actitud que deixa d'alimentar-lo), ja no vull "aprofitar-me" dels demés, doncs ofereixo el meu braç, la comprensió, la capacitat d'estimar, el coneixement del camí intern, el servei individual i/o col·lectiu des d'aquesta perspectiva d'equilibri. La recuperació de la "consciència d'ànima" porta directament a aquesta nítida actitud que emergeix espontània del cor sense interferències.
Tornant als "estats de consciència", vistos des de la perspectiva de la "consciència d'ànima", els processos son els mateixos descrits en la primera part d'aquest escrit, però ara amb una diferència notable, i és que progressivament hom se'n pot anar fent conscient plenament a mesura que recupera la "consciència d'ànima" i restitueix al mínim imprescindible la "consciència física o de cos" (la que fins ara ha traumatitzat als humans a través de l'ego plural) que en tot moment "controlarà l'ànima" a partir de les seves virtuts i qualitats recuperades. Així, quan em desperti al matí, recordaré plenament, les meves estades com a ànima, en els plans multidimensionals...
Cal descobrir en un mateix aquest estat anímic original: som ànimes en vehicles físics. Amb aquesta acceptació inicial hom pot començar el "viatge individual i íntim" de recuperació consciencial, del propi despertar interior, de viure i practicar les "qualitats innates de l'ànima" en el dia a dia: amor, pau, felicitat, poder espiritual, i de modificar, oportunament, les pròpies perspectives conductuals i ètiques, i fer realitat aquesta dita tant important: "SI CANVIO, EL MÓN CANVIA"*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada