diumenge, 10 d’abril del 2016

RETORN A BHARAT III

                                              meditació col·lectiva a la Sala de Baba 

La "clau" per enfocar-ho tot des d'una perspectiva equilibrada i correcta, està en aconseguir un "ioga perfecte" amb Shiv Baba, l'Ànima Suprema, així de clar i contundent es pot dir.  Això permet realitzar totes les activitats en perfecta "consciència d'ànima", el que també en diem "estar en el record del Pare",  no és sinó que jo, l'ànima, disposo i frueixo d'aquest estat d'elevació que, a més, és el meu estat original natural.  Segons el "percentatge" d'aquest estat, que cadascú pot assolir (nombre indefinit), així seran tots els pensaments, paraules i accions, i els resultats, en l'enfocament espiritual de cada ànima.   Evidentment, cadascú amb honestedat te d'observar la seva pròpia situació.  Aconseguir alts nivells d'estabilitat requereix pràctica, treball disciplinat, paciència, ioga veritable amb el Pare. Com diu una sàvia frase antiga: "No es poden donar margarides als porcs...", qui tingui enteniment que entengui...
No per haver viatjat a Madhuban, obtindré ioga del Pare, s'ha de fer el treball... Tot i que sentir-me nodrit com a ànima, respirant a fons a l'uníson amb totes les ànimes allí reunides, per tots aquells racons, tant els històrics, que mantenen aquella fragància dels primers i heroics anys,  com els llocs més isolats, on el Silenci ja és, per qui ho pot copsar, una inequívoca porta d'accés a una introversió madura, un Canal Lluminós a la Terra de la Pau,  m'emplenava de joia, tot i les meves moltes limitacions...
Em sentia content perquè La Font, l'Ànima Suprema havia propiciat aquest viatge, no només el meu,  sinó també el de l'ànima germana amb qui convisc de fa tants anys, i amb qui segueixo avançant en aquests moments, que s'acceleren per instants.  I no és que es corri: les coses venen així i no hi ha més, les acceptes o les deixes passar. A aquestes alçades l'única opció es el compromís...

                                                                                 
                   Arribada de Dadi Janki i Dadi Gulzar a la cel·lebració del 80è Aniversari BK a Gyan Sarovar (Madhuban)


I Maia?  L'encantadora i incansable Maia instant a les "caigudes" més subtils i aparatoses...   I és que ella hi serà fins al darrer dia.  Però com més estabilitzat jo estigui més inútil el seu "treball"...
Madhuban és un gresol que acumula i reparteix incessantment l'energia positiva del Raja Ioga arreu del planeta.  Jo ara, com a ànima que he anat, anímicament i física fins al cor potent d'aquest gresol, esdevinc un emissari en mi mateix i per tot el que faig i dic.  La sinceritat -no és opcional-, el camí de les ànimes íntegres és la sinceritat, l'honestedat,  però també la tolerància, el respecte, la cooperació, el discerniment...
He tingut moments de gran plenitud...  Els moments s'allarguen si la pròpia consciència d'ànima està prou afermada...  Tant li fa determinades "incomoditats" al cos físic: el iogui és auster, a l'ànima no li cal la comoditat i el benestar corporal, a excepció de si algú te el cos malalt i necessita cura...  Però l'ànima no necessita més que Silenci per estar en ioga amb l'Ànima Suprema, no necessita més que la quietud i la serenor, per anar creant en la pròpia ment espais suficients per l'expansió de totes les virtuts, i l'intel·lecte, la voluntat més determinada per exhaurir la creació de pensaments inútils i negatius...  I encara, els "sanskars positius" com a elements amb que es pot contar....  Si el cos protesta per la "duresa d'un matalàs" fes-te angelical i viu la felicitat de l'ànima...

                                                                            

                                             Detall del Temple Jainista de Dilwara que vam tenir l'oportunitat de visitar

Aquest és un viatge eminentment espiritual, no anava de turisme, res d'això.  Però execepcionalment vam visitar un temple a Mount Abu, el Dilwara, lògicament, fora dels recintes BK, però molt proper i ple de simbolismes de la religió Jainista  i el qual trobem esmentat en algunes classes de Brahma Baba parlant dels simbolismes.   
És un temple totalment tallat en marbre blanc, una meravella del món, la qual està prohibit fotografiar, fins i tot hom passa escorcolls abans d'entrar-hi.  De totes maneres "Google i Wikipedia" estan plens de fotos d'aquesta joia i de la seva història.  La visita va ser molt interessant, anècdotes a part, columnes tallades i literalment llaurades, sostres impressionants amb flors de lotus esculpides i molts altres ornaments bigarrats increïbles: tot esculpit amb un art únic.

                                                                                  


                                                                           
                                                                        


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada